Pedro Sánchez ha decidit contraatacar davant les crítiques rebudes des d’Europa per la crisi migratòria de Ceuta. El president del govern espanyol ha enviat aquest dissabte una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, en què manifesta la seva “seriosa preocupació” per la reacció d’alguns governs comunitaris després de l’entrada irregular de desenes de milers de persones a la ciutat autònoma. Sánchez acusa aquests executius d’haver optat per "atacar Espanya", demanant "la seva exclusió temporal de l’espai Schengen", i d’actuar “per prejudici, mentides, ignorància o interès polític”. No assenyala cap país concret, però el destinatari principal del retret és evident: el govern italià de Giorgia Meloni, que ha anunciat la suspensió temporal de la lliure circulació amb Espanya i la introducció de controls als viatgers procedents de territori espanyol.
El president espanyol qualifica aquestes reaccions d’"egoistes, polaritzadores i contràries a la llei". No només "és contrària al dret europeu, al dret internacional humanitari i als principis de solidaritat que ens uneixen, també és contrària als interessos a llarg termini d'Europa i al més elemental sentit comú, perquè Ceuta no forma part de l'espai Schengen, perquè pràcticament no queden migrants en situació irregular pendents de retorn, i perquè Espanya és, segons Frontex, una de les fronteres exteriors menys permeables de la Unió Europea, amb un nombre d'entrades irregulars que és la meitat del registrat, per exemple, a Itàlia durant els darrers anys (2021-2026)”, ha exposat.
Per això, el president espanyol demana al Consell Europeu que convoqui urgentment una videoconferència extraordinària dels ministres d’Interior dels 27. L’objectiu de la petició de la reunió és "acordar una resposta comuna" davant de futures crisis migratòries i evitar que cada govern prengui unilateralment mesures contra els altres estats membres. “Cal reafirmar que la seguretat de les nostres fronteres exteriors és una responsabilitat compartida per tots els estats membres, i no només pels que es troben a primera línia de la Unió”, defensa Sánchez.
De la defensiva a la contraofensiva
La carta representa un canvi d’estratègia del govern espanyol. Durant les primeres hores de la crisi, la Moncloa va haver de justificar per què la mobilització de desenes de milers de persones des del Marroc havia agafat l’Estat per sorpresa i com havia estat possible que la frontera quedés completament desbordada. La pressió va augmentar quan diferents governs europeus van qüestionar la capacitat d’Espanya per contenir els migrants dins de Ceuta. Itàlia va anunciar controls fronterers; França va reforçar la vigilància als Pirineus, i altres països van reclamar garanties que les persones arribades des del Marroc no poguessin continuar el trajecte cap al continent europeu.
El mateix Sánchez va elevar la gravetat dels fets en considerar-los una “violació de la integritat territorial d’Espanya”, una expressió més pròpia d’una crisi de seguretat nacional que d’una emergència migratòria convencional. Ara, amb les entrades pràcticament aturades i la majoria dels migrants de tornada al Marroc, el president abandona la posició defensiva i acusa els seus crítics europeus d’haver explotat políticament la situació.
El dard a Meloni
La reacció que més ha irritat la Moncloa ha estat la de Giorgia Meloni. El govern italià va anunciar la suspensió temporal de Schengen amb Espanya i la introducció de controls als viatges aeris i marítims per evitar l’arribada de migrants procedents de Ceuta. La mesura tenia una gran força política, però una eficàcia pràctica molt més discutible. La Comissió Europea ha confirmat que cap de les persones que van travessar irregularment la frontera de Ceuta no ha accedit al territori continental de la Unió Europea. A més, Ceuta i Melilla tenen un règim específic dins de l’espai Schengen: els migrants que hi arriben no poden traslladar-se automàticament a la península ni circular lliurement per Europa.
Per això, Madrid interpreta la decisió italiana com una operació de propaganda destinada sobretot al consum polític intern. Meloni ha aprofitat la crisi per reforçar el seu discurs de mà dura contra la immigració, presentar-se com a protectora de les fronteres europees i assenyalar Sánchez com l’exemple d’una política migratòria presumptament permissiva. La suspensió de Schengen, tanmateix, no és il·legal per si mateixa. La normativa europea permet restablir temporalment controls interiors davant d’una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat. Però aquests controls han de ser excepcionals, necessaris i proporcionats, i no poden convertir-se en una sanció política contra un altre estat membre. La mateixa Comissió Europea ha recordat recentment que les restriccions interiors han de ser l’últim recurs i retirar-se quan desaparegui l’amenaça. És aquí on se situa l’acusació de Sánchez: considera que alguns governs no han reaccionat davant d’un risc real de moviments secundaris, sinó a partir de “prejudicis”, informacions falses i interessos electorals, i no desaprofita l'ocasió de recordar en la carta que Itàlia ha tingut el doble d'entrades irregulars que Espanya en els darrers cinc anys.
“Espanya va recuperar el control en menys de 48 hores”
El president espanyol utilitza la carta per reivindicar la resposta de l’executiu. Assegura que Espanya va restablir el control fronterer en menys de 48 hores, va mobilitzar els recursos necessaris per atendre humanitàriament els migrants i va aconseguir el retorn al Marroc de pràcticament totes les persones que havien entrat irregularment. Més de 48.000 migrants ja havien tornat divendres al país veí, segons les xifres del govern espanyol, mentre altres estimacions elevaven els retorns per sobre dels 53.000. Les entrades s’han aturat completament durant la nit de divendres a dissabte, coincidint amb la recuperació dels controls per part de les forces de seguretat marroquines.
Aquest últim element és clau. La crisi no s’ha resolt únicament per l’actuació espanyola, sinó també perquè Rabat ha decidit frenar els moviments cap a Ceuta i permetre el retorn dels seus ciutadans. La capacitat del Marroc per obrir i tancar els fluxos migratoris continua sent, precisament, una de les principals vulnerabilitats de la frontera sud-europea. El govern espanyol també ha començat a instal·lar una barrera pneumàtica de 500 metres a l’espigó del Tarajal. El dispositiu combina una estructura flotant, una línia de boies fondejades de l’Armada i un canal perquè les embarcacions de la Guàrdia Civil puguin patrullar la zona. La Moncloa confia que la barrera dissuadeixi les entrades nedant i permeti aplicar retorns immediats sense contravenir la sentència del Tribunal Suprem que va limitar les devolucions en calent al mar.