Recta final. L’Audiència Nacional reprèn aquest dilluns el judici contra els set fills del president Jordi Pujol, l’exdona del fill gran i nou empresaris. En principi, són les darreres quatre sessions del judici per l’herència oculta a Andorra per part de la família Pujol Ferrusola. Fa dues setmanes, el tribunal va apartar del judici el president Pujol en comprovar en persona —fent-lo viatjar a Madrid— que el seu estat de salut no li permet defensar-se. La vista començarà amb l’interrogatori pendent de quatre empresaris acusats per haver fet pagaments milionaris a Jordi Pujol Ferrusola, dels quals la Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat sostenen que “són falsos” i que eren comissions il·legals a canvi d’adjudicacions públiques del Govern de Pujol. En cap sessió s'ha demostrat aquesta contrapartida amb una obra pública concreta.
Són empresaris de renom, especialment les empreses que representaven, que no estan pas imputades en aquesta causa. Són: Alejandro Guerrero Kandler, inversor en hotels; Luis Delso Heras, del grup Isolux; Carles Sumarroca Claverol, exvicepresident d’Emte, i Josep Cornadó Mateu, president de Copisa fins al 2012. Hi ha una vintena d’operacions sospitoses, a parer de la Fiscalia Anticorrupció.
Operacions sota sospita
La Fiscalia sosté que existeixen “múltiples casos de transferències o pagaments multimilionaris als Pujol Ferrusola, a través de Jordi Pujol Ferrusola, sense cap justificació i sense mòbil econòmic racional”. Per exemple, qüestiona l'operació Azul Cortés, que va suposar per al primogènit dels Pujol l'ingrés d'11.459.103 euros per compte d'Isolux. En aquesta operació, també va obtenir beneficis multiplicats per sis Luis Delso en vendre l’operació immobiliària al seu grup. En sessions anteriors del judici, integrants de l'empresa i socis de l’operació immobiliària alhora la van validar i van negar que hi hagués cap conflicte d’interessos, com els va requerir l’advocat de l’Estat.
També es descriuen pagaments qüestionats d’Emte, empresa de la família Sumarroca. El pare, Carles Sumarroca Coixet, un dels fundadors de Convergència, va estar inicialment imputat en la causa dels Pujol. S’indica que Emte (fusionada amb Corsan) va pagar uns 154.048 euros a una de les empreses de Pujol Júnior (Projecte Màrqueting Cat) en 2008 i 2009, “suposadament” per negocis a Mèxic.
A més, es detalla pagaments de Copisa Projectes i Manteniments Industrials a una empresa de Jordi Pujol Ferrusola que sumen 611.794 euros per assessoraments en relació amb una refineria de Cartagena (Múrcia), malgrat que és negada per la titular d’aquest negoci, Tecnicas Reunidas SA, segons la Fiscalia.
De Copisa Constructora Pirinenca, s’apunta que va fer dos pagaments de 69.600 € al setembre i novembre de 2009 a Jordi Pujol Ferrusola per la seva feina d’intermediació en venda de plantes solars. Això no obstant, la Fiscalia sosté que “una vegada més la intermediació és negada absolutament pels propietaris de la societat venedora, que van identificar, de fet, a la persona que sí que va intervenir en l'operació com a intermediari”.
Es modificaran les peticions de presó?
Un cop finalitzin les declaracions dels quatre investigats que queden, el fiscal Fernando Bermejo i l’advocat de l’Estat José Ignacio Ocio hauran d’informar el tribunal si mantenen o modifiquen les penes demandes per als disset acusats.
Inicialment, el fiscal demana 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola pels delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, cinc delictes fiscals, falsedat documental i frustració d’execució. L’Estat rebaixa la petició de càstig a 25 anys de presó per al fill gran de Pujol perquè no l'acusa d’associació il·lícita. Per contra, el càstig demanat per a Mercè Gironès és compartit: 17 anys de presó. Pel que fa a Josep Pujol Ferrusola, el fiscal li demana 14 anys de presó, que l’Estat rebaixa a prop de cinc anys. Per a la resta de germans (Marta, Mireia, Pere, Oriol i Oleguer), el fiscal demana per a cada un 8 anys de presó, mentre que l’Estat —que persegueix els delictes fiscals— no els acusa perquè ja van regularitzar els diners que tenien a Andorra entre els anys 2012 al 2014.
Els nou empresaris afronten cada un 5 anys de presó pels delictes de blanqueig i de falsificació documental, petició de pena que l’Advocacia de l’Estat rebaixa a dos anys de presó.
Al final, els acusats hauran de tornar a la sala de vistes per comunicar si volen exercir o no el dret a l'última paraula, va aclarir el president del tribunal, el magistrat José Ricardo de Prada, en la darrera sessió.