Guillem Nivet (Ceret, 1993) és el president de l'Associació de La Bressola, la xarxa d'escoles nascuda l'any 1976 i que posa en pràctica la immersió lingüística a la Catalunya Nord. En les seves paraules, es tracta d'una escola no només de llengua, sinó de "país". Ell mateix va ser alumne de l'entitat i ara n'està al capdavant en un moment delicat econòmicament, que els va fer llençar un crit d'alerta per demanar donacions i garantir la seva viabilitat econòmica. Aquesta, tal com ha explicat la passada setmana, ha funcionat molt bé, especialment a "l'altra banda de l'Albera", la serralada que separa l'Alt Empordà i les comarques del Rosselló i el Vallespir, la Catalunya del Sud i la del Nord, tant a nivell popular com de les institucions.
En canvi, la resposta que han rebut des del territori francés ha estat, per ells, fins i tot denigrant. Ens ha citat a un hotel de Perpinyà (el seu ajuntament, encapçalat per l'ultradretà Louis Aliot, no ha donat ni un sol euro en subvencions, ni ordinàries ni extraordinàries) per tractar la situació en que es troba l'Associació després d'aquesta recollida de donatius i els seus plans de futur, especialment amb el repte d'obrir un Liceu a Perpinyà. I també de l'estat de la llengua catalana arreu. En aquest sentit, ara que a Catalunya l'ús del català continua baixant fins a només un 32% de parlants habituals i el Govern ja ha presentat un Pacte Nacional per la Llengua que va néixer coix amb la manca de suport de Junts i la CUP, Nivet també aprofita per llançar un missatge d'alerta als catalanoparlants.
Per qui no ho sàpiga, que és La Bressola i com funciona?
És una xarxa d’escoles fundada l’any 1976, amb la idea de fer una escola immersiva en català, oberta a tots i per això els pares paguen en funció de llurs ingressos. Tenim nou franges, en funció dels ingressos de les famílies. En total som set escoles i dos col·legis que van dels dos anys fins als catorze. Estem treballant per crear un Liceu, pel batxillerat. L’objectiu de La Bressola és molt senzill, és la recuperació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Fem una feina de creació de catalanoparlants, de nous locutors. Persones que volen aprendre català i el volen parlar. Per això és molt important mantenir la immersió dins de l’aula, però encara ho és més fer-ho fora. Treballem en verticalitat, grups de diferents nivells per afavorir una transmissió entre mainatges de diferents edats. Això permet generar també un efecte en la llengua perquè la majoria de les nostres famílies, un 80% no són catalanoparlants. Necessitem crear un efecte dins de l’escola, perquè a fora tenim molt pocs espais de parla catalana.
A principis d’any van llançar un crit d’alerta, avisant que si no canviava la seva situació, el futur de l’escola estava en risc per motius econòmics. En quin punt es troba La Bressola?
Hem recuperat una estabilitat econòmica. Al mes de gener vam fer públic que teníem una situació molt preocupant, amb un risc de ruptura de liquiditats, identificat al mes de maig. El risc era real i estàvem molt preocupats davant la possibilitat de no poder pagar salaris, de tancar classes, centres... Vam engegar una campanya de donatius al Nord i al Sud i en paral·lel hem cridat a tot Déu que ens pugui ajudar, des del ministeri d’Educació Nacional a París fins a la Diputació de Lleida. Hem passat per tothom, anant a veure qualsevol persona que ens pogués ajudar. I això ha funcionat molt bé. Hi ha hagut una resposta molt ferma i immediata del Sud a través d’una campanya de donatius dels Amics de La Bressola que ha funcionat molt bé, també amb Òmnium Cultural o l’ANC. I sobretot una resposta molt en ferm de la Generalitat de Catalunya i del president Salvador Illa que ha vingut fins aquí per anunciar-nos un augment de la subvenció. Les Diputacions ens han ajudat molt també. I això ve a completar les mancances de les nostres institucions d’aquí, al Nord, principalment del Departament dels Pirineus Orientals, que no ha contestat. La Regió d’Occitània i el Departament eren les dues institucions de les quals esperàvem més. Amb la Regió hi ha hagut diàleg, un tracte molt empàtic i moltes reunions. El tracte del Departament és indigne. No han fet cap esforç. Només una subvenció de 30.000 euros, que han fet retallant ajuts a altres associacions, per nosaltres això és inacceptable i és indigne.
