Aquest dimarts, la Mesa del Congrés dels Diputats, on tenen majoria PSOE i Sumar, ha vetat la tramitació a la cambra baixa de dues esmenes, del PP i de Junts, a una proposta dels populars, que demanaven al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que convoqués eleccions anticipades. Des de Junts consideren "inaudit" el veto de la mesa i consideren que aquest "evidencia la debilitat extrema" en què es troba el govern de Sánchez, que és "incapaç d'afrontar una senzilla votació al ple". Per la seva part, la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha afirmat que la negativa de l'òrgan de govern de la cambra a admetre la tramitació de les esmenes mostra la "por" dels socialistes. Les dues formacions recorden que la mateixa Mesa va avalar el febrer de 2025 tramitar una proposició no de llei dels independentistes que demanava a Sánchez plantejar una qüestió de confiança a la cambra baixa.
Muñoz ha considerat que la decisió dels socis de la coalició que presideix el govern espanyol és "arbitrària" i ha avançat que la seva formació presentarà un recurs contra la decisió de la Mesa que, en cas de ser rebutjat, es reserven el seu dret d'elevar-lo al Tribunal Constitucional. En les seves paraules, aquesta decisió demostra que els socialistes són "mentiders, corruptes i, a més, covards". "Si com ells mateixos han dit durant tot el matí no és vinculant i no serviria per a res, quina por tenen que es voti?", s'ha preguntat la portaveu popular, per a qui els grups que integren el govern espanyol han fet gala d'"un cinisme, una hipocresia i una covardia absoluta". Per a la dirigent lleonesa, la "decisió acredita que la legislatura està morta i que ha arribat a la seva fi", i que ara només queda esperar que Sánchez "continuï parasitant les institucions fins que no li quedi més remei que convocar eleccions".
Les esmenes envaeixen competències de Sánchez
Els dos partits amb majoria a la Mesa, PSOE i Sumar, han argumentat la inadmissió de les esmenes al fet que ambdues "envaeixen competències constitucionalment reservades a la Presidència del govern espanyol" com és la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions. Muñoz, com també han fet els independentistes, ha al·ludit al contrast de la decisió de la Mesa d'aquest dimarts amb la que es va adoptar quan Junts va registrar una proposició no de llei en la qual exigia a Sánchez que se sotmetés a una moció de confiança, la qual també és una competència exclusiva del president del govern espanyol, a finals de 2024.
En aquella ocasió, la Mesa també va frenar la tramitació del text, però, setmanes després, Junts va acceptar rebaixar el contingut de la redacció després d'assolir un acord amb el Govern per recolzar la convalidació d'un decret llei. Els serveis jurídics del Congrés no van posar pegues a la iniciativa en cap moment, però els socialistes van demorar durant dos mesos la decisió de la Mesa, que al final va donar el vistiplau a la iniciativa, una vegada diluïda. Si la redacció inicial d'aquell text instava directament Sánchez a "plantejar una qüestió de confiança", la final només l'instava a "considerar l'oportunitat" de plantejar-la i també va afegir expressament que no tenia "efectes jurídics" per a Sánchez, que no estava obligat a complir-la, ja que aquesta és una "prerrogativa que li confereix la Constitució".
Junts ja assumia que només era una petició
Des de Junts apunten al fet que, en la seva esmena vetada, ja assumien que l'exigència d'eleccions generals no suposa una obligació pel president del govern espanyol. En concret, l'esmena dels independentistes buscava instar "el president del govern espanyol a proposar la dissolució de les Corts Generals i convocar eleccions generals, de conformitat amb la prerrogativa que li confereix la legislació vigent, atenent el caràcter polític, sense vinculació jurídica, de la present iniciativa". Per la seva banda, la del PP demanava al govern espanyol "reconèixer que la legislatura actual ha arribat al final, a causa de la situació de bloqueig polític que travessa, i que actuï amb la màxima responsabilitat institucional, tornant la paraula als ciutadans a través de la convocatòria d'eleccions generals conforme a les previsions constitucionalment establertes, per restablir la normalitat democràtica, recuperar la normalitat democràtica, recuperar interès polític".