L'expresident de la Sindicatura Electoral de l'1-O, el catedràtic Jordi Matas, ha estat taxatiu per definir el que és la Fiscalia de l'Estat espanyol: "Té un paper repressor", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio. Aquesta és la resposta que ha donat després de rebre un recurs per part d'aquest òrgan contra la sentència d'absolució dels membres de la sindicatura electoral de l'1 d'octubre. 

Recordem que els cinc síndics absolts són: Jordi Matas, de la Universitat de Barcelona, però també la professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Tània Verge; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal; el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Pagès, i l'advocada Marta Alsina.

Precisament, en la línia de la tasca educativa i com a catedràtic en la matèria, Matas ha donat un consell a la Fiscalia: "Estaria bé que es miressin l'article 124 de la Constitució. Des d'aquesta perspectiva, cap sorpresa, ja sabíem que perseguiria la nostra activitat acadèmica".

Què diu l'article 124?

Si entrem en el detall de la Constitució, l'escrit remarca la independència dels òrgans de poder i les seves funcions: 

  1. El ministeri fiscal, sense perjudici de les funcions encomanades a altres òrgans, té la missió de promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei, d'ofici o a petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant ells la satisfacció de l'interès social.

  2. El ministeri fiscal exerceix les seves funcions per mitjà d'òrgans propis d'acord amb els principis d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica i amb subjecció, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat.

Per tot plegat, Matas conclou: "No hi ha cap mena de criteri jurídic en el recurs, la Fiscalia no ha aportat ni una sola prova, que s'ho facin mirar, perquè si en tot un judici no aporten res de cap delicte i ara amb la paraula ho intenten, es demostra que hi ha voluntat de demanar-nos presó i és un temps que et fa estar en tensió". Recordem que aquest ministeri públic demana 2 anys i nou mesos de presó.

L'exsíndic no nega la "sorpresa" que li provoca el recurs davant d'una "sentència contundent", però ho justifica amb l'actitud de la Fiscalia "que darrerament fa un paper que no li pertoca". I demana que aprenguin a diferenciar el que és un delicte de "la responsabilitat acadèmica".

El passat 15 d'abril, el jutjat penal número 11 de Barcelona va absoldre els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O. La sentència constata que no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel TC. "No s'ha provat cap actuació d'ells amb posterioritat" al TC, diu la resolució, que remarca que tots els testimonis ho neguen i "no hi ha cap document en la causa que així ho indiqui", segons el text judicial.