Transparència zero. El Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de la Generalitat que el govern espanyol entregui de forma completa i sense ratllades les tres resolucions del magistrat del Suprem que va permetre al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espiar el president Pere Aragonès amb el programari Pegasus els anys 2019 i 2020, segons una resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres. El Consell de Ministres, del gener de 2024, va admetre la desclassificació parcial d’aquestes resolucions, que li havia demanat el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, que investiga l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l’espionatge d’Aragonès.
La realitat és que el magistrat Santiago García va rebre les resolucions guixades, i amb arguments importants difícils d’entendre. Un d’ells que s’assegurava que es va permetre espiar el mòbil del republicà quan era vicepresident del Govern perquè s’assegurava que era un dels líders del moviment social, com els CDR i les mobilitzacions de Tsunami Democràtic. El govern espanyol del PSOE va admetre i justificar l'espionatge d'almenys 18 polítics i persones relacionades amb el moviment independentista català. La investigació de Citizen Lab va elevar els espiats a unes 65 persones.
Espiat també el 2018
En concret, la secció quarta de la sala del contenciós administratiu del Suprem ratifica aquesta negativa, en una resolució del 8 d’octubre passat, i prioritza el secret d’Estat a la possible vulneració de drets d’Aragonès.
El tribunal manifesta: "Recordem que l'acord impugnat ja va accedir a la desclassificació dels documents l'alçament dels quals del secret resultava possible i que revelen, segons el citat acord, que Pere Aragonès va anar efectivament objecte d'una mesura d'intercepció legal de les comunicacions, però es va fer mitjançant la corresponent autorització del magistrat d'aquest Tribunal Suprem, que té atribuïda competència sobre aquest tema, segons estableix l'article únic de la Llei orgànica 2/2002, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional d'Intel·ligència." I afegeix: "En definitiva, les circumstàncies del cas respecte de la confluència entre les matèries classificades secretes, d'una banda, i les diligències de prova en la recerca penal, per un altre, sobre l'espionatge denunciat, no avalaven l'aixecament de la classificació de la documentació, per la qual cosa és procedent desestimar el primer motiu d'impugnació."
Zones de risc per a l'Estat
El Suprem hi insisteix: "No resulta difícil comprendre que la desclassificació instada, ateses les circumstàncies del cas i el seu profús contingut, posarien de manifest, fent evidents, els mitjans dels quals disposen amb caràcter general els serveis d'intel·ligència espanyols, revelant la naturalesa i l'abast d'aquests, deixant al descobert mitjans, persones, i procediments dels quals disposen aquests serveis. De manera que les seves conseqüències es projectarien no sols sobre la reducció de la seva eficàcia, sinó sobre la creació de zones de risc que situen a l'Estat i als seus ciutadans en una situació d'innegable vulnerabilitat." El tribunal sosté que no es pot comparar el cas d'Aragonès -que denuncia el dret a la intimitat vulnerat-, amb un cas al·legat, que versa sobre el dret a la vida, i que va ser amb l'època de l'antic CNI, el Cesid.
Paral·lelament, en la instrucció penal, els Mossos han certificat que el mòbil d’Aragonès també va ser infectat amb Pegasus el juliol 2018, i per tant sense cap empara judicial. L'acusació del republicà, exercida pel penalista Andreu Van den Eynde, sosté que tots els espionatges del CNI a Aragonès són "il·legals".