La Generalitat ha augmentat en 150.000 euros la subvenció a La Bressola, que ha augmentat fins als 800.000. Sap si això és una mesura excepcional per enguany o que serà així a partir d’ara.
Jo no sé què passarà l’any que ve. No sé si Salvador Illa o el PSC seran al poder. L’única cosa que sé és que quan va venir a veure’ns, em va assegurar que mentre ell fos president, tindríem aquesta subvenció de 800.000 euros. El 2017, amb l’article 155, vam passar un any sense subvenció. De moment sabem que la subvenció és per un any, amb el compromís que quedi amb el mateix import l’any vinent. No vull parlar en nom de la Generalitat de Catalunya, però crec que ens ajuden perquè La Bressola representa una eina en nivell pedagògic. Fer immersió és molt complicat, al Sud també. Representem una mostra que la immersió és possible. També som un model econòmic interessant per a la Catalunya Sud. El president ens ha traslladat que vol defensar la llengua catalana arreu dels Països Catalans, encara que ell no faci servir aquest concepte, aquestes són les meves paraules. Si vol defensar la llengua, defensar La Bressola té sentit.
Teniu contactes amb el govern espanyol per aconseguir ajuts?
Primer ho va demanar Junts per Catalunya, a través de la petició d’un senador al ministeri d’Educació. Aquesta es va rebutjar. ERC també ho ha fet després, amb una petició al ministeri d’Exteriors. Tenim poca informació, però sembla que hi hauria una voluntat de l’Estat espanyol per ajudar-nos. I jo crec que té molt de sentit, si considerem que és una llengua cooficial de l’Estat que està amenaçada. L’Estat defensa de manera molt ferma el castellà a través del món, amb funcionaris que treballen fora del territori espanyol i de l’Institut Cervantes. Doncs en el cas de la llengua catalana, que és una llengua cooficial que està amenaçada en el nostre territori, encara que sigui contra intuïtiu, té sentit que ens ajudin. Però no sabem de quin import seria i tampoc quan es podria cobrar.
Com sempre, és el Sud qui ens salva, esperàvem més del nostre territori
Les ajudes extra que heu rebut enguany després de la campanya són d’uns 700.000 euros. Esteu satisfets?
No esperàvem tant diners. Esperàvem una resposta més ferma de les nostres institucions, principalment del Departament. Com sempre el Sud ens salva. Estem molt contents i tranquils per la resposta, però ens hauria agradat més que hi hagués hagut una resposta que hagués vingut més del Nord, del nostre territori i no que, com sempre, que sigui el Sud qui ens ajudi i ens salvi.
En els últims anys han trobat a faltar ajuda des del Principat, més suport institucional?
Jo diria que no. Sempre hem tingut un suport incondicional, ja sigui del Govern de Junts com d’ERC i ara del partit socialista. Sempre que hem demanat ajuda hi ha hagut una resposta molt immediata, amb molta cura i un tracte digne.
Hem hagut d’apujar les participacions de les famílies amb el risc de perdre’n pel camí. Cada família que marxa és un drama
Les aportacions són una solució immediata però no pel futur. Com us ho plantegeu a llarg termini?
Nosaltres hem activat la palanca que tenim, que són les participacions de les famílies, amb el risc de perdre’n pel camí. Cada família que marxa és un drama, sobretot si és per raons econòmiques, però necessitem generar més ingressos propis. Hem aconseguit tenir més llocs de feina a càrrec de l’Estat francès. Això també alleugereix una mica el nostre pressupost, perquè desplacem la càrrega. Les subvencions excepcionals ens donen aire, guanyem temps i serenitat, però estem treballant en les solucions a llarg termini.
El curs vinent començarà com qualsevol altre any?
Sí, no hi haurà cap tancament ni cap acomiadament. Tots els llocs de feina estan salvats.
La majoria dels alumnes són de famílies amb vincles amb la catalanitat que no han pogut gaudir d’una transmissió generacional de la llengua
Abans ha fet referència al fet que un 80% dels alumnes són de famílies no catalanoparlants. Quin és el perfil dels seus alumnes?
