Ni el millor guionista de sèries ho hauria previst millor. A quarts de set de la tarda d’ahir, tots els que sabien alguna cosa de periodisme tenien ben clar que el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, obriria els diaris d’avui. Era inevitable després que revelés que el 27-O es va posar a disposició de la Fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel que haguessin menester, inclosa la detenció del president Puigdemont i dels seus consellers, eventualitat per a la que tenia preparat un operatiu des del dia 25. A més, aquesta declaració sorgeix de la intervenció in extremis del president del tribunal, Manuel Marchena, que amb una sola pregunta va fer més que totes les acusacions plegades en tot el dia.
En la seva declaració, Trapero ha recordat que havia advertit Puigdemont, Junqueras i Forn de possibles desordres si el referèndum tirava endavant i que els Mossos acatarien la llei espanyola. Alhora, ha reconegut que el Govern no els va donar cap directiva política, al contrari. La magistrada que havia ordenat evitar el referèndum, ha afegit, va demanar a tots els cossos de seguretat “prudència, contenció i conservació de la pau social”, i no va esmenar els plans dels Mossos sobre l’1-O ni se’n va queixar. Tampoc el fiscal.
Els diaris del 155 —diguem-n’hi així per entendre’ns— branden les seves portades i titulars en direcció a Puigdemont amb afany de presentar-lo com un pirat que va fer misto. Aquesta satisfacció per la humiliació d'un altre —schadenfreude, en diuen en alemany— va en sentit contrari, però: Trapero també posa en berlina les acusacions de rebel·lió i sedició i, de pas, la instrucció en què es basen. El lideratge independentista del procés i la seva credibilitat en surten tan tocats, ferits o malparats com es vulgui —no menys que els caps de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil—, però aquesta causa especial no va d’això. Va de provar uns delictes dels que, ara per ara, miau.
Aquesta és la qüestió sobre la que cap portada entra de debò a informar. És difícil. En unes hores, Trapero els va desmuntar més de dos anys de fabricacions, invencions i mistificacions del govern espanyol, i d’instàncies policials i judicials, que aquestes capçaleres s’han dedicat a esbombar acríticament i sense cap escrúpol.
Organització criminal
La cosa seria molt llarga, però val la pena anar als orígens de la cosa i recuperar alguns passatges de l’informe que la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, va enviar al novembre del 2017 al magistrat del Suprem, Pablo Llarena, quan aquest es va fer càrrec d’instruir la causa —excepte per la cúpula d’Interior i dels Mossos, que va seguir en mans de Lamela.
Segons la jutgessa, el Govern, la presidenta i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, els líders de l’ANC i Òmnium, els Mossos i càrrecs del CTTI i de Diplocat “s’integraven en una organització”, que des del 2015, havia endegat i executat una “premeditada estratègia perfectament coordinada amb el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils”.
“La confluència estratègica de totes aquestes activitats, perfectament sincronitzada amb el pla de l’organització criminal, fou el que va permetre la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i la ulterior declaració d’independència”, diu Lamela a l’informe, que Llarena va incorporar a la seva instrucció. És, diu Lamela, “una organització complexa i heterogènia, en què cadascun compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya […] contravenint l’ordre constitucional”.
La jutgessa esquematitzava “l’organització criminal” en aquest gràfic:
D’aquesta “organització criminal” Trapero en va fer caure ahir una de les peces de la base.
Una cosa semblant passa amb l’escrit d’acusació. En línia amb la instrucció de Llarena, la fiscalia afirma que “el pla secessionista” va arrencar el 2015. Els seus promotors “contemplaven l’ús de tots els mitjans necessaris per a aconseguir el seu objectiu, inclosa […] la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès, valent-se per a això de la força intimidatòria que representaven, d'una banda, l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells, i d’altra banda, els Mossos d'Esquadra com a cos policial armat [d’uns] 17.000 efectius aproximadament, que acataria exclusivament les seves instruccions —com així va passar— i que, arribat el cas, podria protegir coactivament seus objectius criminals […]”.
“Com així va passar”, diu la fiscalia. Segons Trapero, així no va passar. Esclar, Trapero és bo si el pots fer servir en un titular que despulla el lideratge independentista i abona la seva desobediència, però no ho és per a fer un titular que despulla l’acusació, la causa i les presons preventives.