La decisió del president nord-americà, Donald Trump, d’atacar les instal·lacions nuclears de l’Iran ha posat el Pròxim Orient en una situació extremadament tensa i inestable. Davant d’aquesta escalada, el règim iranià està considerant diverses opcions de resposta, totes amb implicacions importants per a la regió i per als interessos dels EUA i els seus aliats.
Reacció militar contra interessos nord-americans a la regió
L’Iran podria respondre militarment atacant bases i actius dels EUA al Pròxim Orient. El Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC), a través de les seves milícies i grups afins a l'Iraq, el Iemen i Síria, té la capacitat d’activar atacs asimètrics. Tot i que Hezbollah, el seu aliat més potent, ha perdut força per les accions d’Israel, altres grups poden actuar. Ja hi ha senyals que els rebels houthis del Iemen, amb el suport de l’Iran, podrien reprendre els atacs a vaixells nord-americans al mar Roig. Tot plegat obre la porta a una guerra d’atracció, en què l’Iran intenti desgastar progressivament els EUA i els seus aliats.
Disrupció del comerç mundial de petroli
L’Iran podria bloquejar l’estret d’Ormuz, una via crucial per al transport marítim de petroli. Aquesta acció posaria en perill uns 20 milions de barrils diaris i podria provocar una crisi energètica mundial, disparar els preus del petroli i posar en risc l’agenda econòmica de Trump. Diversos responsables iranians ja han deixat entreveure aquesta possibilitat, com a represàlia directa pels bombardejos nord-americans.
Cursa per obtenir l’arma nuclear
Analistes apunten que aquest atac podria portar l’Iran a accelerar el desenvolupament d’una bomba nuclear. Encara que el règim iranià caigués, es creu que un nou govern —possiblement més radical o militaritzat— tindria encara més interès a adquirir armes nuclears com a eina de dissuasió. La retirada del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) també és una resposta probable, ja que l’Iran podria considerar que els seus compromisos internacionals han estat trencats unilateralment.
Atacs concentrats contra Israel
La primera reacció directa de l’Iran ha estat contra Israel, amb míssils que han provocat ferits a Tel-Aviv. És possible que l’Iran opti per mantenir els enfrontaments limitats a Israel per evitar una escalada directa amb els EUA. Aquesta estratègia s’assemblaria a la resposta posterior a l’assassinat del general Soleimani el 2020: un atac simbòlic però controlat. Això permetria a l’Iran salvar la cara sense entrar en un conflicte obert amb Washington.
Ciberatacs i accions asimètriques
Amb la seva capacitat militar convencional reduïda per les accions israelianes, l’Iran podria optar per represàlies asimètriques, com ciberatacs o atemptats contra interessos nord-americans arreu del món. Analistes militars coincideixen que l’IRGC conserva capacitats en aquest àmbit i que podrien emprar-se per atacar punts vulnerables fora del camp de batalla convencional.
Finalment, tot i que encara hi ha alguns contactes diplomàtics, l’Iran considera que els EUA han “fet volar” qualsevol possibilitat de negociació amb aquests atacs, cosa que fa preveure un futur immediat sense vies diplomàtiques clares.