Hi ha perfils molt diferents. Famílies que venen per la pedagogia que tenim. Per poder fer una escola immersiva que funcioni hi ha d’haver un ensenyament de qualitat. Fins i tot la persona més patriota del món no posarà els seus fills a estudiar en una escola que no funcioni. Així, hi ha famílies que venen més pel model pedagògic que per la llengua; però jo diria que el perfil més típic són famílies amb vincles amb Catalunya, la catalanitat o la identitat catalana, però que no han pogut gaudir d’una transmissió generacional de la llengua i tenen la voluntat que llurs mainatges recuperin la llengua.
Ha comentat també que l’objectiu de l’escola és crear catalanoparlants a la Catalunya Nord. Se n’està sortint?
Tenim mestres que són antics alumnes, jo mateix ho soc. Cal tenir en compte que La Bressola representa el 5% de tots els alumnes de la Catalunya Nord. Fem el que podem amb els mitjans que podem, però segur que no és prou.
A La Bressola sabem construir vincles emocionals molt forts entre els nostres mainatges i la llengua catalana
Els alumnes que passen d’anar a La Bressola durant la seva educació primària i després en la secundària van a un col·legi sense immersió en català segueixen parlant en català fora de les aules?
La trencadissa que tenim en els tres anys de batxillerat és fatal per a la construcció de catalanoparlants. Hi estem treballant i és el nostre gran repte. La Bressola sap construir vincles emocionals molt forts entre els nostres mainatges i la llengua catalana. Si no hi ha espais de parla catalana és molt complicat que el vincle es mantingui.
Quins altres espais teniu?
Tots són iniciatives de la societat civil. El Casal d’Òmnium, el de Jaume I, colles i associacions que fan folklore i que són essencials perquè generen espais de parla catalana. Amb el poc suport que hi ha de les institucions és complicat que les associacions facin tota la feina que fan, que és de resistència.
Amb la manca de suport institucional és complicat que les associacions facin tota la feina que fan, que és de resistència.
Com ha canviat amb el pas dels anys la seva entitat?
L’evolució d’una xarxa d’escoles que ho feia tot de manera molt artesanal, a nivell molt més petit i que s’ha professionalitzat i s’ha obert al món. L’escola que jo vaig conèixer de petit no té res a veure amb la d’avui, era molt més petita, però això és el pas del temps i estic molt orgullós del que és La Bressola avui. Penso que té futur i que seguirà creixent perquè hi ha una demanda forta en molts municipis i famílies en llista d’espera molt llargues. La demanda és tant per la pedagogia com per recuperar un vincle amb la catalanitat.
Com pot ser que hi hagi aquestes llargues línies d’espera i alhora La Bressola tingui problemes econòmics?
Costa diners obrir una escola. Costa 300.000 euros sobre quatre anys, abans de tenir un contracte amb l’Estat i que pugui proporcionar llocs de feina. No hi ha cap municipi que ho pugui assumir i, fins i tot, seria il·legal que un ajuntament ho faci. Ara no tenim els diners. Podríem augmentar molt les participacions de les famílies, però seria trencar amb l’essència de La Bressola. Molta gent, sobretot al Sud, no ho entén. Quan dic al Sud les tarifes que paguen les famílies molta gent no ho entén.
La Bressola és una escola no pas de llengua sinó de país. No podem transformar-nos en una escola d’elits intel·lectuals o econòmiques
Quines són?
Les menys benestants paguen 36 euros al mes, actualment. Podríem apujar-les, doblar-les. I fins i tot llavors, molta gent del Sud i d’aquí ho trobarien barat. Però això seria trencar amb la filosofia que tenim de ser oberts a tothom. La Bressola és una escola no pas de llengua sinó de país. No podem transformar-nos en una escola d’elits intel·lectuals o econòmiques. Una família que posa el seu mainatge a La Bressola ja és una família que hi ha pensat. A vegades ens costa trobar famílies de classes menys benestants o que no tenen aquest pensament. Si a més afegim una dificultat com seria un cost més alt, perdríem la nostra essència. És un drama rebutjar demandes de municipis, però és el que ens permet garantir la qualitat de l’ensenyament i la nostra essència.
L’any que ve la xarxa celebrarà 50 anys. Quins són els reptes de futur?
