L'exconseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat Andreu Mas-Colell ha afirmat aquest dilluns que el Tribunal de Comptes li "retreu" la presumpció d'innocència, perquè l'obliga a dipositar una fiança milionària en un procediment no auditat per un jutge, mentre que el decret del Govern que avala aquests pagaments li "restaura", perquè no exigeix els diners fins que una sentència ferma el declari culpable.

En un article a La Vanguardia l'economista confia que el decret "prevalgui" i afirma que propiciaria la "distensió política". Mas-Colell admet que la presumpció d'innocència és compatible amb mesures cautelars, però subratlla que "en tractar-se d'una limitació a un dret fonamental", la seva imposició ha de ser "exquisida".

Trajectòries judicials "escrupuloses"

"Comparteixo que el conflicte català l'ha de resoldre la política, però un cop judicialitzat hem d'esperar que les trajectòries judicials es caracteritzin per l'escrupolositat, inclosa la presumpció d'innocència", afirma al text.

Mas-Colell també considera "vital" el Tribunal de Comptes per al bon funcionament de les finances públiques, però subratlla que, alhora, té també la facultat de jutjar i imposar multes en uns àmbits "que queden així sostrets en primera instància a la justícia ordinària". I afegeix: "Constitueix, doncs, una jurisdicció especial. Raó de més per ser molt prudent i no prestar-se a ser utilitzat en operacions descarnadament polítiques".

Per tot plegat l'exconseller reclama el "dret" de la presumpció d'innocència i que aquest només el pugui retirar, total o parcialment, un procediment judicial "de veritat, i amb jutge". I acaba: "El procediment del Tribunal de Comptes em detrau aquest dret, el decret llei de la Generalitat me'l restaura".

El decret llei

Dimarts de la setmana passada, el Govern a proposta del conseller d'Economia, Jaume Giró, va aprovar crear un Fons Complementari de Riscos de 10 milions d'euros per donar cobertura a reclamacions com ara la del Tribunal de Comptes.

L'aval el presentarà una entitat financera i no la Generalitat. Així ho van explicar fa uns dies el mateix Giró i la consellera  Laura Vilagrà. El titular d'Economia va explicar dilluns, en unes declaracions a Rac1, que “en les actuals circumstàncies, les institucions i el Govern han de prendre decisions que resisteixin la conciència personal i pas del temps”. Va afegir  que “aquesta mesura no és només un mecanisme per intentar fer front al Tribunal de Cuentas, sinó un instrument per restablir un espai de llibertat per seguir fent acció política sense por i sense l’angoixa de que t’embargaran la casa, els estalvis i la pensió sense haver estat escoltat, ni jutjat ni sentenciat”.

El Govern dona cobertura a les reclamacions judicials o administratives a treballadors/es públics i alts càrrecs per fer front a obligacions legals que no quedin cobertes per pòlisses d’assegurances que la Generalitat ja té subscrites. Giró va apuntar que no hi haurà desplaçament de diners "en cap moment" fins que hi hagi sentència ferma en última instància.

El Fons estarà gestionat provisionalment, fins que no es constitueixi l’entitat gestora, per l’Institut Català de Finances. Giró confia que el Tribunal de Comptes "es miri bé" el decret llei "més enllà del soroll", perquè vegi "que les garanties que exigeix el tribunal les podem oferir, sense cap malversació de diner públic en absolut". Els 10 milions d'euros surten dels pressupostos vigents de la Generalitat, corresponents al 2020. El Fons actuarà com una mena d'asseguradora.

 

Foto principal: L'economista Andreu Mas-Colell / Sergi Alcàzar