La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha utilitzat la crisi migratòria de Ceuta per reforçar les seves polítiques migratòries i aconseguit reunir una àmplia majoria de governs europeus al voltant d’una resposta més dura a la crisi de Ceuta. Itàlia i Dinamarca han impulsat una carta subscrita pels dirigents de 22 estats membres que reclama una reunió extraordinària dels ministres d’Interior de la Unió Europea i una actuació immediata per reforçar les fronteres exteriors, agilitzar els retorns i combatre la immigració irregular. La iniciativa converteix els esdeveniments de Ceuta en una advertència per al conjunt de la UE. Els signants consideren que l’entrada massiva de desenes de milers de persones ha demostrat la vulnerabilitat de la frontera sud i reclamen mobilitzar ràpidament els instruments europeus disponibles, inclòs un reforç de Frontex i una cooperació més efectiva amb el Marroc. La carta ha estat enviada al president del Consell Europeu, António Costa; a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i a Irlanda, que exerceix la presidència semestral del Consell de la UE.
“Les imatges arribades des de Ceuta han demostrat una vegada més com és d’urgent una resposta europea a la immigració clandestina”, ha afirmat Meloni a través de la xarxa X. Segons la primera ministra, Europa ha d’actuar conjuntament per protegir les fronteres, lluitar contra els traficants de persones, fer més efectives les expulsions i "eliminar qualsevol factor que pugui incentivar noves entrades il·legals". "Es tracta d'un senyal important: la posició que Itàlia defensa des de fa temps és compartida avui per un nombre cada vegada més gran de països europeus. Defensar les fronteres exteriors de la Unió no és l'interès d'un sol estat, sinó una responsabilitat compartida per tota Europa”, afirma Meloni en la seva publicació.
Le immagini arrivate da Ceuta hanno dimostrato ancora una volta quanto sia urgente una risposta europea all’immigrazione clandestina.
— Giorgia Meloni (@GiorgiaMeloni) August 1, 2026
Per questo l’Italia ha promosso, insieme alla Danimarca, una lettera sottoscritta da 22 Stati membri dell’Unione europea, che chiede un’azione… pic.twitter.com/v8nmxzSYKn
Danmark og Italien kræver øjeblikkelig handling i forhold til EU’s ydre grænser pic.twitter.com/XWHC8WQYKd
— Statsministeriet (@Statsmin) August 1, 2026
La carta impulsada per Meloni arriba poques hores després que Pedro Sánchez s’adrecés també a Ursula von der Leyen i António Costa per denunciar la reacció “egoista i polaritzadora” d’alguns governs europeus i reclamar una reunió urgent dels ministres d’Interior. Les dues iniciatives coincideixen a demanar una resposta coordinada, suport a Espanya i assumir la protecció de les fronteres exteriors com una responsabilitat compartida. La diferència és l’èmfasi: mentre Sánchez reclama solidaritat i defensa la gestió espanyola, els líders reunits per Meloni exigeixen reforçar les fronteres, combatre la immigració irregular i revisar les polítiques que poden actuar com a “factors d’atracció”, entre les quals la carta esmenta expressament la regularització d’un gran nombre de migrants irregulars que va impulsar el govern de Sánchez.
Una majoria europea al costat de Meloni
La iniciativa no és només una declaració del govern italià. Ha estat subscrita per Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Malta, els Països Baixos, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia. En total, són 22 dels 27 estats membres, una majoria prou contundent per situar el plantejament de Meloni al centre del debat europeu. Els signants expressen una “profunda preocupació” pels esdeveniments registrats a la frontera exterior de la UE a Ceuta i es declaren decidits a impedir que les xarxes de tràfic de persones posin en qüestió la integritat territorial europea. “La Unió Europea no pot permetre passos massius incontrolats”, adverteixen. Tampoc no pot tolerar, afegeixen, la instrumentalització de la migració ni altres amenaces híbrides que transmetin la idea que entrar irregularment en territori comunitari pot acabar comportant el dret a quedar-s’hi.
22 países de la UE firman una carta sobre Ceuta… y España no está
— BELLUMARTIS (@bellumartis) August 1, 2026
Italia y Dinamarca han impulsado una carta firmada por 22 Estados miembros (entre ellos Meloni, Frederiksen, Merz, Tusk, Orpo, Mitsotakis…) dirigida a la Comisión y a la Presidencia irlandesa del Consejo.
