En el debat de política general, les propostes sobre amnistia i autodeterminació no van estar exemptes de tensió entre els partits independentistes. Tot i un acord de mínims assolit entre Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP poca estona abans que acabés el termini per presentar esmenes transaccionals, el cert és que la dimensió de l’amnistia, qui ha de liderar les negociacions o les referències que ha de fer a l’autodeterminació són aspectes on hi ha divergències entre aquestes formacions. Per polir aquests matisos en el que coincideixen que ha de ser el punt de partida per a la resolució del conflicte polític amb l’Estat, les tres formacions van aconseguir trobar l’equilibri remetent-se a una proposició de llei que sí que van ser capaços d’acordar i registrar conjuntament al Congrés dels Diputats el març de 2021.

La proposta de resolució que el Parlament va aprovar el divendres 29 de setembre amb el beneplàcit d’ERC, Junts, la CUP i els comuns defensa l’amnistia per poder “deixar sense efecte allò que s’havia tipificat com a infracció penal o administrativa en relació amb la defensa de l’exercici del dret a l’autodeterminació”. El plantejament inclou “partir de l’acord recollit a la proposició de llei orgànica d’amnistia i de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol” i que aleshores va ser inadmesa a tràmit per una Mesa del Congrés presidida per Meritxell Batet, comptant amb un clar rebuig del PSOE. Així doncs, per evitar una imatge de trencadissa sobre l’amnistia en unes setmanes clau per a les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez —que és una mesura imprescindible per a un eventual acord—, els tres partits es van aferrar a l’esperit d’allò que van ser capaços de consensuar fa més de dos anys. La iniciativa presentada en aquell moment a la cambra baixa espanyola (també de la mà del PDeCAT) mesos abans dels indults explicitava l’abast que havia de tenir l’amnistia. Aquestes eren les principals claus d’una llei de 18 pàgines amb una vasta exposició de motius, sis articles i una disposició addicional única; unes claus —per cert— similars a les que exposa Sumar a la proposició de llei d'amnistia que presentarà aquest dimarts a Barcelona.

Què s'amnistia?

La proposició de llei registrada al Congrés el març de 2021 clarificava tant en el cinquè punt de l'exposició de motius com en el primer article de la iniciativa què havia d'abastar aquesta mesura de gràcia. L'àmbit objectiu del projecte de llei incloïa amnistiar "tots els actes d'intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor" de la llei. Per intencionalitat política, concretava el text, s'entenia "qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Encara anant al detall, significava qualsevol fet vinculat a la "preparació, organització, convocatòria, finançament, favor, promoció, execució i celebració tant del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014 com del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017". S'hi incorporaven els "actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar el referèndum o criticar les actuacions de les autoritats governamentals o jurisdiccionals, haguessin estat objecte de persecució penal o administrativa a partir de la data de celebració del referèndum".

I per què a partir de l'1 de gener de 2013? Els ponents detallaven que l'històric conflicte polític entre Catalunya i l'Estat s'havia "agreujat després del fracàs del nou pacte estatutari" i que havia suposat "desplaçar no només la via parlamentària pactada, sinó també el diàleg polític com a mètode per a resoldre conflictes". En aquest sentit, la societat catalana va "optar per reivindicar el ple exercici dels drets i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir el seu futur polític". La via va passar a ser una "apta i prevista en l'ordenament jurídic per conèixer l'opinió de la població": votar. I aquí rau el factor que explica l'elecció del gener de 2013: el dia 23 d'aquell mes i any, el Parlament va aprovar una resolució que donava el tret de sortida al camí de l'autodeterminació. La cambra expressava la seva "disposició a exercir el dret a decidir en el marc de la legislació vigent".

En aquesta línia, Sumar anunciava aquest divendres que el dia 10 presentarà la seva proposició de llei d'amnistia, de la qual es coneix que s'apropa a la quarantena de pàgines i se sap el contingut de dos articles que tenen certs paral·lelismes amb la iniciativa dels partits independentistes de l'any 2021. D'entrada, el perímetre que contemplen ambdues lleis és pràcticament calcat: la formació de Yolanda Díaz també posa al damunt de la taula amnistiar "totes les accions o omissions d'intencionalitat política vinculades a l'objectiu d'aconseguir l'autodeterminació de Catalunya tipificades com a infraccions penals o administratives que haguessin tingut lloc entre l'1 de gener de 2013 i el moment d'entrada en vigor" de la llei. Són termes molt similars a la norma inadmesa aleshores pel Congrés. Aquestes coincidències s'estenen en la concreció de l'àmbit objecte de ser amnistiat: "Tot acte relacionat amb la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del procés participatiu relatiu a la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9-N, com del referèndum d'autodeterminació de l'1-O". Sumar també hi afegeix els actes "desenvolupats a la via pública o per qualsevol altre mitjà" en defensa d'aquestes dues votacions o les protestes "contra les decisions governamentals o judicials encaminades a impedir la seva celebració".

