El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos han proposat apartar-se del judici a Meritxell Serret per l'1-O. La proposta arriba després que el Tribunal Suprem anul·lés el judici contra la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell per falta d'imparcialitat d'ambdós magistrats, de manera que Barrientos i Ramos s'anticipen per evitar que un fet com aquest es torni a produir. Així ho apunten els dos en el seu escrit d'abstenció, tot assegurant que "no es pot obviar" aquest precedent. Tot plegat suposa la suspensió del procediment contra Serret a l'espera de la resolució del mateix TSJC.
En el cas de la mesa de Forcadell, ERC va presentar una petició de recusació contra Barrientos i Ramos. El TSJC la va desestimar, però els republicans van presentar un recurs d'apel·lació i el Suprem va considerar que ambdós incorrien en causes de parcialitat. D'aquesta manera, va anul·lar el judici i va forçar-ne la repetició. Ara, els dos magistrats argumenten que pot ser causa de parcialitat la seva participació en l'admissió de la querella de la Fiscalia contra el Govern el setembre del 2017— del qual formava part Serret com a consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Després de conèixer la proposta de Barrientos i Ramos, des d'ERC han donat per fet que ambdós "s'abstenen de la causa contra Serret". "Els republicans valoren positivament aquest gest perquè confirma, una vegada més, la falta d'imparcialitat d'aquests magistrats. El fet de tenir-los al tribunal augmenta les probabilitats de condemna i la gravetat de la mateixa", han expressat aquest dimarts en un comunicat. Així mateix, el partit ha recordat que Barrientos i Ramos també formen part del tribunal que haurà de jutjar el president d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; i l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó. De fet, aquest mateix dimarts hem sabut que la Fiscalia endarrereix l'escrit d'acusació de Jové i Salvadó per unificar criteri en la malversació.
En aquest sentit, cal recordar que al setembre la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar que Serret sigui condemnada a un any d'inhabilitació i a pagar una multa de 12.000 euros per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. La consellera va tornar de l'exili el març del 2021 i es va presentar davant del jutge del Suprem Pablo Llarena, que va enviar el seu cas al TSCJ perquè, finalment, no va ser processada per malversació. Sí que ho van ser els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, només condemnats per desobediència. La petició de la Fiscalia a Serret és inferior que la sol·licitada i imposada als tres exconsellers esmentats — un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 60.000 euros.
