Magistrats del Tribunal Suprem s'han pronunciat en contra d'una possible llei d'amnistia per als líders del procés, condició de Carles Puigdemont pel suport de Junts a una eventual investidura de Pedro Sánchez i opció d'entesa amb l'independentisme català que Sumar promou i el PSOE valora per mantenir-se a la Moncloa. Membres de l'alt tribunal han declarat a El Mundo que aprovar una amnistia seria "obrir un forat irreparable a l'estat de dret" i temen que deslegitimi les sentències de la justícia espanyola davant dels fets de l'1-O.
Segons han explicat aquestes fonts, una amnistia té com a fonament anular "la injustícia d'una condemna", de forma que consideren que, d'aprovar-se, s'estaria "legitimant l'intent de secessió de l'1-O" i, diuen, atemptaria contra la separació de poders, en tant que "s'estaria impedint als jutges jutjar i fer executar el que s'ha jutjat". També consideren que una amnistia ad hoc pels líders polítics implicats en l'1-O seria una "vulneració del principi d'igualtat entre tots els espanyols recollit en l'article 14 de la Constitució". Hi ha també qui l'ha descrit com una "aberració" de "llei d'impunitat" i una "bufetada" al TS: "És tant com reconèixer que l'actuació de l'Estat va ser injusta", conclouen els sectors més crítics de l'alt òrgan judicial.
Asens defensa l'amnistia
El jurista i membre de l'equip negociador de Sumar amb Junts, Jaume Asens, ha considerat aquest dijous que hi ha marge per aprovar una llei d'amnistia abans d'una possible votació per a investir Pedro Sánchez com a president del Govern si fracassa la del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. "Hi ha marge a través d'un procediment de lectura única. És forçar una mica els ritmes, però és possible. És el que va succeir amb la reforma de la sedició", ha afirmat aquest dijous en una entrevista al canal 3/24. Asens sosté que "no hi ha cap país europeu que prohibeixi les amnisties" i adverteix que "negar la legitimitat de l'amnistia és negar la legitimitat del règim de 1978", en tant que la democràcia espanyola a partir de la Transició es construeix amb una llei d'amnistia per tots els fets de la dictadura franquista i la Guerra Civil. El dirigent d'En Comú va afirmar fa pocs dies que treballa coordinant un equip de juristes per veure quines fórmules jurídiques hi ha per tirar endavant una amnistia amb la major garantia possible perquè no la tombin els tribunals.
La vella guàrdia del PSOE i l'ala dretana, en contra
L'expresident del govern espanyol i dirigents durant dècades del PSOE, Felipe González, i l'exvicepresident socialista Alfonso Guerra també s'han pronunciat en contra de l'amnistia. González va dir aquest dimarts, en una entrevista a Onda Cero, que va votar el PSOE el passat 23 de juliol, tot i que amb poc convenciment i va mostrar la seva negativa a una llei d'amnistia: "La Constitució no és un xiclet que s'adapta al desig particular de cadascú". L'expresident assegura que suposaria donar la raó als líders independentistes. "Jo no vaig cometre cap delicte ni cap falta, jo vaig fer el correcte i em reconeixen que el sistema repressor és el que em va culpabilitzar injustament d'haver fet la desconnexió el sis i set de setembre. Soc jo la víctima de la repressió, jo vaig fer el correcte i ho puc tornar a fer", ha reflexionat González, posant-se en la pell d'un independentista condemnat.
Per la seva part, Guerra va fer les següents declaracions aquest dijous: "Jo no em resigno, no ho suportaré, em rebel·lo, perquè aquesta amnistia és la condemna de la Transició, que és el que han volgut des de fa anys i ara ho diuen explícitament". Segons l'exnúmero 2 del PSOE, l'amnistia "no cap en absolut en la Constitució". També s'han pronunciat en contra de l'amnistia al Procés alguns membres de l'ala més dretana del PSOE, com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que sosté que "vulnera el principi d'igualtat davant la llei", i l'expresident de l'Aragó, Javier Lambán, que ha assegurat que "xoca amb la Constitució".
El president del Suprem urgeix renovar el CGPJ
D'altra banda, el president interí del Tribunal Suprem, Francisco Marín, ha centrat el discurs d'obertura de l'any judicial en la denúncia de la situació de la justícia per la manca de renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Marín ha instat les formacions polítiques amb representació parlamentària a assolir un acord amb "urgència". Fa un any ja ho va exigir el seu predecessor, Carlos Lesmes, que va dimitir per tractar de forçar-ho sense èxit. En l'acte que té lloc anualment al Suprem presidit pel rei Felip VI, Marín ha reclamat que es respecti la independència judicial i ha argumentat que per garantir-la cal que hi hagi "un veritable compromís democràtic de cooperació lleial entre els diferents actors polítics". "Les altes responsabilitats que el poble sobirà els ha confiat estan per sobre dels interessos partidaris", ha dit. Marín ha remarcat que el CGPJ —que té el mandat esgotat des de fa gairebé cinc anys— té com a "missió fonamental vetllar per la independència dels jutges" i no procedir a la seva renovació "no deixa de ser una manera de retallar la plenitud d'aquesta independència".