Per mi anem cap a 50 anys més. Ho celebrarem amb alegria i atenció. Sabem que si volem fer 50 anys més el camí serà llarg i complicat, però hi ha energia. Hi ha gent molt animada i compromesa amb la llengua. Mentre hi hagi això hi haurà gasolina per fer avançar el motor.
Quin ha estat el moment més complicat per a La Bressola?
Abans del 1995, amb la contractutalització. En aquella època, a l’estiu tots els docents i no docents, dimitien, es posaven a l’atur i se’ls tornava a contractar al setembre. Alguns ho feien tot i continuar treballant. El moment del 155 va ser molt dur també. Estem patint un moment dur de la història, però La Bressola s’ha construït així, de crisi en crisi i aprenent d’elles.
Amb el català, la Catalunya del Sud està agafant un camí que els podria portar a una situació com la nostra
A la Catalunya Sud es parla molt de la situació d’emergència que viu el català. Des d’aquí com explicaríeu la situació de la llengua al vostre territori?
És molt diferent. Al Sud és oficial, es pot ensenyar a l’escola pública. Aquí es parla només a oasis com és La Bressola. Allà, teòricament, qualsevol persona t’ha de poder atendre en català. La cosa és molt diferent. Però la Catalunya del Sud està agafant un camí que els podria portar a una situació com la nostra. Molta gent es pensa que aquí vam deixar de parlar en català amb el Tractat dels Pirineus i això és fals. S’ha deixat de parlar en català els últims 50 anys. En aquest temps, pràcticament ha desaparegut. Quan era petit, al meu poble, Cànoes, el català era omnipresent. Ara ja no és el cas. Si deixem terreny a llengues hegemòniques com el francès o el castellà, l’agafaran.
Quina lliçó hauríem d’aprendre?
Que cadascú prengui les seves responsabilitats. Una llengua no desapareix perquè és prohibida. Desapareix perquè els seus locutors la deixen de fer servir. Cada vegada que un català no manté el català. Que no parla en català, no parla la seva llengua, està fent malbé aquesta llengua. Aquí el català es va prohibir el 1700 per un Borbó. Es va continuar parlant fins al segle XX. El català no s’ha perdut perquè ho va decidir un Rei a París. Es va perdre perquè hi va haver un moment en què la gent va pensar que parlar en català no tenia futur i que per poder millorar socialment s’havia de parlar francès. Això ho hem decidit els catalans d’aquí. Hem arribat aquí perquè els catalans han deixat de parlar en català.
Ha lloat molt la tasca de la Generalitat i la seva ajuda. Com creu que es podria millorar la relació entre la Catalunya Nord i la del Sud?
La manera més rellevant que els catalans ens puguin ajudar és defensant la llengua al Sud, parlant-la. Sabem que no tornarem a ser un territori de parla catalana com ho érem anys enrere. Però la força que tenim és que els mainatges de La Bressola saben que poden travessar la frontera de l’Albera i que Catalunya existeix. Els expliquem que allà s’hi parla català, que és una llengua que té 10 milions de parlants, que formem part d’una cosa molt més gran, d’un poble, d’una nació. Si això desapareix, La Bressola no tindrà sentit. Si el Sud ens vol ajudar, que s’ajudin a ells mateixos i nosaltres ho aprofitarem.
Creu que al Principat la gent coneix la Catalunya Nord?
La cosa va canviar amb el procés d'independència. Llavors molta gent va descobrir que era la Catalunya del Nord. Diria que no hi ha tant de menyspreu com trenta anys enrere, quan la gent parlava de nosaltres com si fóssim França o la Cerdanya Francesa. Hi ha gent que encara ho fa, però no per menyspreu sinó per desconeixement. La gent té més consciència, potser perquè en parlem més i millor.
Quina és la relació de La Bressola amb la Casa de Perpinyà? Ha canviat des del canvi de delegat?
Mai hem deixat de tenir relació amb la delegació, que no és com podria ser la de París, ja que depèn de Presidència. És el nostre contacte amb la Generalitat. No hem entrat en la polèmica, no és la nostra feina. Va dir el que va dir. No compartim les paraules, però el Govern tampoc ho va fer, no les va assumir. Tenim contacte amb el nou delegat, Albert Piñeira, com hem fet amb tots els altres.