Milers de catalans ja han posat aquest dimarts rumb cap a Brussel·les, on s'espera que aquest dijous tingui lloc una de les manifestacions independentistes fetes mai fora del territori català. L'Assemblea i Òmnium, organitzadors de la incitativa que va sorgir d'una plataforma ciutadana, tenen comptabilitzats fins a 250 autocars i 5 avions que hi aniran, el que suposa unes gairebé 13.000 persones, tot i que asseguren que molts ciutadans hi aniran pel seu compte, ja sigui amb cotxe, avió o amb autobusos organitzats per agències de viatges. Per això, es calcula que hi podrien assistir més de 40.000 persones.

De fet, aquest dimarts ja s'han format les primeres cues quilomètriques a la Junquera de manifestants que travessaven la frontera amb França per anar cap a la manifestació. En alguns moment, fins i tot, la retenció ha arribat fins als vuit quilòmetres. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, les retencions han començat entre les cinc i les sis de la tarda i s'han perllongat al llarg de tota la tarda i vespre. A dos quarts d'onze del vespre la cua era encara de cinc quilòmetres.

A més, hi ha constància que alguns manifestants han decidit volar a ciutats properes, degut a la falta de places que hi havia a l'aeroport de la capital belga, i que s'han omplert tant els hotels de la ciutat com alguns dels de localitat que estan a més de 50 quilòmetres de la capital.

Primeres arribades

Mentre alguns emprenen aquest dimecres el camí, altres ja han arribat. Aquest mateix dimarts ja s'han pogut veure els primers centenars de catalans omplint la Grand Place de Brussel·les, on han cantat els 'Segadors' o altres lemes típics de les manifestacions independentistes.

Ni la pluja que es preveu per dijous, ni tampoc el fred o el fet que la capital belga estigui a més de 1.300 quilòmetres de Barcelona, han fet aturar els milers de catalans hagin decidit desplaçar-s'hi per exigir la fi de la repressió i l'actuació d'Europa. Sota el lema Desperta Europa, els manifestants recorreran alguns dels principals carrers del barri europeu per interpel·lar les institucions i demanar-los que intervinguin en el cas català.

La manifestació, a més, no comptarà només amb catalans. El partit nacionalista flamenc ha cridat a la manifestació, tot i que a Bèlgica dijous sigui un dia laborable, i diverses famílies flamenques han ofert casa seva per acollir els manifestants. A més, es preveu que hi assisteixin catalans que viuen a Brussel·les i en zones properes.

L'exili del Govern

Brussel·les serà l'epicentre de la marxa per la seva condició de capital europea, on es preveu que aquest dijous hi hagi presència d'eurodiputats i alts càrrecs de la comissió. Ara bé, el fet que el president i quatre dels consellers estiguin a la capital belga incrementa el valor que té la ciutat triada. De fet, aquest dimarts el president Carles Puigdemont ja ha volgut enviar un missatge als catalans que es desplaçaven fins a Bèlgica per agrair-los el gest i assegurar-los que els esperen amb els "braços oberts".

La manifestació independentista es va començar a gestar poc després de l'aplicació de l'article 155 i de l'inici dels processos judicials contra el Govern, amb els posteriors empresonaments i exilis, i arriba en un moment clau del procés sobiranista. Justament aquest dilluns, a més a més de començar la campanya electoral, el jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir modificar les mesures cautelars de sis dels consellers i deixar-los en llibertat sota fiança. No va ser el cas, però, del vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els líders de les entitats sobiranies Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que hauran de mantenir-se a la presó

A més, aquest dimarts el Suprem ha retirat l'eruoordre de detenció per al president Carles Puigdemont i els quatre consellers que són amb ell a Brussel·les -Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig-. El Suprem ha anul·lat així el procés belga, pel que el president i el Govern es podrà mantenir allà, però serien detinguts en el moment de tornar a Espanya. Una decisió que els partits sobiranistes veuen com una estratègia per no ser "jutjats" per la justícia belga i evitar fer el ridícul internacionalment, davant la possibilitat que es denegués l'euroodre, o que només es concedís per uns delictes molt determinats, que podrien no permetre al jutge aplicar les mateixes mesures que per la resta de Govern. 

Així doncs, la manifestació de dijous servirà tant per denunciar l'actitud del govern espanyol davant del procés i exigir l'ajuda d'Europa, com per donar suport al Govern que està a l'exili i demanar la llibertat dels presos.