Manuel García-Castellón va ser un dels jutges -ara jubilat- que va protagonitzar la persecució judicial contra els líders i activistes del procés independentista. El jutge de l'Audiència Nacional va investigar el president a l'exili, Carles Puigdemont, juntament amb l'exsecretària general d'ERC, Marta Rovira, i altres dirigents i activistes independentistes per un delicte de terrorisme en el marc de la causa de Tsunami Democràtic. La causa va quedar en paper mullat per un error formal que va desballestar la seva persecució, però, ara jubilat, García-Castellón ha publicat un llibre, Habla, para que se conozca (Deusto, 2025), repassant la seva trajectòria i en el qual es declara víctima de "l'operació d'Estat més gran" per haver investigat Carles Puigdemont. Aprofitant la publicació del llibre, l'exjutge fa entrevistes arreu i, aquest dimarts, li ha tocat al Cafè d'Idees de la 2Cat, on ha defensat que el procés va ser un cop d'Estat.
"Des del meu màxim respecte al Constitucional, tinc la meva opinió, que és modestíssima, però crec que l'amnistia té el seu sentit en un canvi de règim, i no en l'intent d'un cop d'estat", ha dit García-Castellón, qui ho ha comparat amb el cop d'estat del 1982. "És com si aleshores s'hagués amnistiat els colpistes", ha assegurat el magistrat, qui s'ha mostrat molt convençut que el que va passar l'any 2017 va ser un "cop d'Estat". Davant d'això, un dels principals afectats per la persecució judicial de l'octubre del 17, el secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha regirat contra el jutge. "Ell sí que va canviar mentalment de règim", ha dit Turull a través d'X, des d'on considera que encara segueix en el marc mental franquista. "Un justicier al servei de les essències del franquisme a cop de toga", ha etzibat.
Polèmica amb García-Castellón
Turull va estar més de tres anys a la presó i en va sortir gràcies a un indult, malgrat la condemna de dotze anys de presó. De fet, encara arrossega una condemna per inhabilitació i, tot i que hauria de ser amnistiat, un any i mig després el Tribunal Suprem li nega l'aplicació de la llei. García-Castellón, en el llibre, justifica que la imputació per terrorisme “responia a la gravetat dels fets” i a la “persistència del moviment independentista a provar de subvertir l’ordre constitucional”. “Aquell 6 de novembre [el dia que es va saber que investigava Puigdemont], va sentir la coneguda soledat del jutge, i el pes de la seva responsabilitat. Sabia que tindria una enorme repercussió i que s’estava ficant en un problema en què els polítics entrarien de ple”, diu en el llibre. De fet, la imputació de Puigdemont va coincidir enmig de les negociacions per la llei d'amnistia.