Adeu a l'unilateralisme i retorn al dret a decidir. En síntesi, són les premisses de la nova etapa política que s'ha proposat d'obrir ERC per tal d'assolir —algun dia— la República. Així consta a l'esborrany de ponència política de la conferència nacional "Fem República" que ERC celebrarà a l'Hospitalet de Llobregat del 30 de juny a l'1 de juliol que ve, i que és una esmena a la totalitat de la teoria i la pràctica seguida fins ara.

La nova estratègia que es proposa el partit d'Oriol Junqueras argumenta que, si bé l'any 2017 ha mostrat "l'extraordinària força del sobiranisme", que s'ha concretat en el referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència, "és perfectament constatable, tanmateix, que el resultat final de l'Octubre català (...) no s'ha traduït en el naixement de la República catalana".

 

No es renuncia a res, però l'horitzó final apareix més lluny. Així, la direcció dels republicans, en la línia del discurs que ja ha vingut desplegant des de l'aplicació del 155, planteja a les seves bases emprendre "una seriosa reflexió" per tal d'arribar "en les millors condicions possibles al proper embat amb l'Estat". 

Les línies d'acció que s'apunten al document són quatre i capgiren del tot l'estratègia seguida pel bloc independentista en un sentit realista en què la consecució de la República se supedita a l'ampliació d'una base que es reconeix ara com ara insuficient.

Els quatre eixos de la nova etapa

En primer lloc, "ampliar la majoria social sense confondre-la mecànicament amb la majoria parlamentària"; en segon lloc, recuperar les "complicitats amb aquells sectors polítics i socials que, favorables al dret a decidir, s'han situat al marge de l'estratègia de les forces partidàries de la República catalana", en al·lusió als comuns i altres sectors de l'esquerra no independentista; en tercer lloc es proposa aprofundir en la connexió amb "la diversitat" de l'actual societat catalana en la línia d'acostament a sectors castellanoparlants i de l'àrea metropolitana ja engegada pel partit. En quart lloc, "entendre el procés cap a la dependència com un fenomen necessàriament multilateral", amb intervenció de múltiples actors.

El text considera que "la construcció de la República Catalana no és (...) una qüestió essencialment formal i legal" sinó un problema de majories. I, en aquest sentit, reconeix que "avui en dia l'independentisme no és suficientment poderós, encara, com per convertir Catalunya en una República independent", en tant que representa "aproximadament un 50%" de la població catalana.

L'esborrany de ponència esmena també de forma clara la unilateralitat com a estratègia per aconseguir la independència: "els processos de canvi profund són necessàriament multilaterals". Els "actes unilaterals" s'afirma són només una "petita part" d'una dinàmica més complexa en la qual intervenen múltiples actors. "És igualment necessari deixar una porta clarament oberta a la interlocució amb l'altra part o amb actors propers a ella", s'afegeix.

Forces estatals i europees

Quant al dret a decidir, s'assenyala que "és a partir de la unitat dels demòcrates que les forces partidàries de la República podran impulsar de manera efectiva l'exercici del dret a decidir". La conquesta d'aquest dret -"condició insuficient però imprescindible per a la independència"-, s'indica, arribarà no només per la mobilització social catalana, sinó pel paper "de les forces democràtiques d'arreu de l'Estat espanyol crítiques amb el règim del 78 i els actors europeus més sensibles a la defensa de la democràcia i els drets humans". "En la mesura en què aquests dos elements comptin amb més iniciativa política i marge de maniobra, la causa de la República catalana es trobarà en millors condicions per ser una realitat", s'afegeix.