La fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, va anunciar aquest dilluns al vespre la presentació d'un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional contra la sentència al seu antecessor. Álvaro García Ortiz va ser condemnat a una inhabilitació especial de dos anys en el càrrec per un delicte de revelació de secrets. L’alt tribunal va sentenciar que va participar en l’enviament als mitjans de comunicació d’un correu electrònic de la parella d’Isabel Díaz Ayuso en el qual confessava haver comès un delicte d’evasió d’impostos. Peramato va assegurar en una entrevista a TVE que la Fiscalia "continua treballant en la mateixa línia" de defensar la innocència de l'ex fiscal general.
"La tinent fiscal m'ha plantejat la seva intenció d'interposar un recurs d'empara i he dictat un decret designant-la a ella per la interposició d'aquest recurs", va explicar Peramato en una entrevista en la qual també va voler manifestar el seu respecte cap al Tribunal Suprem. Sí que va reconèixer que "el procés" d'enjudiciament a García Ortiz "es va viure amb molta incertesa" dins la Fiscalia. "Jo no entraré a qualificar una sentència que respecto totalment", va assenyalar, però va afegir que "la Fiscalia sempre va mantenir una posició absolutòria perquè creiem que els fets no eren constitutius de delicte". "La respectem, però la Fiscalia continua treballant en la mateixa línia i s'ha interposat un incident de nul·litat contra la sentència que ha estat desestimat i ara la tinent fiscal m'ha plantejat la intenció d'interposar el recurs d'empara", va dir.
Preguntada per si opina que la imatge del Suprem va quedar "deteriorada" després de la condemna a García Ortiz, Peramato va respondre que "no és la primera vegada" que la Fiscalia s'enfronta a resolucions d'aquest tribunal en les quals "el vot no sigui majoritari o hi hagi vots particulars". "Això no posa en dubte l'exercici de les funcions judicials", va asseverar.
El judici al fiscal general de l'Estat
El judici a García Ortiz va ser històric. Era la primera vegada que un fiscal general de l'Estat seia al banc dels acusats. Es va jutjar la filtració i publicació als mitjans de comunicació dels correus electrònics en els quals Alberto González Amador reconeixia haver comès un delicte fiscal i demanava a la Fiscalia arribar a un acord. La publicació de l'email desmentia una bola difosa per l'equip de la presidenta de la Comunitat de Madrid i publicada al diari El Mundo: que havia sigut la Fiscalia qui havia ofert aquest pacte, cosa que després es va demostrar que era mentida. Durant el judici, múltiples testimonis van defensar la innocència de García Ortiz, especialment els primers periodistes que van publicar la notícia. No van destapar la seva font, però van assegurar que aquesta no era el llavors fiscal general.
El Suprem va considerar provat que “va ser el llavors fiscal general, o una persona del seu entorn i amb el seu coneixement, qui va filtrar el correu”, a un grup de periodistes. Des de l'esclat del cas i en el judici, García Ortiz va assumir tota responsabilitat i va admetre que va ordenar fer una nota informativa per desmentir el que deien una part de diaris madrilenys, que era la Fiscalia qui proposava un acord. Ara bé, va negar haver filtrat el correu. El tribunal va manifestar que "el fiscal general de l'Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte", i va destacar que sobre ell pesava un reforçat deure de reserva que va infringir sense justificació.