Avui ha declarat un dels guàrdies civils que va analitzar les comunicacions del conseller d'Interior Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero i les sales de comandament dels Mossos d'Esquadra.
És l'agent R77175H. Tot i que el fiscal li ha preguntat sobre les escoltes, Manuel Marchena ha tallat l'interrogatori perquè les converses s'escoltaran més endavant i s'ha hagut de limitar a exposar alguns punts del seguiment. Vox sí que li ha pogut arrencar algun detall: "Al juliol del 2017 vam detectar un correu adreçat a Trapero en què es parla d'una reunió on es va tractar el paper dels Mossos en un escenari futur".
De fet, l'agent ha dit que tots els departaments de la Generalitat estaven coordinats per fer el referèndum, tot i que Marchena ha acabat matisant que el policia no observa tots els actors del procés. Un Marchena molt més afinat per acotar l'interrogatori d'ahir on tant la fiscalia com els testimonis van fer una mica el que van voler posant en qüestió fins i tot si els seus arguments eren verídics.
L'origen de la investigació pel que fa als Mossos, segons el testimoni, es remunta a un document del 2015 requisat a Lluís Salvadó on consta que "els Mossos han de fer un paper important en matèria de defensa. I parla de la ciberseguretat i una agència d'intel·ligència catalana".
L'altra prova de càrrec, segons la Guàrdia Civil, és l'Enfocats que s'intervé a Josep Maria Jové i l'agenda Moleskine, on consta una reunió amb Artur Mas, Marta Rovira, Raül Romeva on es decideix optar per la via unilateral i on cal tenir en compte els Mossos d'Esquadra i "la preocupació de quin paper tindran els Mossos".
Entre la documentació intervinguda a Jové, hi ha un document anomenat Enfocats, on diu que els Mossos han de ser estructura d'Estat
"Cal donar garanties jurídiques als Mossos perquè no puguin ser sancionats", relata el guàrdia civil intentant refer el relat de la connivència entre Govern i Mossos i el restabliment del braç armat necessari per avalar el delicte de rebel·lió.
Els correus de Forn
La gran majoria d'agents de la Guàrdia Civil que han declarat avui han estat els responsables d'analitzar els correus electrònics dels consellers i les estructures de govern com la Conselleria d'Interior i els Mossos d'Esquadra.
El policia E98218B ha declarat en relació als correus de Joaquim Forn. "Forn sempre deia que tenia clar que el referèndum de l'1-O se celebraria tant sí com no", ha dit just abans d'entrar en el detall de les comunicacions sobre com serien els dispositius i les ordres de la fiscalia i el TSJC.
Sobre la coordinació de Diego Pérez de los Cobos, el testimoni ha volgut reforçar el fet de l'oposició del major Josep Lluís Trapero: "S'oposa al nomenament" i que creu que no és pertinent que una persona nomenada pel Ministeri pugui arribar a comandar els Mossos d'Esquadra i que "sempre havien estat escrupolosos amb la seva independència governativa".
Forn sempre es referia al referèndum com una votació normal
"Forn fa menció a la convivència ciutadana en un correu del 26 de setembre", ha explicat l'agent per introduir com es preparava l'operatiu per a l'1 d'octubre.
"A la bústia de Forn també n'hi havia un que parlava dels col·legis habilitats per l'1-O i es fa referència a l'ocupació dels centres", ha relatat, afegint que hi havia ordres per vigilar els altres cossos de seguretat. "En el moment que hi havia un moviment nostre tenien ordres de donar els nostres moviments i en quina direcció anàvem. Es van donar casos que es van seguir combois nostres per saber on anàvem, a passar plaques de matrícules, de vehicles camuflats, i es deia per l'emissora que s'enviessin fotos".
"L'ordre era que s'apartessin d'allà i que no es veiés cap imatge d'ells al costat de la Guàrdia Civil o la policia espanyola actuant", ha denunciat. Segons aquest agent, els Mossos "havien estat parlant amb els responsables del local de votació i ja els havien comentat la seva estratègia.
El policia ha acabat explicant el contingut d'un mail on s'exposava una d'aquestes estratègies: "En un cas a la Jonquera, diu per transmissions un binomi que els havien comentat que en el moment que arribés una dotació de Guàrdia Civil i policia espanyola els farien un passadís fins a arribar a l'urna i que se la trobarien cargolada a la taula".
