El president del Partit Demòcrata Europeu Català, Artur Mas, ha reivindicat que els catalans han perdut la por de l’Estat i han deixat de ser súbdits d'Espanya per passar a ser "ciutadans de Catalunya". En l'acte d'inici de la campanya del PDeCAT pel 'sí' en el referèndum, celebrat al Teatre Nacional de Catalunya davant de 2.000 persones, Mas ha afirmat que aquest missatge, que va dirigit al món, “és d'una potència extraordinària", i ha afegit el següent: "El donem sense pors, perquè estem disposats a defensar el nostre futur com a poble i com a persones".
En aquest context i després d'apuntar el següent: "La dignitat que un tribunal ens va treure amb la sentència sobre l'Estatut la vam recuperar amb la consulta del 9-N", l'expresident de la Generalitat ha remarcat que des de Catalunya ja no es confia en cap president espanyol: "No compliran res! Home! I ho sabem!".
El líder demòcrata ha agraït el paper de les tres principals entitats sobiranistes, l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -que estaven representades a l'acte- i ha indicat que en el 9-N hi va haver dos grans missatges, el primer dirigit a Europa i al món, i el segon a l'Estat espanyol.
Amb el primer, el món va prendre'n nota i, per això, avui Catalunya ja s'ha convertit en un “actor polític internacional, mentre que anteriorment no ho era”. El segon missatge, per la seva banda, era clar i anava dirigit directament a l’executiu central: “Tu ens dius que no podem posar les urnes i nosaltres et diem que sí que les hi posem i el resultat és la situació actual".
Solidaritat dels estats europeus
Segons Mas -ara que a Roma se celebra la commemoració de la creació de la UE-, "els líders sobiranistes han d'aprofitar per explicar que Catalunya és un poble de profunda arrel europea, i tot i que encara no formem part del club dels estats, sí que ja formem part de la família dels pobles europeus".
"A aquesta Europa -ha afegit- li haurem de demanar solidaritat" i no només perquè Catalunya tingui el seu propi Estat en un futur, "sinó per a aquells que estan lluitant per la democràcia, que és un pilar bàsic europeu".
Una campanya “des del mig”
La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, també ha intervingut a l’acte ‘Diguem sí’ i ha explicat que la formació vol desenvolupar una campanya “des del mig, deixant enrere els sectarismes i pensant en l’interès de tot el país”. Segons Pascal, la clau de l’èxit passa per convèncer els indecisos i explicar bé els avantatges d’un nou país a tots aquells demòcrates que, per molt que encara no estiguin convençuts, “volen escoltar raons i arguments”.
En el marc del consell nacional del partit, la coordinadora va detallar que la campanya s’organitzarà en dos àmbits: un de “macro”, amb grans actes i celebracions, i un de “micro”, que significarà el retorn a les famoses reunions de tupper de Convergència. En aquest sentit, Pascal ha remarcat que la independència no es guanya tan sols amb grans proclames, sinó que també cal fer feina “dia a dia”.
Suport als condemnats pel 9-N
L’acte, a part de donar el tret de sortida de la campanya del PDeCAT pel ‘sí’ en el referèndum, també ha servit per homenatjar Mas, Ortega, Rigau i Homs en les seves condemnes per la consulta del 9 de novembre del 2014. Tant la coordinadora general de la formació com el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, els hi han dedicat missatges d’agraïment. Pascal ha anat més enllà i ha assegurat que el nom dels quatre condemnats “formarà part de la història”.
L’encarregat d’obrir l’acte ha estat Francesc Homs, recentment condemnat a un any i un mes d’inhabilitació, i ha assegurat que dimarts anirà al Congrés dels Diputats “amb el cap ben alt” per representar la voluntat d’un poble que “vol ser lliure”. Tots els ponents de l’acte han fet referència constant al 9-N i, en aquest sentit, Homs l'ha qualificat com “la font de confiança i seguretat per fer el referèndum”.
També han intervingut la diputada en el Parlament de Catalunya Irene Rigau, que ha explicat que el 9-N és la “llavor” que permetrà als catalans decidir el seu futur; i l’exvicepresidenta Joana Ortega, que ha rebut una forta ovació i ha confessat que somia en un país “en què escoltar els ciutadans no sigui delicte”.