Milers de persones han assistit aquest diumenge a la manifestació convocada per EH Bildu a Pamplona amb motiu de l''Aberri Eguna', el dia de la pàtria basca, on s'ha reivindicat la independència per Euskal Herria durant el segle XXI. Durant la mobilització, que ha estat precedida de dues grans banderes, una ikurriña i una altra de Navarra, i una pancarta amb el lema en basca 'República basca. Pau, sobirania, democràcia', s'han pogut veure moltes ikurriñas i banderes de la comunitat foral juntament amb alguna estelada.
La marxa ha acabat en el passeig de Sarasate, on s'ha celebrat l'acte polític, al qual anaven a seguir nombroses activitats de caràcter festiu. El primer a parlar ha estat Joseba Asiron, exalcalde d'Irun i actual portaveu d'EH Bildu en el consistori municipal, qui ha destacat "el significat especial" de l'Aberri Eguna de 2022, ja que "podem mirar-nos a la cara una altra vegada dos anys de dura pandèmia" i "sobretot, perquè recordem el 500 aniversari d'Amaiur, on el nostre poble va decidir dur a terme el seu últim esforç per defensar la seva supervivència i la seva sobirania". Asiron ha celebrat el retrobament "amb gents d'altres pobles i llocs, d'altres llengües i altres ideologies que creïn en un món lliure, solidari, igualitari, en els drets del Sàhara, Catalunya, Galiza, Corsica, d'Euskal Herria i de tants llocs".
Europa Press
En lloc del coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, que no ha pogut assistir a l'esdeveniment per problemes de salut, ha pres la paraula la portaveu de la formació abertzale en el Parlament de Nafarroa (Navarra), Bakartxo Ruiz. Aquest ha recordat que tres anys després, se celebrava de nou el Aberri Eguna i com, igual que ocorria durant el franquisme, els "inquisidors del segle XXI ataquen els nostres símbols i a l'euskara, però 500 anys després, aquí estem i continuarem estant. Si no volien tassa, aquí tenen tassa i mitja!". També ha destacat que "han pretès que oblidem que Nafarroa és part nuclear d'Euskal Herria" i com buscaven "separar a Nafarroa de la resta de territoris bascos, furtant-nos la veu i la paraula per a decidir el nostre futur". Ruiz ha advocat per un futur millor basat en la democràcia enfront de l'autoritarisme que "ataca els drets de les dones i criminalitza als migrants i els pobres", i que aflora en "els nacionalistes espanyols d'una, gran i lliure".
Finalment, ha remarcat aquesta celebració de "mil colors" i ha agraït la seva presència "als bascos i basques senegaleses, sahrauís, equatorianes, bolivianes, colombianes i de multitud d'orígens que avui celebreu el Aberri Eguna". "Perquè aquesta és l'Euskal Herria del segle XXI que volem: una Euskal Herria plural, diversa, multicultural, terra d'acolliment, que ha begut, beu i beurà de totes les cultures que han passat per aquí", ha conclòs. Per part seva, Joseba Asiron ha ressaltat que el Aberri Eguna d'enguany té unes "connotacions especials" perquè es produeix després de dos anys de "dura pandèmia" i perquè coincideix amb el 500 aniversari de la presa del Castell d'Amaiur, "on aquest poble, el poble vascó, va decidir donar la seva última batalla per la llibertat, la justícia, la independència i la sobirania". Un dia de referència, ha dit, per als qui "ens considerem abertzales, euskaltzales, sobiranistes" i ha expressat la seva "gran alegria" per la presència de "gent d'altres pobles, d'altres llengües i probablement d'altres ideologies" però que comparteixen l'"afany d'un món més just, lliure, solidari i igualitari". Gents "que comparteixen amb nosaltres l'afecte i la solidaritat amb altres pobles germans que en aquests moments lluiten per la seva llibertat", ha afegit Asiron, que ha tingut un record especial per al poble del Sàhara.