 

L'especificitat dels delictes i les causes amnistiades

L'animadversió que genera l'amnistia entre els sectors més espanyolistes i la dreta política, mediàtica i judicial requereix una precisió quirúrgica per evitar qualsevol mena de matís o entrebanc legal. Per evitar-ho, ja el text de l'any 2021 afinava en els fets 'amnistiables' i llistava tant els delictes que havien de formar part de l'àmbit d'aplicació de la llei com els fets investigats o condemnats en diverses causes contra l'independentisme. En matèria de delictes, la proposta de 2021 comprenia els de rebel·lió i sedició (aquest últim es va eliminar més endavant amb la reforma del Codi Penal) i tots aquells inclosos contra l'ordre públic; a més dels de prevaricació, falsedat, malversació de fons públics, desobediència o revelació de secrets. En paral·lel, hi havia els actes d'expressió i opinió que s'haguessin valorat com a delictes d'incitació a l'odi vinculats amb aquest conflicte polític.

Respecte a la proposta de Sumar, hi entren a la llei d'amnistia qualsevol dels delictes contra l'administració pública, contra l'administració de la justícia, contra la Constitució i contra l'ordre públic relacionats amb el conflicte polític. També hi afegeix la formació de Yolanda Díaz els delictes de lesions, amenaces, coaccions, descobriment i revelació de secrets, violació de domicili de persones jurídiques, danys, falsedats documentals i usurpació de funcions públiques. A diferència de la proposta que van consensuar els independentistes fa dos anys, la de Sumar sí que inclou l'amnistia per als membres policials investigats pels delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals i de lesions. El que quedaria al marge són les actuacions que poden ser susceptibles de ser qualificades de delictes de tortures per part dels agents, contra la integritat moral o detencions il·legals. Més enllà d'això, un punt on sí que coincideixen les dues propostes de llei són la menció concreta de 13 causes o sumaris als quals s'aplicaria l'amnistia.

 

D'altra banda, la proposició de llei orgànica del març de 2021 apuntava que la seva aprovació suposaria deixar sense efecte els processos d'extradició, així com que no es pogués iniciar cap nou procediment o diligència sobre els fets a amnistiar. Tampoc es podria "interrogar, investigar, citar a comparèixer, detenir, retenir o processar" cap dels beneficiats per la llei sobre els fets inclosos a la norma. Aleshores, les formacions independentistes també plantejaven que s'extingís les responsabilitats penals i civils dels afectats o la reintegració dels drets dels funcionaris sancionats. A més, destacava el retorn de les fiances i sancions econòmiques o la fi dels embargaments a aquelles persones que van patir-los pels fets que comprèn la llei.

La legalitat de l'amnistia i la defensa del dret a l'autodeterminació

En l'exposició de motius, els firmants de la proposició de llei d'amnistia del 2021 assenyalaven la importància de "recuperar com a prioritat el camí polític per a la resolució de conflictes de caràcter polític". "La millor eina per a la construcció de la solució és posar fi a la judicialització del conflicte i a l'enfocament exclusivament penal mitjançant l'amnistia", resava el text. Per defensar-ne la utilitat i legalitat, la llei destaca l'amnistia com una eina que "manté una tradició a Europa" des del segle XVIII i que en la seva aplicació en la majoria de casos "ha implicat la fi d'un conflicte, però no la solució del mateix". En l'exposició de motius, apuntalaven l'amnistia de 1936 i 1977 o els exemples de França i Portugal. En aquell moment, plantejaven la llei com un "punt de partida, una condició necessària per resoldre el conflicte, garantir la fi de la repressió política en el marc de la lluita pel dret a la lliure determinació i que pot ser la primera llavor per a l'exercici legítim del dret a la lliure determinació".

Respecte als dubtes sobre la constitucionalitat de la mesura, la proposició de llei d'aleshores precisava que, efectivament, no es menciona de manera explícita aquesta figura. Això no obstant, aquest "silenci constitucional" sobre la qüestió no fa inviable ni inconstitucional l'amnistia, a parer dels ponents. Aquests recordaven que hi ha precedents de l'admissibilitat de l'amnistia sense un reconeixement constitucional explícit i arguïen que aquesta cap en el dret de gràcia de l'article 62 de la Constitució. Així doncs, sota aquestes premisses es va emparar la proposta de resolució del passat divendres al Parlament, però ara caldrà veure en què es pot acabar traduint una llei d'amnistia que, en aquesta ocasió, hi ha la possibilitat que pugui prosperar.