Junts i ERC han acusat aquest dimecres el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, de “vulnerar drets” de persones independentistes durant la visita del Papa a la Sagrada Família de Barcelona, en el context de l'expulsió dels 600 cantaires. El ministre, però, ha defensat l’actuació policial i ha recordat el paper del Govern espanyol en favor de “la convivència” a Catalunya, amb l’aprovació de la llei d’amnistia i els indults als condemnats pel procés. En una compareixença al Congrés per explicar les circumstàncies de la mort de dos guàrdies civils que lluitaven contra el narcotràfic a Huelva, Marlaska ha assegurat que, a Barcelona, la Policia va prioritzar “l’ordre públic” i que no hi va haver cap limitació a l’exercici de la llibertat d’expressió, que ha definit com “la base i el pilar bàsic d’un estat de dret”.
El ministre ha afegit que això no significa que, en un acte concret, s’hagi de permetre qualsevol símbol polític o ideològic que pugui alterar-ne el desenvolupament. Segons ha explicat, hi havia “una prohibició expressa” sobre la presència de signes polítics en els actes eclesiàstics celebrats durant la visita papal. Per això, ha felicitat la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra per una tasca “extraordinària” que, segons ell, “ni es va veure ni va alterar el desenvolupament” de l’acte.
La diputada de Junts Marta Madrenas ha estat la més contundent en la crítica. Ha denunciat una “vulneració de drets” i ha explicat que diversos cantaires haurien estat apartats perquè, segons les denúncies, portaven estelades entre les partitures i podien interpretar Els segadors, l’himne de Catalunya. Madrenas ha qualificat els fets d’“una gravetat extraordinària perquè significa que es va considerar un risc molt greu interpretar l’himne oficial nacional de Catalunya a Catalunya”. També ha afirmat que “la Policia va restringir il·legalment drets fonamentals” i que “a la Sagrada Família no hi havia violència, ni intents, ni cap risc ni amenaça, sinó ciutadans exercint pacíficament els seus drets”.
La diputada de Junts ha titllat de “veritable vergonya” i d’“escàndol jurídic” la resposta de Marlaska, a qui ha retret que no reconegués que l’actuació policial va ser incorrecta i il·legal i que, a més, felicités els agents. “Qualsevol persona que tingui un coneixement mínim de dret sap que s’estan conculcant de manera flagrant els drets a la llibertat d’expressió d’aquestes 600 persones”, ha denunciat.
Madrenas ha demanat al ministre que revisi els protocols policials i que assumeixi “una certa responsabilitat política”. També ha dit que desitja una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya. “La Policia Nacional ha de respectar el dret dels catalans a portar una estelada on els vingui de gust: davant del Papa, en un camp de futbol o en un acte presidit pel rei. La qualitat democràtica d’un Estat no es mesura per com tracta els qui pensen igual, sinó per com protegeix els qui discrepen. I la setmana passada l’Estat va suspendre aquest examen”, ha conclòs.
Per part d’ERC, el diputat Francesc-Marc Álvaro Vidal també ha qüestionat l’actuació policial durant la visita del Papa i ha considerat “insatisfactòries i inadmissibles” les explicacions del titular d’Interior. “Va ser una actuació fora de lloc, exagerada, insòlita, contrària a principis bàsics d’una societat pluralista i més pròpia d’unes forces de seguretat d’un Estat autoritari que d’una democràcia, que consti”, ha afirmat.
El diputat ha advertit que sovint al Congrés es parla dels “perills” de l’extrema dreta, però ha sostingut que hi ha actuacions actuals que “les podria tenir un ministre ultra”. “No canviaria gaire si el ministre de l’Interior fos el senyor Abascal, perquè no són actuacions democràtiques”, ha dit.
El diputat republicà també ha expressat preocupació per l’agressió d’un agent a una docent en una manifestació del professorat a València. “No entenem que en una policia del segle XXI es produeixin aquests fets. És incomprensible que un servidor públic tracti una ciutadana d’aquesta manera”, ha afirmat. Segons Álvaro Vidal, no es tracta d’“un fet aïllat”, sinó que hi ha “un patró”.
