Les tensions internes (o debat en l'argot cupaire), comencen a sortir desacomplexadament a mesura que passen els dies i les negociacions entre JxSí i la CUP semblen arribar al cap del carrer. "Però que esteu fent?", és un dels crits que se senten a les assemblees territorials que es duen a terme des de dimarts d'aquesta setmana amb diputats i militants. Els participants les adrecen als negociadors perquè no acaben d'entendre l'estratègia d'aturar el procés per la "rebequeria" de no investir Mas.

L'embolic intern s'ha destapat. La CUP grinyola, però de moment no es trenca. I entremig de les dues grans opcions d'investir o no investir Mas, n'apareix una tercera, que suposa no només investir el candidat de JxSí sinó entrar al Govern amb veu però sense vot i amb patent de cors per desmarcar-se d'aquelles accions legislatives o governatives que no es corresponguin estrictament al procés.

'L'efecte quètxup'

Després d'un hermetisme controlat dins la CUP, la remor de fons surt a la superfície. Aquesta setmana ho ha fet amb onades gegants. "Ens ha passat com al quètxup d'una hamburguesa: la pressió de les mossegades ens ha fet sortir". Així descrivia un diputat anticapitalista a El Nacional el joc de declaracions i contradeclaracions cupaires dels darrers dies sobre les converses amb JxSí, un joc que ha trencat la consigna d'omertà de la formació.

Endavant OSAN i Arran

Endavant OSAN, una de les dues faccions del partit, va emetre un dens comunicat amb què es tancava amb pany i forrellat a una investidura de Mas. Una opció que refermava Arran, el planter cupaire, en un comunicat posterior, il·lustrat amb un retrat cap per avall d'Artur Mas. La mateixa tesi l'abonava l'activista Pau Llonch, una de les veus amb ascendència dins la CUP, amb un article a La Directa, en què defensava el seu "no" però també apostava per "fer-ho bé".

Benet Salellas, en una hiperactiva campanya personal i mediàtica que no ha fet gota de gràcia ni al grup parlamentari ni als independents que en formen part, s'ha dedicat a posar les seves normes. Fins i tot a demanar ajut extern per fer fora en Mas.

Poble Lliure

A l'altre costat, Poble Lliure, els hereus del MDT, més pragmàtics, van emetre un comunicat de sis punts en què obren la porta a investir Mas. Una aposta que no descartava el diputat Albert Botran, que proposava a l'assemblea de la CUP la investidura si es tancava un acord sobre el què, el com i el quan.

Un sentiment força compartit per bona part de les bases i dels veterans de la formació que aposten per investir Mas –encara que sigui amb la pinça al nas. N'és exemple l'escrit del portaveu de la CUP de Mataró, Juli Cuéllar, que defensa la investidura malgrat que Mas sigui "un indesitjable". Aquest sector cada vegada guanya més adeptes amb la premissa que cal posar-se les piles i anar per feina amb la ruptura. "No cal esperar. Si ha d'haver-hi un acord, tanquem-lo ja!", sentencien prohoms cupaires, en contrast amb els que esperen a cloure'l després de les eleccions generals del 20D.

Un tercer sector

Enmig del sotrac apareixen veus que, sense estar adscrites a cap dels dos corrents majoritaris o sense tenir carnet de la CUP però amb representació, proposen anar més enllà d'una investidura. "Seria hora de formar un acord d'investidura de debò per anar a fer una República i fins i tot entrar al Govern, encara que sigui com feia en Duran, sense cartera, només per fiscalitzar l'acció i amb marge per a tenir llibertat en votacions que no afectin el procés", explica un dels defensors d'aquesta via, que portarà al Debat Nacional de diumenge 29 de novembre al pavelló Nou Congost de Manresa.

Les territorials alcen la veu

Benet Salellas, diputat per Girona i un dels líders partidaris de no investir Mas, va endur-se una bona estirada d'orelles a l'assemblea del Maresme de passat dimarts. En aquesta situació també s'han trobat els diputats i membres del secretariat que es passegen per les tretze territorials explicant l'estat de les negociacions abans de l'aplec de Manresa.

