El Partit Popular aprovarà en el pròxim ple del Senat un nou xoc institucional contra el Congrés dels Diputats i el govern espanyol pel veto a la discussió de dues esmenes a la llei contra la multireincidència de Junts que pretenien endurir la regulació extraordinària d’immigrants que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va pactar amb Podemos. Durant la tramitació parlamentària de la llei, i abans de la seva aprovació definitiva, el govern espanyol va demanar al Congrés que no es discutissin les esmenes dels populars perquè repercutirien en un augment de la despesa. La Constitució espanyola faculta el govern a oposar-se a les normes que puguin suposar o bé un augment de la despesa o bé un descens de la recaptació i que no siguin els pressupostos generals de l'Estat. La portaveu dels populars a la cambra alta, Alicia García, ha confirmat que la lletrada major del Senat veu inconstitucional la decisió del govern espanyol i, per tant, la majoria absoluta del PP aprovarà en el pròxim ple, els dies 21 i 22 d’abril, el xoc institucional amb Congrés i govern espanyol. Després d’això, les dues institucions tindran un mes per respondre des del moment en què rebin el plantejament de conflicte d’atribucions, tot i que no estan obligades a contestar. En aquest cas, o si la resposta és negativa, el Senat podrà elevar la qüestió al Tribunal Constitucional, com ja ha fet en fins a 13 ocasions en aquesta legislatura.

Una esmena enduriria les regularitzacions

El Senat, on el Partit Popular té majoria absoluta, va aprovar cinc esmenes dels populars per endurir la llei contra la multireincidència que Junts va presentar al Congrés dels Diputats i que el PSOE va tirar endavant després de l’anunci de ruptura entre els independentistes i la formació de Pedro Sánchez. El govern espanyol ja va intentar vetar dues de les esmenes dels populars durant la seva tramitació al Senat amb l’argument de l’augment de la despesa pressupostària. Una d’elles augmentava el nombre de fiscals fins a una quota d’un fiscal per cada 100.000 habitants de l’Estat, mentre l’altra indicava que només un document oficial pot acreditar l’absència d’antecedents penals per obtenir el permís de residència. Aquesta esmena anava directament contra la llei de regularització aprovada per la cambra baixa, que permet, en última instància i sense garantia d’atorgar-se la residència, la presentació d’una declaració responsable segons la qual no es tenen antecedents per part del sol·licitant. Concretament, la cambra alta va aprovar una esmena pactada per PP, Vox i Junts que modificava la llei d'estrangeria perquè, en els processos de regularització d'immigrants, s'asseguri que el sol·licitant no tingui antecedents penals ni procediments oberts i que no estigui subjecte a una causa penal a Espanya.

Segons el govern espanyol, la votació de l'esmena relativa a estrangeria exigiria desplegar 400 places més de funcionaris a les comissaries d'estrangeria amb un cost mitjà de 42.000 euros, fet que suposaria un increment pressupostari de 16,78 milions. I el veto a l’esmena que demanava ampliar la plantilla de fiscals el va justificar amb l'argument que implicaria convocar 491 places de fiscals, cosa que suposaria un cost extra estimat de 53,79 milions d'euros. Sense aquestes dues esmenes, la cambra baixa va aprovar definitivament el 26 de març la reforma del Codi Penal que busca resoldre el fenomen de la multireincidència elevant la penes. La modificació va comptar amb la ratificació també del PP, PNB, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès. ERC es va abstenir, mentre que Bildu, Podemos, BNG i Compromís van votar-hi en contra.

El Congrés veta discutir les esmenes

Amb la norma esmenada a la cambra alta —cinc a proposta del PP, una del PSOE i una última de Vox—, la llei de multireincidència va tornar al Congrés per a la seva aprovació definitiva. En aquesta instància, el govern espanyol va tornar a demanar que es vetés la discussió de les dues esmenes que, segons indica, haurien suposat un augment de la despesa d’uns 71 milions d’euros. Tot i que també el lletrat major del Congrés va considerar que el veto no procedia, la Mesa, controlada per majoria del PSOE i Sumar, va decidir seguir l’argument de Sánchez i no va permetre al Congrés debatre les esmenes. Si s’haguessin votat, l’aliança que ja les havia aprovat al Senat les hauria pogut tornar a aprovar al Congrés amb una nova derrota per al govern espanyol al legislatiu, però no van ni arribar-se a discutir. En un escrit enviat al Congrés aquest dissabte, el PP considerava que el veto a discutir les esmenes va ser una decisió “arbitrària, extemporània i inconstitucional”, ja que entenia que es contradeia la doctrina del Tribunal Constitucional i suposava una vulneració del procés legislatiu.

El PP sostenia en el seu escrit que el govern espanyol no pot vetar una esmena aprovada pel ple del Senat i que acceptar aquest veto suposaria un “eixamplament de la potestat de veto incompatible amb el protagonisme que en matèria legislativa la Constitució atribueix a les cambres i a la Constitució mateixa”. Així mateix, l'escrit sosté que la decisió vulnera el dret a l'exercici ple del càrrec representatiu “de conformitat amb la llei” recollit a l'article 23.2 de la Constitució, en impedir que el ple del Congrés es pronunciés sobre unes esmenes ja aprovades pel Senat. Si aquest xoc arriba al Constitucional, que és el més probable, ja que Congrés i govern van avalar el veto, seria la 13a ocasió en aquesta legislatura. El Constitucional, però, encara no s’ha pronunciat sobre cap dels conflictes d’atribucions que té sobre la taula.