El Tribunal Constitucional té, des d’aquest dilluns, majoria progressista. Això és gràcies a l’entrada dels nous magistrats Juan Carlos Campo, Laura Díez, María Luisa Segoviano i César Tolosa, i a la sortida de Pedro González-Trevijano, Antonio Narváez, Juan Antonio Xiol i Santiago Martínez-Vares. D’entre els novells al tribunal de garanties, crida l’atenció el cas de Laura Díez, una catalana que ha treballat tant per la Generalitat com per La Moncloa. Això, però, pot debilitar la majoria progressista en aquest tribunal. Anem a pams.
Díez és doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Dret Constitucional d’aquesta mateixa entitat. A banda de ser adjunta al Síndic de Greuges entre el 2004 i el 2010, fou també assessora del Govern per a la reforma de l’Estatut entre el 2002 i el 2004. Va ser, a més, nomenada vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya el passat 25 de maig de 2022. Abans de tornar a prestar els seus serveis per la Generalitat, havia passat per La Moncloa.
El perfil de Díez és el d’una funcionària disposada a servir les institucions a través de la seva expertesa. Ha estat els darrers dos anys la directora general d’Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de la Presidència; a més de ser entre 2018 i 2020 la directora del Gabinet del secretari d’Estat de Relacions amb les Corts del mateix Ministeri.
Quan Díez va comparèixer al Parlament el passat mes de març (previ al seu nomenament pel Consell de Garanties Estatutàries) va apostar per l’evolució del marc legal, afirmant que “no és el mateix la Constitució en l’any 1978 que en el segle XXI”. A més, ha fet investigacions en favor dels estats descentralitzats, la llibertat d’expressió, el dret a la informació i les institucions constitucionals de garantia de drets.
Uns currículums que fan perillar la majoria progressista
El currículum de Díez, per les seves vinculacions amb l’autogovern català i amb La Moncloa, pot fer perillar la majoria progressista del Tribunal Constitucional, ja que la magistrada pot ser recusada per alguna part quan sobre la taula del tribunal de garanties arribi alguna qüestió relacionada amb els catalans. Passa el mateix amb Juan Carlos Campo, que fins fa poc estava també a La Moncloa amb un càrrec encara més públic i vistós: el de ministre de Justícia.
El fet que, per exemple, els indults als presos polítics portin la signatura de Juan Carlos Campo fa que l’exministre de Justícia s’haurà d’aixecar de la taula de magistrats cada cop que hi arribi qualsevol recurs relacionat amb aquesta qüestió. Si no ho fa, serà fàcilment recusat. El problema de Campo és que no tot acaba en els indults. En tant que va ser ministre de Justícia, ha estat el responsable de diversos informes preceptius sobre algunes lleis que, precisament, estan recorregudes al Constitucional, com és el cas de la polèmica llei del ‘només Sí és Sí’. I, per a acabar-ho d'adobar, manté una relació sentimental amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per la qual cosa pot ser fàcilment recusat en cas que es presenti algun text relacionat amb la màxima responsable de la cambra alta.
Per a entendre el perill en el qual es pot trobar la majoria progressista cal explicar el següent: des d’aquest dilluns hi ha set magistrats progressistes (Juan Carlos Campo, Laura Díez, María Luisa Segoviano, Cándido Conde-Pumpido, Inmaculada Montalbán, María Luisa Balaguer i Juan Ramón Sáez). Però pel que fa a la branca conservadora, només n’hi ha quatre: César Tolosa, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i Ricardo Enríquez. Hi ha un cinquè, Alfredo Montoya, que està de baixa per motius de salut, i cal trobar-li un substitut. Això, però, a hores d’ara sembla gairebé impossible perquè PP i PSOE no es posen d’acord ni per renovar el Consell General del Poder Judicial, caducat des de fa anys. En cas, però, de trobar un substitut i d’aparèixer un tema que fa apartar de la qüestió a Díez i Campo, el Constitucional pot trobar-se en empat entre progressistes i conservadors (5 a 5), i això si la qüestió catalana no provoca que hi hagi algun trànsfuga conservador.