A finals d'aquesta setmana podria produir-se la reunió entre els equips negociadors de PSOE, Podemos i Ciutadans. Queda menys d'un mes per a la dissolució de les Corts Generals, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sembla el líder amb més possibilitats per a ser candidat. Això, malgrat que no compta amb suport suficient per ser investit. Així, si els tres no arriben a un acord que li proporcioni la majoria, l'escenari més probable seria d'eleccions. Conscients, els principals caps de llista de les forces espanyoles han començat a reforçar-se, tancant dissensions internes i exhibint la màxima predisposició al pacte amb la resta de partits.

Sánchez, negociació sense vets

En un intent d’aconseguir tirar endavant la investidura, Sánchez va assegurar dissabte al comitè federal que intentaria “enriquir” el text del pacte subscrit amb C's. Està disposat a treballar “sense línies vermelles” per tal de sumar-hi Podemos, i si es produeixen esmenes, l'acord final serà sotmès novament a les bases socialistes. Ara bé, segons fonts del PSOE, el text serà modificat amb afegits, en cap cas amb reformes profundes, mesura que per a Podemos no sembla ser suficient, ja que insisteix en el govern a la valenciana de les formacions d'esquerres.

En el mateix comitè federal, Sánchez va salvar la seva candidatura, amb l’ajornament del congrés on caldrà elegir el secretari general socialista. En conseqüència, no s’haurà d’enfrontar a la lideressa andalusa, Susana Díaz, per ara, si és que aquesta tenia intencions de presentar-se com a candidata a la direcció. Díaz va recordar-li que no pot deixar els taronges per pactar amb Podemos. En virtut de la resolució de la reunió dels barons del mes de desembre, no és possible pactar amb partits que vulguin “trencar la unitat d’Espanya”.

Per tant, els camins a explorar semblen tallats, per bé que la voluntat negociadora del secretari general del PSOE el podria col·locar en una situació menys desfavorable, si hi ha nous comicis. Això, malgrat que el líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha proposat tractar la qüestió del referèndum català en una taula a banda, diferent de la del conjunt de l'acord, cosa que no convenç al primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

Rivera i les enquestes

Si demà hi haguessin noves eleccions, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, en seria el principal beneficiat, segons les enquestes, que auguren un increment electoral a la seva formació, i una gran popularitat personal d'ell. Tot i ser conscient d'això, Rivera acostuma a dir que les eleccions “no és un escenari que voldrien”. Després de conèixer-se les dades reals del dèficit espanyol, el seu economista, Luis Garicano, va indicar que estaven disposats a “asseure's amb el diable”, motiu pel qual accediran, segons ells, a una taula amb Podemos.

Ara bé, els taronges insisteixen que les reformes que necessita l’economia espanyola, com ara el Pacte Nacional per l’Educació, o la llei de Pressupostos, necessiten la majoria al Senat del Partit Popular (PP). Per aquest motiu, i perquè la política econòmica dels morats no és la que prefereixen, intentaran sumar el PP al pacte. El seu líder, Mariano Rajoy, no vol sentir a parlar d'aquesta possibilitat. Però en tot cas, si hi hagués nou escenari d’eleccions, C's podria salvar els mobles. Fonts consultades per aquest diari afirmen que Sánchez és conscient que, amb Rivera, no dubtaria de pactar amb Génova, si li servís per a la formació de govern.

Tanmateix, fonts pròximes als taronges han explicat a El Nacional que temen repetir la “mala experiència” de les passades eleccions. C’s va partir amb un avantatge electoral que va anar minvant, segons les mateixes fonts, per errors comesos en campanya a l’hora dels tempos de presentar el programa, o les sortides de to d'alguns dels seus diputats, en relació amb les qüestions de gènere.

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón / EFE

Iglesias, (l'altre) referèndum

El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha retrocedit posicions en la darrera setmana. Per bé que preferia una taula bilateral amb el PSOE i una altra per demanar a C’s que s’abstingués, finalment accedirà a una trobada a tres. Les formes d’Iglesias han canviat substancialment: De la "calç viva" dels GAL, a regalar llibres a Sánchez, mostra una cara renovada d’amabilitat cap al PSOE, potser en un intent d'evitar que les formes el distanciïn dels socialistes i de l'electorat.

A més, el podemista ha fet un cop d’efecte en el darrer minut. El dia que es ratificava la decisió de nomenar Pablo Echenique com a nou secretari d’organització de Podemos, Iglesias va proposar passar per les bases qualsevol acord, tant de govern, com no. Amb aquest gest va aconseguir evitar que es parlés de les dissensions internes sobre si l’antic secretari era més proper al seu número dos, Íñigo Errejón, que no pas Echenique. Però alhora, va assegurar-se que la decisió última de Podemos recaigui en les bases i no sobre ell i la cúpula de Podemos. No es coneix la pregunta del referèndum intern. Ara bé, tot apunta que, davant les dificultats per casar la política econòmica de Garicano amb la de l’economista morat, Nacho Álvarez, el dilema final serà sobre la base de facilitar un acord entre PSOE i C’s, o contràriament, anar cap a eleccions.

Errejón insisteix que els comicis “no serien l’escenari més desitjable” i fonts del partit asseguren que cediran, però també que "no trairan" les bases, en funció del que indiqui Nacho Álvarez en temes econòmics. Tampoc volen apurar fins a l'últim minut. Així les coses, no sembla que l’entesa amb els taronges sigui possible, ni amb el “govern parlamentari” que proposa el PSOE: és a dir, que manin Sánchez i Rivera, i potser col·locar Iglesias al parlament o en altres càrrecs institucionals (RTVE, BOE...).

Rajoy reafirma lideratge

El president del govern en funcions, Mariano Rajoy, ha fet callar les veus que qüestionaven la seva candidatura en la darrera setmana. Aquestes semblaven provenir del sector més jove del partit, els seus vicesecretaris Andrea Levy, Fernando Martínez-Maíllo, Javier Maroto i Pablo Casado. De fet, en els entorns pròxims a aquestes persones, són habituals les crítiques a la corrupció dins del PP, i una mostra evident d'una certa incomoditat davant la inacció dels mecanismes de la formació per allunyar casos com el de Rita Barberà.

Tanmateix, Rajoy ha afirmat que ell no faria "com l’expresident Artur Mas", és a dir, una passa al costat en últim minut. Però per si les paraules del president del PP no són prou taxatives, el líder gallec, Alberto Núñez Feijoó, ha anunciat que es presentaria a les eleccions gallegues. El missatge conté una clau interna, i és la desaparició del mapa de l’hereu amb més acceptació que podria haver comptat la formació. Així les coses, Rajoy es veu en un escenari de precampanya, on envia promeses com la de canviar la jornada laboral i plegar a les sis de la tarda, o modificar els fusos horaris per tenir la mateixa hora que a Portugal.

Això, malgrat l’escenari econòmic que deixa el seu govern no l’acompanya, i tampoc ho faria amb cap altre dels líders, tot assumint que en cas d’haver-hi eleccions, o no, les finances espanyoles seran un regal enverinat per a qualsevol dels quatre líders, que ja es preparen per a tal situació.