Se les prometien felices al sud peninsular amb l’efecte Olona el 19 de juny del 2022. Un efecte que, al final, es va quedar en un efectet amb escàs impacte. L’excés de màrqueting i l’abús de les expectatives creades van fer una mala passada a Macarena Olona (Alacant, 1979) quan va concórrer com a candidata de Vox a les eleccions autonòmiques d’Andalusia. És veritat que la formació d’ultra dreta va guanyar dos escons respecte els comicis de 2018 – els primers en què l’extrema dreta va posar un peu al parlament andalús -, és veritat que van arreplegar 97.954 vots més i és veritat que van escalar i es van situar com la tercera força més votada, per darrere de la piconadora Juanma Moreno Bonilla (PP) i del derrotat Juan Espadas (PSOE). Però és que ni el rebombori generat a partir de l’empadronament exprés a Salobreña (Granada) va permetre a la cap de llista fer el salt titànic al qual aspirava. Des de llavors, Olona s’ha capbussat en una metamorfosi vital que l’ha portat a partir peres amb Santiago Abascal i Javier Ortega Smith, a estripar el carnet del partit llançant acusacions de corrupció per televisió i convertint-se, de facto, en una amenaça temible per als que van rellançar com a primera espasa.
Fer el camí de Sant Jaume (el de Santiago), diuen, que canvia la vida a aquells que el recorren. Un ritual gairebé litúrgic que serveix per purificar-se i trobar la millor versió d’un mateix. Després dels resultats decebedors a Andalusia, Olona va dimitir a l’estiu al·legant, ras i curt, motius de salut encara que molts creien que la processó anava per dins. Creia que caminar l’ajudaria a pensar i, amb una motxilla carregada a l’esquena, va començar un pelegrinatge de reflexió personal. La nova Olona va viure una mutació personal que l’ha fet retractar-se d’alguns dels seus discursos més afilats que va pronunciar des del faristol del Congrés dels Diputats en la seva etapa com a parlamentària.
“¿Y?” https://t.co/diJTrPNjTP
— Macarena Olona (@Macarena_Olona) January 16, 2023
De fet, des de fa un temps, l’advocada de l’Estat s’ha erigit, sobretot a través de Twitter, com un assot contra els que desacrediten la violència de masclista quan, des de la tribuna, havia seguit fil per randa la línia ideològica que defensa Vox – que parla de violència intrafamiliar -. Fins i tot sortint en defensa de la vicepresidenta Yolanda Díaz, d’Unides Podem. A les portes del Congrés dels Diputats, aquest gener va lamentar “profundament” que els seus discursos “haguessin donat ales als que viuen a la caverna i neguen la violència masclista”. “La violència masclista per suposat que existeix. Als negacionistes els fa educació”, va etzibar. Ella assegura que la violència de gènere no existeix, però sí la masclista. “Un home que maltracta no ho fa pel fet de ser home, sinó més bé perquè considera que és la seva dona en termes de pertinença masclista”, va resumir. Vol tornar a posar un peu al Congrés gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la qual necessita mig milió de vots.
La marxa d’Olona sempre ha anat acompanyada d’una amenaça latent que diu que ella es podria buscar les garrofes en un altre partit o muntar la seva organització política. Per ara s’ha quedat fent equilibris i s’ha inclinat per engegar la fundació Igualdad Iberoamericana, amb seu a Panamà, des d’on promet “combatre la ideologia de gènere” amb conferències i trobades en països de parla hispànica. Tot i això, juga a la confusió amagant una possible candidatura pròpia per a les eleccions generals previstes per a finals d’any. L’alacantina, amb arrels a Granada, prefereix calibrar i observar el paper de Vox a les municipals i autonòmiques de maig abans de fer el pas definitiu. I a jutjar per les enquestes, Vox està atravessant un desert des les eleccions andaluses i la posterior fuga d’Olona. Segons els baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), els millors presagis per l’ultra dreta es van registrar el maig del 2022 quan se li atorgaven el 16,6% dels suports en estimació de vot. A partir del juny passat (16,5%) la formació es va començar a esfondrar fins a perdre la tercera posició en benefici d’Unides Podem. Al juliol es van quedar en el 12% i al setembre, un cop s’havia confirmat la marxa d’Olona, Vox va baixar al 10,3% fins que a l’octubre va tocar fons aconseguint el 8,8%. Des de llavors, la formació d’Abascal s’ha estacant en el 10% dels vots que s'ha confirmat aquest febrer. En tot aquest temps, el somiat ‘sorpasso’ al Partit Popular ha quedat com una utopia inassumible.
El seu personatge mutant ha despertat un interès creixent perquè, més enllà dels cops de volant discursius, des que va marxar s’està cobrant moltes factures. A la tardor va denunciar una campanya d’assetjament (amenaces de mort) que ella atribueix a comptes vinculats a Vox. La cirereta la va posar durant l’entrevista que va concedir diumenge passat a Jordi Évole a La Sexta. En un to força teatralitzat, va fer referències cinematogràfiques assegurant que viu un “Vox History X” i va admetre que tot i no considerar-lo una organització nazi, sí que hi ha “persones que fan lloes a Hitler” al seu entorn. La bomba de rellotgeria la va llençar amb un reguitzell d’insinuacions. Per exemple, va suggerir – sense proves – que el partit va desviar el 2021 dos milions d’euros al seu think thank, la Fundación Disenso, sense deixar-ne constància a l’assemblea d’afiliats. La resposta de la direcció ha estat la de fer-se el suec amb el paper d’Olona. De fet, el portaveu Jorge Buixadé va evitar baixar al fang amb l’advocada i va centrar la rèplica contra el periodista català. “És ell qui munta l’espectacle”, va dir dilluns Buixadé, que va denunciar una campanya contra el partit i la Fundació Disenso per “destruir” l’alternativa política. En aquest sentit, la conversa televisiva d’Olona ha enrarit tant el clima que la seu del partit, a Madrid, es va despertar dilluns amb pintades ofensives a les parets. “Traïdors, mariques”, deien els grafitis, que van esborrar immediatament.
A les portes d’un cicle electoral primordial, la metamorfosi d’Olona amenaça de convertir-se en un element desestabilitzador a la dreta i extrema dreta. Ningú s’atreveix a calibrar-ne les conseqüències. Per ara prefereix mantenir-se com a vers lliure.