Els correus de Bassa
També ha declarat l'agent F98511S, que va analitzar els correus intervinguts a la consellera Dolors Bassa. "Vam trobar un correu de Bassa que informava el secretari general de CCOO que els treballadors tindrien dret a unes hores de la feina per votar l'1-O", ha estat una de les revelacions del judici. "En un correu, Bassa dona indicacions sobre la vaga del 3-O. Informava que la Generalitat s'havia unit a la vaga", ha afegit.
Sobre els escorcolls al Departament de Salut ha dit que "tots els escorcolls de Treball es van realitzar amb normalitat". I sobre la concentració de fora no l'ha titllat de violenta, però ha negat que fos pacífica, segons el seu criteri: "Els concentrats ens insultaven i cridaven. Això no ho defineixo com una concentració pacífica".
També ha declarat l'agent M81486Q que va participar en l'anàlisi de correus de Dolors Bassa: "Vam seleccionar els correus d'interès pels delictes que s'investigaven".
És qui va trobar el correu que "donava les gràcies als seus treballadors per la seva fermesa i constància".
Els correus de Borràs
L'agent R51133F, que també ha declarat avui, va analitzar els correus de l'exconsellera Meritxell Borràs. Els primers correus que van analitzar són del 2016. I els últims, de febrer i març del 2017.
Ha explicat que "entre els correus de Borràs en vam trobar de relacionats amb el vot dels catalans a l'exterior" i que "s'entenia que el registre de catalans a l'estranger (en una prova pilot) s'havia d'utilitzar com un cens electoral".
L'operació 'paperetes'
Un dels agents que va intervenir la nau de Bigues i Riells el 19 de setembre del 2017, on hi havia pràcticament tot el material per al referèndum, ha relatat que "dins els sobres hi havia tota la documentació electoral, fins i tot els cartells que s'acostumen a posar en els col·legis electorals amb la mesa i el districte". "Vam trobar paperetes que posaven 'Referèndum d'autodeterminació. Sí i No", ha prosseguit explicant. L'agent ho ha quantificat en 10 milions de paperetes.
També ha relatat la concentració que hi va haver fora durant l'escorcoll a partir de les 10h del matí. El policia ha explicat que arriben a les 9h i "la zona està totalment tranquil·la i no hi ha cap incident". Fins a les 10h que comença a arribar gent cridant "votarem".
A l'hora de sortir amb el detingut Pau Furniol i el secretari judicial, l'agent explica que es complica fins al punt que les furgonetes carregades amb el material no poden sortir: "8 furgonetes carregades fins amunt amb un pes considerable havien de circular molt lentes i amb precaució. Havíem de sortir en direcció contrària perquè hi havia menys persones, 30 o 40, aproximadament. Va ser materialment impossible".
"La furgoneta no va poder sortir. Hi va haver gent que es va tirar a terra. Van bloquejar la sortida dels vehicles. I vaig dir que no se sortia per raons de seguretat", ha descrit l'agent que es va responsabilitzar d'aquell dispositiu.
El guàrdia civil explica que fins a les tres de la tarda no arriben els Mossos i que és una patrulla de seguretat ciutadana i directament es posa a fer una mediació: "Ja està, ja hem complert, no donarem el que busquen ni imatges de violència ni enfrontaments amb els Mossos".
La tècnica que utilitzaven era seure a terra i agafar-se dels braços
La patrulla de Mossos obre un passadís entre la multitud i es fa el segon intent per sortir, que ha relatat amb tot detall l'agent R77175H: "I es comença a obrir un passadís entre els concentrats. De seguretat no, perquè amb dos agents no és de seguretat. Les furgonetes comencen a circular, però algunes persones es posen davant la primera furgoneta i tornen a bloquejar la sortida. I en tot aquest temps, evidentment, crits. La posició era totalment hostil, ens estàvem emportant les seves paperetes. Es llancen llaunes de coca-cola, ampolles d'aigua, es colpegen els vehicles...".
"Els agents estaven dins els vehicles suportant el que hi havia. La conseqüència final va ser danys en els vehicles", ha dit. El balanç és un retrovisor trencat i cops. "Hi havia gent de tot tipus", ha respost davant la insistència de Vox perquè situés nens o avis a primera fila. I Marchena ha tallat les preguntes sobre si la reacció era com de "guerrilla urbana". "La tècnica que utilitzaven era seure a terra i agafar-se dels braços", ha concretat l'agent.