L'1-O sacseja el govern espanyol, després del xoc amb el jutge Pablo Llarena, qui va requerir aquest dimecres Cristóbal Montoro a provar per què nega la malversació, mentre part de la instrucció del Tribunal Suprem pivota sobre tal delicte. El fet és que fonts de l'executiu central es queixen que Ciudadanos hagi col·locat el finançament del referèndum en l'agenda mediàtica, a través de forçar el gabinet ministerial a pronunciar-se en públic, cosa que denuncien perquè posa l'accent en com l'Estat i la Moncloa no van impedir a l'independentisme posar les urnes. 

"Si vol governar, hauria de tenir més altura de mires" carregava una font del govern espanyol en al·lusió a Albert Rivera, després de les reiterades preguntes que el grup taronja ha formulat al respecte, en sessió de control al Congrés. Una d'elles, la més polèmica, va ser la dirigida a Mariano Rajoy, quan aquest va respondre el 7 de febrer que no s'havia dedicat "ni un sol euro del FLA al referèndum il·legal", mentre que Rivera li replicava que el sumari contenia indicis per sostenir l'acusació. "Li prenc la paraula. Però si es demostra, qui dimitirà? el desafiava el líder de Cs.

La qüestió és que el malestar del Partit Popular creix enmig de la batalla amb la formació taronja pel votant de la dreta espanyola. Passa, perquè Cs ha perforat l'electorat del PP exhibint un tarannà més cru amb el nacionalisme, no sols català, també el basc, per exemple, amb les denúncies al cuponazo –la quota basca. En segon lloc, a la Moncloa consideren una manca de lleialtat usar el procés de forma partidista, i les fonts posen l'exemple del PSOE, de qui insinuen que pregunta amb discreció, mentre Cs ho faria en públic. "No ens ho van preguntar en privat" lamenten.

Tanmateix, les declaracions han deixat també certes llacunes. Fonts d'Hisenda no descartaven aquell mateix dia entre passadissos que el Govern hagués emès factures falses. "Podria haver passat" deien propers a Montoro, que recordaven que l'Advocacia de l'Estat era part personada al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Així i tot, aquest mateix dimecres la versió tornava a ser la de Rajoy i la secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda, Belen Navarro, insistia que no es van destinar diners públics a l’1-O. 

Així les coses, els dirigents independentistes neguen taxativament que el pagués la Generalitat, cosa que de ser així, constituiria el presumpte delicte de malversació pel qual estan processats al Suprem. En la seva defensa recorden que en el moment de celebrar el referèndum, i des del 15 de setembre, les finances de l'Administració catalana havien estat intervingudes per Montoro. Per tant, totes les factures estaven sotmeses al control ferri de la intervenció general, organisme que depèn directament del ministeri, i que creuen difícil de manipular pel caràcter tècnic.

Davant d'aquest escenari, la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, també es va veure les cares amb Rivera el passat 21 de març, quan va acusar el govern central de "mentir". "No m'ensenyi portades de diari" es va encendre Santamaría, qui va instar-lo a "no sumar-se a qualsevol conjuntura", en al·lusió a treure profit del cas. "En comptes de fer publicitat sobre què llestos són alguns, hauríem de reforçar entre tots aquest Estat de Dret" s'hi va tornar. Ja Rajoy en el seu moment havia denunciat que el líder de Cs "critiqués més" a ell, que als independentistes.

Amb tot, l'acusació de malversació gaurda especial simbolisme, ja que va ser l'únic delicte que comportava presó dels que pesaven sobre Artur Mas pel 9-N. Aleshores la Fiscalia el va retirar, i l'expresident català va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional. També és un delicte rellevant per a Carles Puigdemont, ja que és per l'únic que el Tribunal alemany d'Slesvig-Holstein n'estudia l'extradició, després d'haver descartat el d'Alta Traïció, els dos tipus penals pels quals el jutge Llarena havia emès l'euroordre a Alemanya.