Tal dia com avui de l’any 1859, fa 166 anys, a Nova York, naixia Henry McCarty, que posteriorment seria conegut amb el sobrenom de Billy the Kid (Billy el Nen), es convertiria en un famós pistoler i esdevindria una llegenda del Far West americà. Henry havia nascut en una família originària d’Irlanda que havia emigrat als Estats Units durant l’episodi de la Gran Fam irlandesa (la plaga de la patata que, durant la dècada de 1840-49, havia arruïnat els conreus d’aquest tubercle i havia provocat més de 100.000 morts i més d’1.000.000 de desplaçats). Segons els seus biògrafs, la seva família es trasllada a Kansas el 1870 i a Nou Mèxic el 1874.

La carrera delictiva de Henry comença en aquesta època i en aquest indret. Amb tan sols quinze anys queda orfe i sobreviu cometent petits robatoris al voltant dels saloons de les ciutats de la frontera. Però el 1877, amb divuit anys, entra al servei d’una de les grans granges de l’estat, la Tunstall-McSween, i es converteix en cowboy i, a la vegada, en pistoler que participa en els conflictes armats entre els seus patrons i els altres grans ramaders de la regió. Després de l’assassinat d’un dels seus patrons, John Tunstall, a mans dels pistolers dels grangers rivals —la família Chisum—, esdevé el líder de la banda que persegueix la venjança d’aquell crim.

Aquell fenomen serà conegut com la Guerra del comtat de Lincoln (1877-1881) i és llavors quan comença a ser conegut com a Billy el Nen (a l’inici d’aquell conflicte tenia tan sols divuit anys). Durant aquella època se li van imputar 21 assassinats i múltiples robatoris. Malgrat la seva escassa formació acadèmica, s’expressava amb claredat, fins i tot escrivia poesia i parlava amb fluïdesa l'anglès —la seva llengua materna— i el castellà —la llengua de les classes populars de Nou Mèxic. Els seus biògrafs han escrit que “els petits grangers —americans o mexicans— no el veien com un assassí despietat, sinó com el seu defensor, que s’havia vist forçat a matar per a protegir-los”.

A la conclusió de la Guerra del comtat de Lincoln, l’escriptor i militar Lew Wallace (autor de Ben-Hur, veterà de la Guerra Civil nord-americana i governador de Nou Mèxic) va oferir un indult a Billy a canvi de testificar contra els pistolers dels grups rivals. Billy va pensar que era una emboscada i no s’hi va acollir, i, tot seguit, el governador Wallace va posar preu al seu cap: 5.000 dòlars (l’equivalent actual a 500.000 euros). Billy va ser assassinat unes setmanes després (14 de juliol de 1881) per Pat Garrett, un antic company de colla i en aquell moment xèrif del comtat de Fort Sumner (nomenat pel governador Wallace). Tenia 21 anys i es convertia en una llegenda.