Fumata blanca. Aquest dijous al matí, la distància i els recels entre Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP semblaven allunyar qualsevol mena d'entesa per trobar un mínim comú denominador sobre l'amnistia. Tots tres coincidien, però, que hi havia marge per a l'acord. I així ha estat: tot i que han hagut de demanar una pròrroga per poder presentar esmenes transaccionals conjuntes a les propostes de resolució que el dimecres van presentar per separat, finalment els tres partits han trobat punts d'entesa mínims sobre el que ha d'incloure una llei d'amnistia i el paper que hi ha de jugar el Govern, que eren els principals eixos on els tres topaven.

Pel que fa a la proposta de resolució transaccional sobre l'amnistia, els tres partits han aconseguit desencallar les discrepàncies amb una formulació que defensa la necessitat d'una llei d'amnistia que deixi sense efecte "allò que s'havia tipificat com a infracció penal o administrativa, en relació a la defensa a l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya". L'abast del que ha d'incloure l'amnistia és un dels punts on discrepen els tres partits i que incloïa visions diferents en les respectives propostes de resolució separades que havien presentat el dimecres.

En paral·lel, Junts advertia al matí que no podien donar suport a la resolució d'ERC perquè, al seu entendre, proposava que el lideratge de les negociacions amb l'Estat per l'amnistia i l'autodeterminació fos del Govern, un fet que veien inacceptable. El text conjunt insta l'executiu català i les institucions catalanes a "sumar-se a l'esforç col·lectiu per l'aprovació d'aquesta llei i a fer un seguiment proactiu de la seva aplicació de forma immediata a la seva aprovació", substituint d'aquesta manera l'expressió dels republicans, que instava l'executiu a fer "totes les accions oportunes per fer possible" l'amnistia.

Una llei d'amnistia inspirada en la que es va presentar al Congrés el 2020

Fa tres anys, els tres partits independentistes es van conjurar per presentar al Congrés una proposició de llei orgànica d'amnistia i de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat que no va ser admesa a tràmit per la Mesa de la cambra baixa espanyola d'aleshores. La CUP ha insistit al llarg d'aquests dies que l'amnistia i l'autodeterminació han d'anar de la mà i no es pot desvincular l'una de l'altra. Per als cupaires, és una condició 'sine qua non' que la llei d'amnistia que es pugui negociar eventualment amb l'Estat s'inspiri en la que es va proposar l'any 2020, i finalment Esquerra i Junts ho han acceptat. La transaccional presentada aquesta tarda pels tres partits recull que la llei d'amnistia "ha de partir" d'aquesta proposició del 2020 al Congrés.

 

Un altre aspecte on hi ha estira-i-arronses és en la concreció dels delictes que ha d'incloure l'amnistia i, per tant, qui poden ser els possibles beneficiats d'aquesta. Tant Esquerra Republicana com la CUP creuen que l'amnistia no hauria d'incloure la presidenta de Junts, Laura Borràs, i la via que han acordat les tres formacions és que es realitzin "totes les accions necessàries" durant la tramitació de la normativa "per tal que s'incloguin totes les persones represaliades per motius polítics en aquesta causa i en defensa de drets i llibertats en el context de conflicte social i polític amb l'Estat". Amb aquesta transacció, els tres partits mantindran les seves respectives propostes de resolució per separat, però substituirà un dels punts de cadascuna d'elles.