El pròxim 9 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu. Fa quatre anys, l'independentisme va obtenir uns excel·lents resultats a Catalunya, obtenint majoria absoluta del 50%. Junts per Catalunya, que anava en solitari, tenia com a caps de cartell tres exiliats: el president, Carles Puigdemont, i els consellers Comín i Ponsatí. Van obtenir el 29% dels vots i això va provocar la consecució dels tres escons per a tres exiliats. Qui va obtenir el segon lloc va ser el PSC, encapçalats per l'experimentat Javi López, mentre que Esquerra Republicana, que anava de la mà de Bildu i BNG i encapçalats per Oriol Junqueras, va obtenir tres escons arreu de l'Estat i un 21% de suport a Catalunya. Aleshores, la justícia espanyola va impedir que el líder d'ERC sortís de presó preventiva i fos escollit eurodiputat, mentre que ha anat posant entrebancs per als tres eurodiputats de Junts, com ara la lluita per les recollides de l'acta d'eurodiputat.
Junts manté els seus tres eurodiputats
Ara, una enquesta situa un escenari d'eleccions europees similar a la del 2019. Junts per Catalunya mantindria els seus tres escons amb el suport d'un 5,1% dels espanyols, a falta de saber si els de Puigdemont aniran sols o fan efectiva electoralment la seva aliança amb el Partit Nacionalista Basc (PNB). També caldrà veure qui és el cap de cartell de Junts. Amb l'aprovació de l'amnistia, a hores d'ara es desconeix el paper que tindrà Puigdemont, mentre que tampoc se sap què faran Toni Comín i Clara Ponsatí (aquesta última cada cop més allunyada dels postulats de Junts).
El sondatge, efectuat per Socimétrica i publicat per El Español, situa l'aliança entre Esquerra Republicana, Bildu i BNG amb un eurodiputat menys i el suport del 4,2% arreu de l'Estat. És a dir, passarien dels 3 escons actuals als 2. Aquí, també caldrà veure qui és el cap de cartell de l'aliança d'esquerres independentista. Fins ara, el republicà Jordi Solé n'ha estat la cara més visible, a causa del veto de la justícia espanyola a Oriol Junqueras. Els tres partits també podrien obrir la porta a una aliança amb Podemos, després del trencament dels d'Irene Montero amb Sumar.
El PP capitalitzaria l'amnistia
A Espanya, el Partit Popular seria qui guanyaria les eleccions amb 25 eurodiputats i el 36,8% de suports. De fet, augmentaria dràsticament els seus resultats de fa 4 anys, quan en va obtenir 13 i el suport d'un 20,35%. El PP, per tant, capitalitzaria la lluita contra l'amnistia i es podria convertir en l'avantguarda del Partit Popular Europeu, que, de fet, ha acompanyat el PP espanyol en la seva creuada contra aquesta aposta de Sánchez. A més, els populars aconseguirien aglutinar tot el votant de Ciutadans, que desapareixeria del Parlament Europeu. Els seus 8 eurodiputats actuals no aconseguirien mantenir el seu lloc i el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE Party) desapareixeria d'Espanya, tenint en compte que, amb l'aparició de Ciutadans, els liberals europeus van trencar amb CIU i PNB el 2016.
Per la seva part, el PSOE aconseguiria un resultat similar al de fa quatre anys. Només perdria un eurodiputat i passaria dels 21 als 20. Això sí, passaria del 33,18% dels suports al 29,2%. Sumar també perdria un eurodiputat en comparació amb Podemos fa 4 anys, mentre la formació lila i el PNB desapareixerien de l'Eurocambra, a l'espera d'aliances amb ERC, BNG i Bildu, per una banda, i amb Junts, per l'altra.