En ella… pic.twitter.com/jXtdiMFD3X
Les regularitzacions, considerades un “factor d’atracció”
La carta no es limita a reclamar una actuació davant l’emergència de Ceuta. També demana abordar totes les polítiques que puguin actuar com a “factors d’atracció”, i esmenta concretament “la regularització d’un nombre molt elevat de migrants irregulars”. La referència apunta directament al debat obert a Espanya sobre la regularització extraordinària de centenars de milers de persones. La Moncloa nega que aquesta mesura expliqui l’entrada a Ceuta i recorda que els migrants acabats d’arribar no podrien beneficiar-se’n perquè no complirien els requisits temporals de residència. Els signants consideren, però, que la percepció que una entrada irregular es pot convertir posteriorment en una estada legal pot animar nous intents, erosionar la confiança en la política migratòria comuna i tenir conseqüències per a tots els estats membres. “No podem permetre passos massius incontrolats, la instrumentalització de la migració o altres amenaces híbrides que generin la percepció que l’entrada irregular a la Unió Europea és possible i que es pot convertir en una estada legal”, adverteixen. La carta també subratlla la importància de la Declaració de Chisinau sobre migració i reclama que s’apliqui de manera ràpida i efectiva.
La sentència del Suprem, assenyalada
La carta vincula directament la crisi amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol que impedeix aplicar les denominades devolucions en calent als migrants que entren nedant a Ceuta i Melilla. “Reconeixem que la sentència recent del Tribunal Suprem espanyol ha estat utilitzada per desencadenar aquest atac i abusar del nostre sistema de migració i asil”, assenyalen els signants. El govern espanyol també sosté que les xarxes de tràfic de persones van aprofitar la resolució per difondre el missatge que qualsevol migrant que voregés nedant l’espigó del Tarajal podria quedar-se a Espanya. La sentència estableix, en realitat, que aquestes persones no poden ser retornades automàticament sense identificar-les i examinar si necessiten protecció internacional. Com a resposta provisional, l’executiu de Sánchez ha començat a instal·lar una barrera de contenció de 500 metres al mar. El dispositiu combina una estructura pneumàtica, una línia de boies proporcionades per l’Armada i un canal perquè les embarcacions de la Guàrdia Civil puguin patrullar la zona.
Reforçar Frontex i la cooperació amb el Marroc
La reunió extraordinària dels ministres d’Interior hauria de permetre, segons la carta, fer una avaluació compartida de la crisi i acordar una resposta europea coordinada. Entre les mesures que els governs volen posar sobre la taula hi ha un increment del suport de Frontex a Espanya. L’agència europea podria aportar efectius, equips de vigilància, intel·ligència i assistència tècnica per controlar millor la frontera de Ceuta. La seva intervenció també reforçaria la idea que l’assalt no és un problema exclusivament espanyol, sinó una amenaça contra una frontera exterior de tota la Unió.
Els signants també reclamen fer més eficaç la cooperació entre Brussel·les i Rabat. El Marroc és un soci essencial per controlar els moviments migratoris cap a Ceuta i Melilla, però la crisi ha tornat a demostrar fins a quin punt pot utilitzar aquesta dependència per pressionar Espanya i la UE. L’entrada es va aturar quan les forces de seguretat marroquines van recuperar el control de la seva banda de la frontera. La majoria dels migrants també van poder tornar ràpidament gràcies a l’entesa entre Madrid i Rabat. Els governs europeus celebren aquesta cooperació, però volen que deixi de dependre de negociacions improvisades cada vegada que esclata una emergència.
No s’han registrat moviments cap a Europa
El document reconeix que no s’ha detectat cap moviment no autoritzat dels migrants arribats a Ceuta cap al continent europeu. Aquest matís és important perquè rebaixa el risc immediat que les persones que van entrar a la ciutat autònoma es desplacin cap a altres estats membres. Ceuta i Melilla tenen un règim específic dins de l’espai Schengen. Els migrants que hi entren irregularment no poden traslladar-se automàticament a la península ni circular lliurement per Europa. Tot i això, els signants es declaren disposats a adoptar “totes les mesures necessàries” dins del dret comunitari i del Codi de fronteres Schengen per protegir l’ordre públic i respondre als possibles moviments secundaris. Aquestes mesures poden incloure el reforç o la reintroducció temporal dels controls a les fronteres interiors. La carta dona així cobertura política a la decisió de Meloni d’introduir controls selectius als ports i aeroports italians per als ciutadans extracomunitaris procedents d’Espanya, malgrat que fins ara no s’hagin detectat desplaçaments des de Ceuta cap al continent.