La Moleskine de Josep Maria Jové, intervinguda per la Guàrdia Civil en els escorcolls del 20 de setembre, és una peça clau del cas 1-O. La mà dreta d’Oriol Junqueras a Vicepresidència era una dels protagonistes en l’organització del referèndum, i per això tenia el telèfon intervingut per ordre del jutjat 13. La seva famosa llibreta, que és part del sumari de l’1-O, conté els preparatius de la votació, tant el contingut de les reunions que es mantenien com les notes del mateix Jové.

L’agenda, de 197 pàgines ratllades i a la qual ha tingut accés de forma íntegra El Nacional, conté entrades que van del 12 de febrer del 2015 a l’11 de novembre del 2016. Deixa constància que, ja des d’abans de l’inici de la legislatura passada, el PDeCAT i ERC van posar-se a treballar per poder posar les urnes en un referèndum d’autodeterminació, i preparar els possibles escenaris posteriors, amb totes les implicacions polítiques però també legals que tenia.

La Moleskine s’ha convertit en una prova determinant per a la Guàrdia Civil, que en el atestat entregat al Tribunal Suprem el 15 de desembre del 2017 dedica 26 pàgines a fer una “anàlisi de l’agenda de Josep Maria Jové Lladó”. Malgrat tot, el document constata la voluntat dels dirigents independentistes per complir el seu mandat, i per fer-ho amb les màximes garanties possibles.

“En la seva agenda, Jové va reflectir una sèrie de reunions algunes de les quals resulten d’interès per a la present investigació”, assegura la policia espanyola en el seu atestat. Classifica les anotacions en diverses temàtiques: procés independentista i full de ruta; referèndum d’independència; lleis de desconnexió; estructures d’estat, i estratègia de desobediència.

obertura moleskine

"El conflicte serà més dur que el 9-N"

En una de les primeres anotacions, del 6 de juliol del 2015 (gairebé un mes abans de la convocatòria de les eleccions del 27-S), ja hi figura una reunió on s'estableixen les fases del famós full de ruta de 18 mesos, que s'acaba veient superat per la complexitat dels resultats. Hi apareixen els noms de Josep Maria Jové, Quico Homs, Marta Rovira, Carles Viver Pi-Sunyer, Joan Vidal de Ciurana (llavors secretari del Govern) i "Víctor" (probablement Víctor Cullell, actual secretari del Govern).

S’hi estableixen quatre etapes: preparació de l’Estat, reconeixement internacional, estructures d’Estat i mesures sectorials. Contempla que el 28 de setembre s’ha de fer una "declaració de sobirania d’inici del procés", i que el Govern ha de fer “gestió ordinària i crear estructures d’Estat”. El full de ruta contempla una proclamació de la independència per procediment ràpid i lectura única al Parlament, seguida d’una validació a través d’un referèndum i d’unes eleccions constituents.

"Tot el que no es pot 'publicar' cal anar-ho fent fins al moment de la desconnexió, però quan ho fem ja ha d'estar preparat (per això, el procés no pot durar dos anys)", escriu Jové a la seva llibreta.

Un any més tard, el 22 de setembre del 2016, a una setmana de la qüestió de confiança del president Carles Puigdemont, hi ha anotada una altra reunió. Té lloc a la Casa dels Canonges i hi participen el mateix Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Joan Vidal de Ciurana, Jordi Turull, Marta Rovira i Artur Mas.

canonges 22 09 16

Segons les notes, el president Puigdemont planteja el famós "referèndum o referèndum", que passa primer per una "proposta de referèndum acordat". També assenyala que els pressupostos "inclouran referèndum (si hi ha partida pressupostària)". Després del referèndum planteja "obrir negociació i sol·licitar implicació internacional".

Per la seva part, l'expresident Artur Mas "comparteix" el que proposa Puigdemont, constata que "tenim el conflicte segur i serà més dur que el 9-N". Demana "calibrar bé les reaccions de l'Estat", la seva "magnitud i conseqüències".

"Els Mossos faran el que diguin els jutges"

El 14 d'octubre del 2016 hi consten unes "notes" del mateix Jové al voltant del referèndum, on expressa la necessitat de tenir "informe jurídic" al voltant del cens i la protecció de dades, així com sobre les "actuacions preparatòries" i els "efectes legals i/o penals". També veu necessari determinar els òrgans col·legiats i equips jurídics que firmarien els acords i quina podria ser la seva responsabilitat comptable.

