La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i el Tribunal Suprem continuen investigant la presumpta trama de corrupció de cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obres públiques. I necessiten més informació. En un ofici al qual ha tingut accés ElNacional.cat, l’UCO va demanar al jutge Leopoldo Puente que rastregi els comptes de José Luis Ábalos en dues direccions: vol conèixer les quantitats dineràries abonades a l’exministre pel Congrés dels Diputats en concepte de retribucions, dietes, complements o altres percepcions econòmiques del 2014 al 2024 i totes les donacions que ha fet ell al PSOE en el mateix període, incloent-hi informació del compte bancari des del qual es van fer. Ara el magistrat hi ha accedit i ha sol·licitat informació a la Cambra Baixa i a Ferraz amb el “propòsit d’aclarir les aparents faltes de sintonia” en les dades disponibles sobre la “veritable situació econòmica” d’Ábalos. El Suprem entregarà el requeriment a la Secretaria General del Congrés davant la “natural celeritat” per tractar-se d’una causa amb pres, ja que Santos Cerdán va entrar la setmana passada a Soto del Real. I això podria accelerar la instrucció.
Quina és la “falta de sintonia” a la qual es refereix el jutge? Hem de recórrer a l’ofici de l’UCO, consultat per aquest mitjà, que posa a sobre de la taula les dades que no concorden. La Guàrdia Civil, a qui el jutge va encomanar un informe sobre la situació economicopatrimonial d’Ábalos i del seu fill, va analitzar les percepcions econòmiques del Congrés imputades per l’Agència Tributària a l’exministre (i actual diputat al Grup Mixt) i va constatar que arribaven als 751.421,57 euros. Tanmateix, la “quantia reflectida en els seus comptes” és de 79.841,74 euros. Més de 650.000 euros de diferència. Així mateix, l’Agència Tributària imputa a Ábalos haver realitzat donacions al PSOE per un total de 44.729,29 euros, mentre que als productes bancaris “només hi ha constància” de pagaments per un total de 8.471,36 euros. Això és un decalatge de 36.000 euros. On són la resta dels diners? És el que ara vol aclarir el jutge.
El PSOE respon que va rebre part de les donacions d’Ábalos a través del grup parlamentari
Tres hores després del requeriment del Suprem, el PSOE ha sortit al pas per “aclarir” el procediment “d’aportacions voluntàries” i de “quota com a militant” dels alts càrrecs i diputats i senadors socialistes. En un missatge remès als periodistes, apunten que, en el cas dels diputats, com José Luis Ábalos, “cada electe cobra el seu sou del Grup Parlamentari Socialista, no del Congrés dels Diputats” i és d’aquest sou del qual “es treu l’aportació voluntària”. Així mateix, el diputat “paga una quota al partit” com tots els militants del PSOE i els alts càrrecs afiliats al PSOE “paguen una quota voluntària directament al partit”. “Totes aquestes aportacions estan perfectament declarades davant de la hisenda pública i fiscalitzades pel Tribunal de Comptes en aplicació de la Llei de Finançament de Partits Polítics”, reblen des de Ferraz.
Yolanda Díaz reclama la “garantia” que no hi ha hagut finançament irregular del PSOE
Més enllà de l’impacte processal i judicial que pugui tenir, el moviment del Suprem és rellevant políticament perquè alguns dels socis de Pedro Sánchez han posat com a línia vermella que es descobreixi un finançament irregular del PSOE. “La ciutadania espanyola necessita la garantia que no estem davant d’un cas de finançament irregular del Partit Socialista”, va reclamar Yolanda Díaz ahir durant la compareixença del president espanyol al Congrés. Fa uns dies, en una entrevista a Onda Cero, la líder de Sumar i vicepresidenta segona del govern espanyol va posar el “límit” de la seva relació amb el PSOE en un hipotètic finançament il·legal del partit i va esgrimir que això seria una “línia vermella” per continuar a la Moncloa.
En una línia semblant es va expressar el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián: “Si això es queda en tres llestos que es van repartir quatre cobraments, vostè s’ha de quedar. Perquè a un govern no se’l pot tombar amb el que tenim sobre la taula. Però si això escala, nosaltres l’obligarem que la gent decideixi”, va avisar. I la vigília del ple, Compromís es va sumar a la demanda: “El Partit Socialista ha de comprometre’s que no hi ha finançament il·legal. Garantir que no hi ha alguna cosa que no hi ha és difícil perquè en un estat de dret es demostra el que hi ha. Però en política no només opera la presumpció d’innocència, sinó també la presumpció d’intel·ligència”, va verbalitzar en una roda de premsa.
El jutge demana a la Seguretat Social la vida laboral de Sants Cerdán
En una altra interlocutòria, Leopoldo Puente impulsa noves diligències en relació amb la resta dels investigats. Una d’elles és sol·licitar a la Seguretat Social que aporti la vida laboral entre el 2014 i el 2024 de Santos Cerdán, Koldo García i Patricia Úriz (la seva exparella), així com dels cinc empresaris investigats. El jutge vol “conèixer l’acompliment laboral desenvolupat” i el “vincle que haguessin pogut mantenir amb determinades persones físiques investigades o amb les empreses en l’àmbit i l’eventual benefici de les quals operaven”. Els cinc empresaris són Antonio Fernández Menéndez, Daniel Fernández Menéndez i José Ruz, que van declarar divendres passat i van negar haver pagat comissions, i Fernando Agustín Merino i Antxon Alonso, que van declarar dilluns i també es van desmarcar dels fets.
A més, el Suprem sol·licita a l’Agència Tributària informació sobre els seus comptes bancaris i les seves declaracions fiscals de l’IRPF, l’IVA i l’impost de societats. També reclama informació, entre d’altres, de les rendes explícites i implícites, els xecs, els fons d’inversió, les operacions d’assegurances, els béns immobles i mobles, les relacions societàries, els béns a l’estranger, les factures emeses i rebudes, les operacions amb terceres persones, els rendiments del treball, d’activitats econòmiques i procedents de l’arrendament d’immobles urbans, les donacions i els fons de pensions. Finalment, el magistrat demana la mateixa informació relativa a les empreses que podrien haver pagat comissions il·legals a canvi d’adjudicacions. A més, es dirigeix a la Hisenda Foral de Navarra per demanar les mateixes dades sobre Antxon Alonso i Servinabar.
Tota aquesta informació ha de servir per “creuar les dades bancàries amb les corresponents declaracions tributàries” i conèixer “l’estructura personal de les diferents empreses”, els “vincles que van poder existir entre les persones contractades per unes i altres” i els “períodes de temps durant els quals determinades persones físiques podrien haver prestat serveis professionals per a elles”. L’objectiu del jutge és “confirmar o descartar els rellevants extrems que ja consten sobre això”.