Mentre Yolanda Díaz, vicepresidenta en funcions del govern espanyol, es reuneix amb Carles Puigdemont a Brussel·les, i el president es prepara per anunciar les seves condicions a una possible investidura de Pedro Sánchez, que per l'independentisme passa obligatòriament per una amnistia als represaliats per l'1 d'octubre i la consulta del 9-N, Pedro Sánchez no només s'ha d'enfrontar a aquesta negociació sinó que també ha d'esquivar els retrets dins del seu propi partit. I aquests provenen del de sempre: Felipe González. Aquest dimarts, en una entrevista a Onda Cero, ha assegurat que va votar el PSOE el passat 23 de juliol, tot i que amb poc convenciment, ha lamentat que un possible nou govern de coalició estigui en mans de Carles Puigdemont i ha mostrat la seva negativa a una llei d'amnistia: "La Constitució no és un xiclet que s'adapta al desig particular de cadascú". Des del PSOE i el PSC han anat insistint que els seus límits en aquesta negociació els marca, precisament, la Constitució, sense tancar la porta a una llei d'amnistia. 

González ha criticat durament la possibilitat d'amnistiar els represaliats del Procés, assegurant que suposaria donar-los la raó. "Jo no vaig cometre cap delicte ni cap falta, jo vaig fer el correcte i em reconeixen que el sistema repressor és el que em va culpabilitzar injustament d'haver fet la desconnexió el sis i set de setembre. Soc jo la víctima de la repressió, jo vaig fer el correcte i ho puc tornar a fer", ha reflexionat González, posant-se en la pell d'un independentista condemnat. Sobre la visita de Díaz a Puigdemont al Parlament Europeu, González també ha criticat que no se sap amb quina condició anava la gallega a aquesta trobada: "Té algun encàrrec? No se sap. Amb quina condició el va veure? Com a representant de Sumar, sense consultar-los? No va com a vicepresidenta? Ah, llavors que ho deixi de ser durant una estona. 

González, alineat amb les tesis de Feijóo durant la campanya 

Tot i haver votat el PSOE en aquestes eleccions, admetent que li va costar fer-ho, durant les setmanes prèvies al 23-J, González es va sumar a les tesis de Feijóo, que es va passar la campanya electoral demanant a Sánchez que governés la llista més votada per evitar "dependre d'extrems", una proposta que el socialista mai no va acceptar. En un article titulat Posin-se d’acord i publicat a Nueva Revista, editada a la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), l’expresident del govern espanyol demanava buscar “pactes de centralitat”, ja que, segons ell, cada cop que es fa el contrari, “el país es debilita, perd força i credibilitat, tant internament com internacionalment”. En la reunió de Sánchez i Feijóo al Congrés, en què el popular li va demanar que el deixés governar durant dos anys, també li va proposar cinc pactes d'Estat, com reclamava González. L'expresident del govern espanyol també defensava a principis de juliol que "els ciutadans senten un enorme alleujament quan veuen que, en lloc d'estar-se barallant per qüestions personals, per destruir l'altre, els polítics es posen d'acord". Sánchez ha tancat la porta a qualsevol pacte amb el PP, després d'uns resultats electorals que van superar les seves expectatives, i treballa per formular un nou govern de progrés, que en aquesta legislatura haurà de tenir imprescindiblement el suport de Junts per Catalunya.