Una presentació del llibre sense el seu autor. Un espai al costat de l’escenari recorda per què: és una reproducció de la cel·la del conseller Joaquim Forn, que acaba de publicar Escrits de presó. Dins, molts feixos de cartes, sobres de Correos, una samarreta del Barça i un bloc ple de notes a mà. El CCCB de Barcelona, en una sala empaperada de cartells demanant la llibertat del conseller, s’ha omplert aquest dimecres per denunciar el seu empresonament. “Tots estem tancats a la mateixa cel·la que el Quim”, ha sintetitzat la seva editora, Iolanda Batallé.
La presentació del llibre ha tingut lloc l’endemà de la presentació de la candidatura de Manuel Valls 2019, també al CCCB. Però el conseller ha omplert de gom a gom una sala unes quantes vegades més gran que la de l’exprimer ministre francès.
Una munió de personalitats s’han deixat veure per l’acte de presentació del llibre, encapçalada pels presidents Quim Torra, Artur Mas i Jordi Pujol. També hi ha assistit els consellers Elsa Artadi, Miquel Buch i Ester Capella, el tercer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, o el cantautor Lluís Llach. Però els aplaudiments més grans se’ls han endut la dona de Forn, Laura Masvidal, i les seves filles. “Estan més determinats que mai”, ha promès Masvidal.
A pocs dies del primer aniversari del referèndum de l’1-O, el president Torra ha fet una crida a viure aquell dia “amb la intensitat que el Quim el viuria”. Ha reivindicat la data, que segons ell ajuda a explicar el que ha passat durant l’últim any. “Us demano que el visquem no com el dia que ens van pegar –que també--, sinó com el dia de la victòria”, ha reivindicat.
En aquesta línia, el cap de l’executiu ha sostingut que “el primer d’octubre és la nostra causa gran per la qual lluitem”. I ha reblat: “Si recuperem l’esperit de victòria de l’1-O, serem lliures”. Sobre el llibre n’ha destacat l’”elegància” i la “voluntat crítica” del conseller.
Fundador de la penya de Lledoners
El gruix de l’acte ha consistit en un diàleg entre Laura Masvidal i el periodista Antoni Bassas, en un to més íntim i personal. Tots dos han explicat algunes anècdotes del conseller a la presó, que estan recollides en el llibre.
La seva dona l’ha descrit com al “fundador de la penya barcelonista de Lledoners”, i ha explicat com, a poc a poc, van ajudar-lo a entrar samarretes del Barça. “En cada paquet en posàvem dues o tres”, ha explicat. El llibre també conté “crítiques de misses”, perquè, segons Masvidal, el capellà d’Estremera “era molt carca” i feia sermons “per posar-se les mans al cap”.
També alguna anècdota de caràcter polític, com quan va intentar fer un manifest d’intel·lectuals progressistes espanyols. “Quantes trucades va fer!”, ha recordat. No va sortir bé l’experiment.
La dona del conseller empresonat ha confessat que ell li va demanar que no llegís l’obra fins que no estigués a impremta. Ella li va fer cas, però ara ja se l’ha llegit tres vegades. “I cada vegada hi he trobat coses diferents, té capacitat per fer-te entrar a la presó”, ha assegurat.
“La presó l’ha canviat”, ha admès Laura Masvidal. No obstant això, ha afegit: “És millor persona, estan més determinats que mai. Estan molt forts. Estan fets uns màquines”. Ha explicat que, després de l’empresonament, ha entès moltes més coses. “Per mi és un orgull, i per les meves filles també”, ha dit.
Excepció, càstig i suplici
El tercer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, ha denunciat la “ignomínia” i la “barbàrie” que suposa el seu empresonament. Ho ha descrit com a “deu mesos d’excepció, càstig i suplici”. El dirigent dels comuns ha reivindicat la seva tranquil·litat i també els seus gairebé vint anys de “vocació de servei al país”.
Per la seva part, el cantautor Lluís Llach ha defensat que el llibre és “totalment necessari”, i l’ha definit com “una mena de cordó umbilical entre la gent que pateix per ells i ells”.