El pla D de JxCat es refreda de nou. Si a començament de setmana s’apuntava la reunió del grup parlamentari de dissabte a Berlín com la cita definitiva per desvelar el nom del candidat que haurà d'assumir la presidència d'un govern provisional quan es confirmi la impossibilitat d'investir Carles Puigdemont, a mida que passen les hores apareix tot just com una reunió per analitzar la situació i fixar les properes passes a seguir. Aquesta seria, però, la fotografia del moment, perquè la situació canvia de manera constant, atiada per un calendari que s'esgota el 22 de maig quan, si no s'ha aconseguit la investidura, el Parlament es dissoldrà de manera automàtica.

La imatge de les darreres hores ha aparegut a més emmarcada per la trobada de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, amb Puigdemont a Berlín. L'Assemblea s'ha encarregat de fer pública la cita i explicar com a conclusió que tots dos han coincidit en la necessitat de refermar el mandat del referèndum de l'1 d'Octubre i fer efectiva la República catalana per superar la repressió i l'autoritarisme de l'Estat.

Gairebé al mateix temps es coneixia l'esborrany de la ponència política d'ERC per a la seva conferència nacional de juny. En aquest text, Esquerra desestima l'unilateralisme i aposta per ampliar la base social a partir del dret a decidir.

Les peces es mouen en el taulell independentista i, ara mateix, mostren cert desencaix.

D'aquí, també, la frenada a les expectatives de la reunió de JxCat de dissabte. La fita del calendari podria saltar de nou fins al dia 15 de maig. Al voltants d'aquesta data, Puigdemont situaria la designació del nou Govern i la posada en marxa del Consell de la República a Brussel·les. La voluntat del president seria que tant el Govern provisional com l'estructura a l'exili avancin a l'hora si la seva investidura es demostra impossible. Això hauria de servir per subratllar el caràcter de Govern provisional de l'executiu que es posaria en marxa al Parlament.

De moment, aquest divendres la Cambra catalana aprovarà la reforma de la llei de Presidència que hauria de permetre la investidura a distància. Els diputats independentistes ratificaran el text sabent que tan bon punt acabin les votacions el govern espanyol activarà la seva suspensió. Així es va fer saber ahir des del gabinet de Mariano Rajoy.

En qualsevol cas, la reforma tampoc és suficient per a la investidura a distància, atès que el Tribunal Constitucional ha suspès la possibilitat d’investir Puigdemont. Ho va fer la setmana passada acceptant, quatre mesos després, el recurs contra el primer ple d'investidura del passat mes de gener.

Tot i que tant el vicepresident del Parlament, Josep Costa, com el secretari de la Mesa Eusebi Campdepadrós han declinat per dos cops recollir l’avís que els ha fet arribar el TC advertint-los contra les conseqüències de desoir la suspensió, el Parlament no desobeirà l’alt tribunal. Per tant, la reforma de la llei no es podrà utilitzar. De moment.

Serà aleshores quan Puigdemont haurà de decidir si activa el pla D per nomenar un president provisional. Els darrers dies han servit per consolidar la idea que la decisió del nom que haurà d'assumir aquest paper correspon a Puigdemont. La intervenció pública de la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, advertint al polític gironí que el nom s’ha de consensuar, va provocar que JxCat tanqués files al voltant del president i deixés clar que la decisió és seva. La reunió de dissabte podria servir precisament per això, segons fonts del grup, per deixar en mans de Puigdemont qualsevol decisió en aquest sentit.

Pel que fa el nom del presidenciable, tot i les especulacions al voltant d’una candidatura d’Elsa Artadi, des de JxCat s’assegura que el president no ha revelat a ningú la persona que haurà d’assumir la presidència del Govern provisional. La voluntat és a més evitar desvelar el nom fins que no s’hagi de convocar el ple d’investidura amb l’objectiu d’aprofitar el factor sorpresa en benefici propi.

El candidat, per tant, no se sabrà fins que tots els extrems i els condicionants de la investidura estiguin completament tancats amb ERC. Si no és possible consensuar-ho, la darrera opció són unes noves eleccions. JxCat ha assegurat repetidament que no tem una nova convocatòria electoral. Aquesta seria la darrera pantalla. El joc hauria de tornar a començar.