El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha arxivat la querella de l'Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (ASADEH) contra el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per genocidi, en relació amb els fets presumptament comesos contra els ciutadans marroquins entre el 1975 i el 1990.

El jutge considera que els fets estarien prescrits i que no s'ha acreditat la comissió del delicte de genocidi, ja que, el magistrat "no aprecia subgrups ètnics al poble sahrauí que ho justifiquin". El magistrat també té en compte les declaracions dels testimonis, aportats pels mateixos querellants, que contradiuen els arguments en els quals s'aguanta l'acusació. El procediment contra Ghali van adquirir una gran repercussió quan es va fer públic la seva entrada a l'Estat espanyol per tractar-se de la covid-19 i del càncer que pateix a un hospital de Logroño.

La querella presentada l'any 2008

La querella, que ara ha estat arxivada, es va presentar l'any 2008 contra 13 militars del Front Polisario per delictes de genocidi en concurs amb assassinats, lesions, detenció il·legal, terrorisme, torturas i desaparicions, presumptament, comeses entre els anys 1975 i 1990. La querella s'ha anat ampliant progressivament fins al 2014 i el magistrat només arxiva la part referida a Ghali, qui va negar els fets pels quals se l'imputa.

El jutge, en el seu auto, explica que els delictes estarien prescrits en haver passat més de 20 anys. Recorda, a més, que el Codi Penal d'aleshores (1973) no figurava el delicte de genocidi, mentre que l'actual, de 1995, sí que el contempla i està declarat imprescriptible. 

Evitar la imprescriptibilitat

Santiago Pedraz afegeix que, "tot i que no és necessari analitzar els fets pels quals s'acusa Ghali, les conductes exposades a la querella no integren tots els elements que requereix aquest tipus de delicte". Perquè hi hagi intenció de delicte es necessita "la intenció conjunta que guia segons la querella els assassinats i tortures als dissidents de destruir totalment o parcialment el mateix grup nacional al qual pertany. No hi ha rastres de subgrups en els quals divideixen al Poble Saharauí segons la seva localització geogràfica", diu el magistrat.

A més, el jutge constata que es tracta de forçar la forma penal per aconseguir la qualificació indicada i evitar l'aplicació de la figura de la imprescriptibilitat del delicte de genocidi.

Un conflicte de fa dècades

Els fets es remunten molt abans de la irrupció de Ghali. El febrer del 1976, Espanya va abandonar la seva antiga colònia al Sàhara Occidental, després de 91 anys de permanència, deixant enrere un territori ocupat militarment pel Marroc i Mauritània i amb un procés de descolonització en virtut d'uns acords amb Madrid firmats el novembre del 1975. Amb ells, el règim franquista es desentenia de les seves obligacions com a potència administradora i cedia l'administració del territori a Rabat i Nouakchott. Des d'aleshores, els sahrauís han suportat 45 anys d'exili i ocupacions amb una repressió ferotge, milers de desapareguts, bombardejos a la població civil i penes abusives.

Durant les primeres dècades després de la marxa espanyola, Brahim Ghali era el responsable militar de l'exèrcit sahrauí, que va acabar en un conflicte amb el Marroc i la construcció d'un mur militar que, encara ara, divideix l'antiga colònia. L'any 1973, Ghali va liderar la fundació del Front Polisario, el moviment d'autodeterminació del Sàhara Occidental. Posteriorment, va ser designat ministre de Defensa fins l'any 1989. Del 1999 al 2008, va ser el representant a Espanya d'aquest front i sumava llocs de responsabilitat diplomàtica arreu.

 

Imatge principal: El líder del Front Polisario, Brahim Ghali / Europa Press.