En el judici per rebel·lió al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ell és el més conegut, però no estarà sol. L'acompanyaran al banc dels acusats tres persones més: dos dels seus immediats superiors polítics -l'exdirector dels Mossos, Pere Soler, i el que va ser segon a Interior, César Puig-, i una subordinada, la intendent Teresa Laplana. Cap ha estat a la presó preventiva per aquests fets, tot i que pesen sobre ells mesures cautelars com la prohibició de sortir d'Espanya.
Els jutjaran des del 20 de gener fins al 19 de març a l'Audiència Nacional per un delicte de rebel·lió -llevat Laplana que ho serà per sedició- per l'actuació dels Mossos al setge a la Conselleria d'Economia a Barcelona el 20 de setembre de 2017 i en el referèndum de l'1-O.
Segons l'escrit de conclusions provisionals de la Fiscalia, entre setembre i octubre de 2017 els acusats "van constituir una peça clau per, dins de l'àmbit de les seves respectives competències, impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels Tribunals de Justícia amb la finalitat de dur a terme el pla secessionista".
L'escrit diu que va cobrar especial rellevància el paper exercit pels Mossos d'Esquadra, "imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebració del referèndum, dedicant-se a funcions impròpies d'un cos policial com va ser la realització de seguiments a d'altres cossos policials, entorpir la seva tasca i en alguns casos, fins i tot, oposar-s'hi físicament".
El manteniment del delicte de rebel·lió per part de Ministeri Públic ha estat controvertit en haver-ho ja descartat el Tribunal Suprem en la sentència del procés, que va establir que els esmentats fets havien emmarcar-se en un delicte de sedició i no de rebel·lió. Amb aquest argument, la defensa Trapero, que exerceix l'advocada Olga Tubau, va plantejar a l'Audiència Nacional que la causa es traslladés als tribunals catalans si finalment la Fiscalia rebaixava la seva qualificació a sedició.
La Fiscalia va respondre que no tenia previst "en aquest moment processal" modificar la seva acusació i va defensar que es mantingués la causa a l'Audiència Nacional, que finalment va tornar a ratificar la seva competència per jutjar Trapero.
Josep Lluís Trapero
El major dels Mossos d'Esquadra s'enfronta a 11 anys de presó per rebel·lió.
Nomenat major dels Mossos el 17 d'abril de 2017, càrrec del qual va cessar a l'octubre d'aquest any en aplicació de l'article 155 de la Constitució.
El van processar primer per dos delictes de sedició i un de pertinença a organització criminal per haver consentit la celebració de l'1-O i no haver frenat el setge a la Conselleria d'Economia, però la Fiscalia va optar per acusar-lo d'un de sol de rebel·lió, d'acord amb allò sol·licitat al Tribunal Suprem per als exmembres de govern català.
Durant la instrucció, va acudir a declarar en tres ocasions, la primera d'elles vestint el seu uniforme policial. Encara que el seu judici a l'Audiència Nacional estava pendent, va acceptar testificar en el del procés i ha revelat que es va oferir per detenir Puigdemont i els consellers després de la declaració d'independència i que va instar en dues ocasions la Generalitat a complir la legalitat, perquè la policia autonòmica no trencaria amb la Constitució.
Segons la Fiscalia, "amb el coneixement i aquiescència dels altres dos acusats, com a màxim responsable dels Mossos d'Esquadra, va dissenyar de manera deliberada uns mecanismes d'actuació" per impedir que els agents sota el seu comandament puguin complir "amb les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".
També se l'acusa d'una "utilització il·lícita" del seu càrrec en benefici de polítics independentistes com l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell.
"A més, per la seva relació amb els polítics independentistes, el responsable dels Mossos d'Esquadra feia servir la seva màxima autoritat per informar de les investigacions policials i judicials que s'estaven realitzant.
César Puig
Va ser secretari general d'interior i està acusat a 11 anys de presó per rebel·lió.
La Fiscalia l'acusa d'alertar de l'actuació dels altres cossos policials i facilitar informació als impulsors del procés. Segons l'escrit d'acusació, el 19 de setembre de 2017 va enviar una sèrie de correus a una adreça utilitzada per l'exsecretari de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda català, Josep Maria Jové Lladó, en els quals informava de l'actuació que la Guàrdia Civil estava realitzant a Terrassa (Vallès Occidental) a l'empresa Unipost.
Pere Soler
Era el director general de la policia i s'enfronta a 11 anys de presó per rebel·lió.
Exdirector dels Mossos d'Esquadra, nomenat el dia 31 de juliol de 2017. Arran del seu nomenament va realitzar una sèrie de manifestacions públiques com que "la Constitució no els obliga".
"Li corresponia exercir el comandament, direcció i inspecció del cos de Mossos sota la direcció i supervisió del secretari general i de Conseller de Departament d'Interior", indica la Fiscalia.
Se l'acusa de donar "cobertura i protecció a les persones implicades en l'organització del referèndum", en concret a Francesc Sutrias, detingut per la seva participació en l'adquisició, presumptament amb diners públics, de material necessari per al referèndum, i a qui hauria promès mesures de contravigilància.
Teresa Laplana
Teresa Laplana és intendent dels Mossos d'Esquadra i la cap del dispositiu del 20-S4 anys de presó per sedició.
Intendent dels Mossos d'Esquadra i responsable de l'operatiu de seguretat a l'edifici de la Secretaria General de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda a Barcelona durant el registre judicial del 20 de setembre de 2017.
Segons la Fiscalia, "va negar reiteradament i intencionadament la prestació de l'auxili que se li reclamava, guiada del propòsit últim que encoratjava les seves accions, que no era un altre que frustrar l'actuació de la Comissió Judicial".