Mallorca senyalitzarà les carreteres obertes amb treballs forçosos de presoners del franquisme, tal com ha anunciat aquest dimecres en un comunicat el Consell de Mallorca. Es tracta d'un "projecte pioner a tot l'Estat" per a la senyalització de les carreteres construïdes a l'illa durant la dictadura amb mà d'obra esclava, presoners i presoneres republicanes dels més de vint camps de treball que s'hi van obrir després del cop d'estat del 1936. És per això que als senyals s'hi llegirà el missatge "Via construïda per presoners republicans", amb el qual les institucions insulars continuen les tasques de memòria històrica i democràtica. Tot, després d'haver identificat les restes de la comunista mallorquina Aurora Picornell a l'octubre — el mateix mes en el qual va ser aprovada la llei de memòria democràtica espanyola.

Impulsada de forma conjunta per la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern balear i el departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, l'objectiu és "fer un reconeixement a tots aquests treballadors i treballadores forçosos que van construir les carreteres principals de l'illa, gairebé totes encara en ús, i d'informar la ciutadania sobre l'origen". És així que s'instal·laran un total de seixanta senyals al llarg de les carreteres de Mallorca, un al principi i un altre al final de cada via — així com un altre cada cinc quilòmetres. Dels 166 quilòmetres construïts per presoners republicans, el Consell de Mallorca en podrà senyalitzar els 133 quilòmetres que són de titularitat pública i competència insular. Els 32,5 quilòmetres restants són titularitat d'altres administracions.

Mallorca senyalitzar carreteres presoners franquisme / Jesús Jurado
Senyal que s'instal·larà a les carreteres mallorquines obertes amb treballs forçosos / Govern balear 

El conseller de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, Iván Sevillano, ha explicat que tant la iconografia com el text dels senyals "seran compartits de manera pública amb la resta d'administracions i territoris de l'Estat que es vulguin sumar al projecte". "Volem fer una crida en aquest sentit, perquè presoners republicans que van construir de manera forçosa centenars de carreteres lamentablement n'hi ha per tot l'Estat", ha afegit. És a dir, que ha considerat que "exportar aquesta iniciativa en l'àmbit estatal redundaria a continuar impulsant la memòria històrica i la sensibilitat de tota una societat pels valors democràtics".

Aquestes seran les carreteres senyalitzades: Ma-6014, des de s'Arenal fins a sa Colònia de Sant Jordi; Ma-6040, intersecció amb sa Colònia de Sant Jordi; Ma-6101, accés a ses Salines; Ma-6100, es Llombards - sa Colònia de Sant Jordi; Ma-6110, accés al cap de ses Salines; Ma-19, Santanyí - Portopetro; Ma-4012, des de S’Alqueria Blanca fins a la intersecció amb Felanitx-Portocolom; Ma-4010, accés a Portocolom; Ma-4014, accés Portocolom - Porto Cristo; Ma-2220, Alcúdia - Port de Pollença; Ma-1150, accés al far de Muleta; Ma-2124, des de Sóller fins al Port de Sóller; Ma-1012, es Capdellà - Peguera; i Ma-1031, es Capdellà - Andratx.

Familiar victima franquisme panell informatiu Soller / Consell de Mallorca
El familiar d'una víctima del franquisme consulta el panell informatiu instal·lat a Sóller / Consell de Mallorca

D'altra banda, cal dir que el projecte inclou fins a sis panells informatius de tres metres d'alçada i 1,5 metres d'ample que recordaran tant la història de tots els treballadors i treballadores forçosos com l'origen de les carreteres. El primer dels panells ja s'ha instal·lat aquest dimecres a Sóller, al costat del mirador de far de Muleta — en una carretera construïa entre el 1936 i el 1938 per presoners mallorquins i peninsulars. La resta d'explicacions s'ubicaran a Calvià, Alcúdia i Pollença, Manacor, Llucmajor i Campos.

Amb tot, Sevillano ha assegurat que així es demostra "sensibilitat cap als represaliats de l'època franquista, oblidats durant anys i anys". "Teníem un deute pendent amb la societat mallorquina en aquest sentit i avui estem orgullosos i emocionats per poder fer un pas més en el reconeixement de les víctimes, presoners que varen ser utilitzats per construir de manera forçosa algunes de les vies més transitades avui a l'illa, i es mereixen tot el nostre homenatge i record", ha conclòs, abans de dir que "la millor manera de no repetir els successos tan tràgics i injustos del passat és tenir memòria i no oblidar".

La història dels treballs forçats

El vicepresident del Govern balear, Juan Pedro Yllanes,  ha recordat que "es calcula que més de 8.000 persones van treballar de manera forçada, en molt males condicions d'alimentació i treball, en la construcció de carreteres, búnquers o nius de metralladora per tot el perímetre de l'illa de Mallorca, entre el 1936 i el 1942, amb l’objectiu de reforçar la defensa militar de la costa, no només després del cop d'estat del 1936, sinó també davant d'un possible desembarcament de les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial". "Només a l'illa de Mallorca hi havia fins a 26 camps de concentració. És la història amagada d'unes carreteres que utilitzen diàriament milers de persones i és important que coneguem les condicions en què van ser construïdes, i que posem en relleu l'abast que va tenir el sistema de treballs forçosos que va imposar el franquisme com a part de la recuperació de la memòria democràtica a les illes", ha afegit.

La historiadora i investigadora Maria Eugènia Jaume ha explicat que "un dels principals sistemes repressius que es van estendre a Mallorca a partir del juliol de 1936 va ser la presència de camps de treball, que van anar obrint de manera consecutiva al llarg del litoral de l'illa". "En un primer moment, es van proveir de la mà d'obra de presoners governatius trets de les principals presons de Palma, però, a mesura que avançava la Guerra, van començar a rebre la presència de presoners de guerra enquadrats a batallons de treballadors o batallons disciplinaris de soldats treballadors. Aquests presoners van construir a Mallorca centenars de quilòmetres de carreteres sense més eines que un petit martell per picar a terra, a més del mètode de maneta i barrobí", ha detallat Jaume, que també ha estat la coordinadora de l'estudi encarregat el 2021 pel Govern sobre les obres realitzades mitjançant treballs forçats a les Balears durant la Guerra Civil i el primer franquisme.