"La nostra gent comença a no entendre'ns!", admeten dues diputades cupaires amb un punt de perplexitat. "'Però... què esteu fent?', ens pregunten", assegura un dels diputats a aquest diari. Ara bé, tot depèn de la territorial i de quin dels dos grans sectors domini l'assemblea –Endavant o Poble Lliure–, també exigeixen fermesa per mantenir-se en no investir Mas com a president.

"El que més ens preocupa és que no hi veiem estratègia, no sabem si resistir en no investir Mas ens porta a alguna victòria...", diuen fonts de diverses territorials consultades per El Nacional.

"Si hi ha d'haver un acord –perquè no hi ha més remei–, per què allarguen tant l'agonia?", es pregunta un dels noms amb més pes dins el poderós consell polític de la formació que prega no posposar més la decisió. "Tenim l'oportunitat d'influir, d'investir un Govern i ¿la deixarem escapar per algunes opinions que a vegades semblen basades en la biografia o en qüestions personals?", diu un membre del politburó.

"No investir i punt"

També hi ha veus de diferents territorials que exigeixen no cedir al "xantatge del pressing CUP". Insisteixen a identificar Mas amb la crisi que ha patit el país els darrers anys o bé aporten arguments com el perill d'investir algú que pot donar una sorpresa en plena acció de Govern.

Consideren que Mas es troba en un atac de megalomania que tenalla el procés i no permet que creixi. "El masisme ens pressiona!", apunta un diputat que recorda la tensió acumulada entre Mas i Salellas amb una anècdota de la negociació a Palau del dia abans del segon vot d'investidura. "Salellas va mirar als ulls del president i li va dir que no l'investirien, i el president li va respondre amb una rialla i una advertència: "serà un pols entre la meva gent i la vostra i el guanyarà la meva gent".

De tota manera, ningú en aquest sector refractari al masisme estriparia el carnet si l'assemblea que ha de decidir el pas final permet que dos diputats investeixin Mas. De fet, el mateix Salellas ho admet en una entrevista: ho acceptaria però deixant clar que la CUP no hauria estat prou valenta.

Copresidències?

Altres representants de la CUP, com els exdiputats que recorren els municipis amb representació cupaire en tasques d'assessorament, també copsen la pulsió interna que fins diumenge té l'aire d'explosió controlada. Segons aquests, les "veus del territori" apostarien per una "copresidència delegada" que permetés a la CUP no investir tècnicament Mas. Una possibilitat que JxSí ja ha rebutjat perquè entenen que estatutàriament no és possible, i per això han presentat l'oferta d'un president i tres vicepresidències amb rang de superconselleries.

Reduir l'adversari

Una de les tesis que s'escoltarà diumenge a Manresa és la que relaciona la investidura de Mas amb el fet de reduir l'adversari històric que és CDC. Segons aquesta teoria, fer Mas president amb les condicions de la CUP significa una Convergència "més petita, escorada cap el social liberalisme i més neta" que no li permetria continuar amb "l'hegemonia electoral" que ha gaudit durant molts anys. La influència de l'esquerra alternativa seria superior i, per tant, les seves polítiques guanyarien pes a les institucions, pensen.

Bases de Manresa

Manresa serà el primer termòmetre gràfic i evident de l'actual correlació de forces de la CUP en la Jornada de Debat Obert. El debat, per molt que es disfressi amb un ordre del dia de quatre punts, versarà sobre si investir Mas o no, és a dir, o investidura o eleccions. I potser es definirà com una assemblea o posarà data i hora perquè se dugui a terme el conclave. En el moment en què la comissió negociadora arribi a una proposta d'acord amb Junts pel Sí, aleshores sí que aquesta proposta serà sotmesa a una votació vinculant a l'Assemblea Nacional. "El ritme d'inscripcions és cardíac, ja hem arribat a les 1.600", informen sorpresos els caps de logística de la CUP. Hi haurà acord o no n'hi haurà, però debat, molt. Per alguns massa i tot.