El futur nou president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, és fins a l'actualitat el president de la Sala 2 -sala Penal- del TS, on ha actuat com a autor intel·lectual de la causa de l'1-O contra la cúpula independentista, amb el jutge Pablo Llarena com a braç executor de la causa general contra el sobiranisme català.

El substitut de Carlos Lesmes, que deixarà el seu actual càrrec en el moment en què assumeixi la presidència del CGPJ i, per tant, no dirigirà el judici de l'1-O, ha estat el ponent de la causa que s'ha seguit en el Tribunal Suprem contra els presos polítics i, per tant home clau en l'estratègia judicial contra el procés.

Casos mediàtics

Entre els casos que li han correspost destaquen alguns de transcendència mediàtica, com els processos d'il·legalització d'ANV i PCTV, el Cas Campanario d'obtenció fraudulenta de pensions en la Seguretat Social d'Andalusia, el Cas saqueig de Marbella i la condemna del president del parlament basc Juan María Atutxa per negar-se a donar compliment a una resolució del Tribunal Suprem. 

Ara bé, si per alguna cosa és conegut Marchena és per haver estat implicat en casos polèmics, com la condemna per prevaricació al jutge Baltasar Garzón, que va ser expulsat de la carrera, o la imputació dels expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán, que van haver de deixar la política. Recentment ha confirmat la pena de presó per a Rodrigo Rato i Iñaki Urdangarin en rebutjar els seus recursos.

Doctor en dret

Nascut el 1959 a Las Palmas de Gran Canària, Marchena va estudiar batxillerat a El Aaiun (ciutat espanyola fins 1975). Posteriorment es va llicenciar en Dret per la Universitat de Deusto i es va doctorar per la Universitat de La Laguna.

Després dels seus inicis professionals a l'Audiència Territorial de Las Palmas, on va guanyar plaça de fiscal per oposició, va passar pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat, la Fiscalia del Tribunal Suprem i finalment la Sala Segona del Tribunal Suprem, que en l'actualitat presideix

Es troba en possessió de la Creu distingida de Primera Clase de l'Orde de San Raimon de Penyafort, concedida per Ordre de 24 de juny de 2002.