Un mes més tard, el 7 de novembre del 2015, Jové deixa constància de l'"estratègia" del referèndum. Indica que "tots els departaments juguen", sota la coordinació de la Vicepresidència; que les decisions han de ser "el màxim de col·legiades", i que, abans de la convocatòria, ha d'estar "tot licitat i adjudicat" a través de "contractes marc". I hi afegeix: "Sol·licitar informes legals: cens, penal, implicacions requeriments TC".

notes referendum

L'endemà, el 8 de novembre del 2015, hi ha una reunió, registrada com a "war room". Hi ha una anotació adjudicada a "MHP" (Molt Honorable President): "Els Mossos faran sempre el que diguin els jutges. No hi haurà cap ordre del D. Int. (Departament d'Interior)". Es pregunten si "es podrien pactar les reaccions i coordinar la resposta per ser eficaços en la gestió de la protesta". Com ja advertia Puigdemont, els Mossos van acabar actuant d'acord amb les resolucions judicials i van impedir la votació en més de 400 col·legis electorals, però sense fer ús de la força.

war room

També hi ha una anotació adjudicada a "CUP (AG)", probablement la diputada cupaire Anna Gabriel: "No renunciarem a l'estratègia de la desobediència. No demanarem que la gent ho faci". Va demanar que els avisessin si els detenen, segons la inscripció.

"Algú que digui explícitament que votarà que no"

En la mateixa reunió el 8 de novembre, segons les anotacions, es parla de convertir la cimera pel dret a decidir en una “cimera pel referèndum. Entre els apunts, destaca que “no l’hauria de liderar el Govern”. I la voluntat de neutralitat: “La direcció no només han de ser gent del ‘sí’, Ens cal gent que defensi el dret a votar (hi pot haver algú que digui explícitament que votarà que NO?)”. El 23 de desembre d’aquell any l’exdiputat socialista Joan Ignasi Elena va ser escollit coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.

En les trobades recollides per Jové en la seva agenda també es parla de la "desconnexió", i de la necessitat de garanties. En una reunió amb Carles Viver Pi-Sunyer, es constata que "hem de tenir les garanties (no només jurídiques)" a l'hora de fer la transició, i que també cal "projecció internacional". En aquest sentit, es parla de crear el Departament d'Exteriors, "futur ministeri".

viver

Tot just posar-se en marxa la legislatura, un cop constituït el Govern, ja van posar-se a treballar en les anomenades estructures d'Estat. En anotacions del 15 de març el 2016 es parlava de la hisenda pròpia. Parlaven de dues fases: la "via autonòmica" i la "fase Estat". El desenvolupament normatiu es tradueix en quatre lleis, dues per aprovar en la primera fase i dues més per aprovar en la segona. Són dues lleis del Codi Tributari, una de Duanes i una de Règim fiscal general.

Una altra "estructura d'Estat" és el sistema educatiu. Així es descriu en una reunió el 24 d'abril del 2016 amb Eduard Vallory, president del Centre Unesco de Catalunya. Hi ha anotat el següent: "El sistema no es pot fer amb el marc espanyol? Com podem estructurar un sistema públic en reconversió? 10-15 anys (!) Cal començar a pensar-lo i això no es pot fer des del Departament d'Educació".

La llibreta no només conté les reunions del Govern, sinó també amb la CUP, el soci crític de JxCat i ERC. En una trobada de "coordinació" del 2 de novembre del 2016, s'assenyala que "caldria explicar bé quin és l'organigrama exacte de seguiment de les estructures d'Estat i l'impuls del RI (referèndum d'independència)".

cup

“El 50% és necessari per a culminar”

En una de les reunions de la cúpula del Govern per donar forma al full de ruta, el 23 de febrer del 2016, el vicepresident Oriol Junqueras defensa que la desconnexió s’ha de fer a través d’un referèndum, perquè “en unes eleccions parlamentàries (encara que siguin de caràcter plebiscitari) es compten escons, no percentatge de vots”.

En aquest punt, el president Puigdemont adverteix que "a nivell internacional ens demanen un 50% i fer passos que semblin definitius”, que “sense el 50% no serà entès”. En la mateixa línia es pronuncia “MHPam” (s’entén que Molt Honorable President Artur Mas): “El 50% no era necessari per a ‘continuar’ (diputats), però sí per a culminar”.

romeva

El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, defensa que “la legitimitat ja la teníem”, perquè “tenim el 80% a favor del referèndum”. I rebla: “A nivell internacional només ens escoltaran si veuen que anem seriosament fins al final. L’única manera perquè des de fora pressionin l’Estat perquè acceptin referèndum és que anem fins al final”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat