La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha defensat que no hi ha hagut "canvi de posició" sobre el paper que jugarà l'Estat en la demanda civil contra el jutge Llarena a Bèlgica. Delgado ha dit que estan seguint una "estratègia" i que, per decidir quina era la millor, han hagut d'estudiar diverses opcions perquè és un "procediment peculiar". Ara bé, ha dit que no hi ha cap "fissura" entre el ministeri i l'advocacia de l'Estat i que ja s'han posat en marxa tots els procediments administratius per contractar "un o més" bufets d'advocats a Bèlgica.

"No hi ha hagut cap canvi de posició sinó un estudi de cadascuna de les accions que havíem d'emprendre per fer les coses bé", ha defensat a RNE. La ministra ha dit que defensaran "fins a les últimes conseqüències" la jurisdicció espanyola i "els que la desenvolupen", en referència al jutge. La setmana passada, el ministeri apuntava en un comunicat que es personarien a Bèlgica per defensar "la sobirania i la immunitat" de la justícia espanyola però no "els actes privats" de Llarena però aquest diumenge va fer un nou comunicat on ja no feia aquesta observació.

Cap fissura amb l’advocacia de l’Estat

La ministra de Justícia ha al·legat que si hi ha hagut "variacions" en el plantejament del paper que havia de jugar l'Estat en la demanda civil interposada per Carles Puigdemont i quatre consellers a Bèlgica ha estat perquè han anat estudiant "totes les alternatives". Delgado assumeix que hi ha hagut "informes interns" on es plantejaven diferents escenaris però ha dit que el criteri sempre ha estat el mateix: defensar la jurisdicció espanyola i qui l'exerceixen i que no hi ha cap "fissura" amb l'advocacia de l'Estat en aquest sentit.

El dijous, el ministeri feia un comunicat on afirmava que es personarien a la demanda de Bèlgica però feia una distinció. Anunciava que es personaria per defensar la justícia espanyola però no els "actes privats" del jutge. Bona part de la demanda de Bèlgica es fonamenta en declaracions del jutge Llarena a Oviedo, on en una conferència va negar que es tractessin de presos polítics. Unes manifestacions que, segons la demanda, prejutgen els fets que s'estaven investigant.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del divendres, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va apel·lar a la separació de poders i va dir que la "protecció" d'un jutge li correspon al poder judicial i no el govern. Per això, va circumscriure la personació de l'Estat a defensar la "immunitat jurisdiccional" d'Espanya.

Resposta a les crítiques

Aquestes manifestacions han aixecat les crítiques de partits com PP i Cs i també de les associacions de jutges i fiscals que acusen el govern espanyol de no defensar els interessos de Llarena. De fet, Cs i PP registraran aquest dilluns iniciatives al Congrés per demanar que es defensi el jutge Llarena en aquest procediment.

A l'entrevista a RNE, la ministra de Justícia ha adduït que no tenen cap dubte que defensaran a Llarena i a la justícia espanyola però que han hagut d'estudiar "tots els escenaris" abans d'emprendre la contractació d'un bufet. També ha dit que estan estudiant amb col·legues belgues quina ha de ser l'estratègia en aquest demanda. "Treballàvem amb diferents alternatives perquè per fer contractació necessitàvem fer estratègies de defensa per saber quina era la millor per defensar els interessos d'Espanya", ha insistit. El proper 4 de setembre el magistrat instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, està citat en una vista prèvia a l'admissió a tràmit de la demanda.

D'altra banda, la ministra ha anunciat que a partir de demà començarà a treballar una comissió d'experts per avançar i recuperar la justícia universal. Ha explicat que en algunes iniciatives legislatives el govern de Pedro Sánchez vol "escoltar i fer partícips" la societat civil.