El magistrat Pablo Llarena ha afegit un nou motiu per a rebutjar els recursos de tots els acusats contra el seu processament per rebel·lió, malversació i desobediència en la causa contra el referèndum de l'1-O. El fet que el Rei dirigís als espanyols el missatge del 3 d’octubre és considerat pel jutge un indicador, el primer que enumera, de la gravetat i abast del que anomena “insurrecció en què s’insereix aquesta mobilització amb expressions de violència”.

És a dir, que la situació a Catalunya motivés la intervenció televisiva de Felip VI és motiu per a mantenir processats Carles Puigdemont i altres 22 investigats, entre els quals els consellers i membres de la Mesa del Parlament empresonats, a més dels Jordis.

La “insurrecció” era de tal envergadura, segons el magistrat del Tribunal Suprem, que “dos dies després de la votació i que s'impulsessin noves mobilitzacions amb talls de carreteres (la nit del 3 d'octubre del 2017), sa Majestat el Rei, com a cap d'Estat, va haver de dirigir un missatge a la nació i reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que respectés l'ordre constitucional democràtic. Igualment va apel·lar a tots els funcionaris de l'Estat i de les comunitats autònomes que complissin amb les seves obligacions constitucionals”.

Tretze són tretze

Aquest motiu encara no havia aparegut esmentat en les abundants interlocutòries dictades per Pablo Llarena. El magistrat no canvia el relat d’alguns fets que ja havia esmentat en altres interlocutòries, malgrat que les dades de les quals ara es disposa, les entitats de representació sectorial, patronals i molts gestors d’empreses expliquin una altra història.

Així, Llarena torna a insistir en “la incertesa jurídica” o els canvis de domicili social “de prop de 3.000 empreses (amb una facturació de 44.000 milions d’euros)”, la “retirada de fons dels bancs” i altres afectacions econòmiques, etcètera, que han estat després revisades a la baixa o desmentides.

"Sectors ciutadans"

També és curiós com justifica l’aprovació d’un dia per l’altre del decret que autoritzà les empreses a canviar la seu social sense convocar la junta general d’accionistes. “La mesura va possibilitar canvis ràpids”, diu Llarena. I aquí ve la novetat: “Alguns sectors ciutadans s'organitzaven per impedir que se celebressin Juntes d'Accionistes que estiguessin orientades a traslladar el domicili social de les empreses fora de Catalunya, el que hagués suposat deixar a les entitats en la complexa situació jurídica que s'havia creat”.

Llarena no aporta cap fet que provi aquesta explicació dels “sectors ciutadans” disposats a impedir les juntes d'accionistes