"Esquizofrènia de París", així és com ha definit els alcaldes d'Elna i de Tarerac, Nicolau Garcia i Joan Lluís Salies, la lluita de l'Estat francès contra l'ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord. Concretament, és el cas de cinc ajuntaments del nord de Catalunya, que, empesos per l'Ajuntament d'Elna, Els Banys, Sant Andreu de Sureda, Portvendres i Tarerac, han iniciat una lluita contra l'Estat francès per protegir l'ús de la llengua catalana als plens.
Tal com ha explicat Pere Manzanares, tinent d'alcalde d'Elna i president del SIOCCAT, tot comença per una denúncia de l'extrema dreta francesa al prefecte per utilitzar català al ple de l'Ajuntament d'Elna. Aquesta figura estatal va enviar un correu formal al govern municipal, governat per un alcalde del Partit Comunista, com és Nicolau Garcia. "No vam contestar-lo. Aleshores, vam reformar el reglament de cada Ajuntament per tal que els regidors es poguessin expressar oralment i per escrit en català", explica Manzanares. Aleshores, el prefecte va denunciar-ho a un tribunal administratiu i és aquí on va començar la batalla jurídica, fins al punt que l'Estat francès va posar com a argument un tractat de fa cinc-cents anys quan la Catalunya Nord ni tan sols formava part de França. "Davant d'això, vam incitar als membres de la mancomunitat de seguir l'exemple d'Elna. Cal engrescar als alcaldes que ho lluitin", reivindica Manzanares.
La lluita continua
Tot i que inicialment només hi havia quinze ajuntaments de parla catalana, la lluita la continuen els cinc ja citats. "Ho fem perquè no es perdi la llengua. Tot plegat va lligat amb el funcionament de les institucions franceses, perquè no et pots enfadar amb el prefecte, ja que no et pots enfadar amb el prefecte perquè potser no et dona la subvenció", denuncia el batlle d'Elna, posant de manifest el funcionament jacobí de l'Estat francès. Un exemple que ha posat el batlle és que el consistori va atorgar 400 euros de subvenció a Òmnium Cultural i els va caure una denúncia. "Gràcies a Òmnium, que ens porta recursos, continuem aquesta lluita", reivindica. Per la seva banda, el batlle de Tarerac- un poble de 60 habitants-, Joan Lluís Salies, narra com, quan va néixer, tots els avis i els consells parlaven en català. "Jo encara el parlo i fins i tot m'afaito amb la llengua catalana", diu sarcàsticament Salies, que explica que amb la resta dels ajuntaments i secretaris encara parlen amb la llengua catalana davant del que anomena "d'esquizofrènia" de París la persecució contra el català.
Mateu Pons, advocat, explica com al sud no hi ha una figura del prefecte, una figura que exemplifica perfectament el centralisme jacobí francès. "Cada acte que el batlle signa ha de tenir el vistiplau del prefecte", explica Pons, que assegura que, jurídicament, a França no existeixen els drets lingüístics i, per això, no ha signat la carta de les llengües regionals. "El primer argument del prefecte és que parlar català nega el dret a la informació d'un consistori a la gent que no entén català; el segon, posen d'argument un text reial de quan no érem ni francesos; la llei del 1994 del ministre de la Cultura diu que els serveis públics s'ha d'expressar en francès; el quart argument és que l'article 2 de la Constitució diu que la llengua és la francesa", explica.
La llibertat d'expressió com a argument
Posteriorment, un tribunal de Tolosa va concloure que l'administració francesa no podia agafar com a argument un text reial, mentre que els ajuntaments de defensa del català posen d'argument l'article 75.2 de la Constitució francesa que subratlla que s'han de protegir les llengües regionals que són part del seu patrimoni. Lamentablement, segons l'advocat, el tribunal els va respondre que aquest article "no crea cap dret". "Què fot dins la Constitució, aleshores?", es pregunta lamentant-se. Ara, l'ús del català als ajuntaments segueix als tribunals, amb el dret a la llibertat d'expressió com a principal argument.