"Hem d'assolir una organització dialogant, descentralitzada i feminitzada, cal reenganxar els cercles i recuperar l'esperit de la marxa del canvi que va il·lusionar tanta gent". Aquesta és la proposta que ha explicat el presumiblement nou secretari d'Organització de Podemos, Pablo Echenique, a l'entrada del Consell Ciutadà de Podemos, el màxim òrgan del partit entre assemblees. En ell, s'hi ha ratificat per unanimitat la proposta del seu secretari general, Pablo Iglesias, de nomenar l’aragonès. Precisament, segons Iglesias, cal caminar cap a una organització més "democràtica, plural, i amb més presència dels territoris" que faci que Podemos "segueixi sent un instrument en mans de la gent". 

No casualment, la trobada arriba després de la destitució de Sergio Pascual. Segons Iglesias, va ser cessat per “una gestió deficient”; ara bé, amb la seva sortida es posa en marxa el debat pel model territorial a desenvolupar organitzativament per Podemos d’ara en endavant.

Pascual, “federalitzar”

Fa uns dies, Pascual trencava el seu silenci per reconèixer les desavinences mantingudes amb el líder dels morats, tot exposant les seves tesis de la “federalització” de la formació. “La nostra organització serà federal o tindrà serioses dificultats per seguir assentant-se i consolidant-se. És difícil sostenir públicament l'anhel de reconeixement d'una Espanya plurinacional si això no es reflecteix en les nostres estructures organitzatives” explicava el podemista, en relació amb el rumb a adoptar, mitjançant un article a eldiario.es.

A aquests efectes, assegurava que darrerament havia posat en marxa “diferents comissions de treball preparatori amb tots els secretaris d'Organització Autonòmics", una de les quals pretenia abordar "una possible reforma del cens" de les persones inscrites a la formació, per ajustar-lo a la "realitat territorial i de participació". Precisament, en ressaltava la importància d’assolir un pressupost més estable que permetés als territoris i les federacions del partit dur a terme la seva activitat.

Així, destacava la voluntat de potenciar els cercles ciutadans, que des dels inicis havien impulsat la formació, i eren considerats "l’estri de protagonisme ciutadà". Tanmateix, aquests s’havien anat debilitant. L'exemple n’era que el llistat de diputats pel Congrés s'aprovés amb un 96% dels quadres fidels a Iglesias. Els orígens de base del partit havien deixat pas a una macroestructura multinivell el domini de la cúpula era més marcat. Això, malgrat en la seva fundació el 2014 Iglesias afirmava que Podemos no seria "un partit, ni una candidatura, ni un producte més del supermercat electoral". 

Pablo Iglesias / EFE

Errejón, “un nou cicle polític”

Les tesis de Pascual són compartides pel número dos de la formació morada, Íñigo Errejón. Després de dies apartat de la vida pública, Errejón va reaparèixer per anunciar "un nou cicle polític" a Podemos. "L'any passat vam anunciar que el partit seria una màquina de guerra electoral, que després de dos anys s'ha demostrat tremendament exitosa", deia el podemista. Alhora, constatava que no estava d’acord “amb totes les decisions” del “seu” secretari general, però les respectava, “fidelment”.

El número dos reconeixia que la formació necessitava “nou instrument", que passés per "la constitució d'un moviment popular, més pausat, assossegat i tranquil". Aquest, assegurava, es començaria a "generar després de la investidura". Per la seva banda, apostava pel "desenvolupament federal i federalitzant de l'associació, que emani dels municipis i dels territoris". Per tant, demanava que el nou rumb del partit es posés en el camí de "les majories" i "pels qui falten", a fi de captar de prop les demandes de la gent. Segons Errejón, “defensaria” la tesi al Consell Ciutadà, evidenciant que podria trobar-hi oposició.

Echenique, "feminitzar", "desmadrilenyitzar”

L'objectiu de Pablo Echenique passa per "desmadrilenyitzar l'organització". És a dir, que no tingui el focus a Madrid. Ara bé, segons algunes veus, l’elecció d’Echenique podria comportar associada la resistència d’Iglesias a mantenir el control de Podemos a Madrid. Per exemple, el nou secretari d’organització exercirà la tasca des d’Aragó.

A aquests efectes, Pascual indicava que caldria avançar cap a una organització “més plurinacional i respectuosa amb el seu propi ordre intern”, criticant potser a Pablo, de forma velada, sobre la “mirada personalista i centralista” que ha d’abandonar l’eina política de la formació, d’ara en endavant. Així i tot, Echequine solia apostar pels cercles, que junt amb l’andalusa Teresa Rodríguez havia defensat l’any 2014. “Les eleccions no les guanya un secretari general, ni tres, ni 100, les guanya la gent i per a això la gent s'ha d'empoderar i participar en la vida de l'organització” deia Rodríguez.

Monedero, “col·legiar”

Juan Carlos Monedero, antic integrant de la formació morada, també va manifestar la seva opinió entorn del rumb que hauria d'emprendre el partit. Segons Monedero, és necessari avançar cap a una organització "molt més col·legiada", tot culpant Pascual que el partit hagi reduït la presència dels cercles. Aquest es va defensar, presentant els números sobre la quantitat de nuclis que s'havien constituït darrerament, per bé que Monedero insistia que havia faltat "voluntat política" i considerava que ara en endavant n'hi hauria amb Echenique.

Sembla que allò que tots comparteixen, almenys públicament, és la voluntat de treure poder al nucli de Madrid i fer-lo emanar d'entre els territoris per construir "poble", segons les tesis d'Ernest Laclau, ideòleg de Podemos, seguit de prop per Íñigo Errejón.