Des del Lluçanès el judici es veu massa lluny. Per això, aquest dimecres, després de veure els interrogatoris, va decidir que si era audiència pública, volia ser dins de la sala. Va trucar al Suprem, va preguntar què s'havia de fer per entrar al judici. Li van explicar que s'havia de fer cua i que aquell matí el primer aspirant a entrar havia arribat a dos quarts de dues de la matinada. Va comprar un bitllet de l'AVE i a dos quarts de quatre estava fent cua a l'accés del Suprem.

A la cua, s'hi ha trobat una parella de Torroella de Montgrí, amics de Dolors Bassa, que han arribat a dos quarts de sis; a molts membres del gabinet del conseller Josep Rull, amb qui avui s'han reprès els interrogatoris; amb un grup d'estudiants de tercer de Dret; amb els ja habituals de cada matí de l'ANC; amb els observadors internacionals...

A dos quarts de vuit els han permès entrar a l'edifici, els han fet deixar el mòbil i han hagut d'esperar fins a les 10, quan s'ha obert la porta de la sala al públic. I allà, asseguts al mig de la sala, tret d'Oriol Junqueras que s'asseu rere el seu advocat, ha vist els membres del Govern, la presidenta del Parlament i els líders d'Òmnium i ANC.

Els presos, com sempre, observen la porta mentre entra el públic per buscar cares amigues i familiars i saludar-los. I ell també els saluda abans de seure.

Consuelo Madrigal s'encarrega de les preguntes de la fiscalia. L'interrogatori és intens, dur, i Rull replica també amb contundència. Acusa la fiscalia d'imprecisions i directament de manipular proves. També ho farà a la segona part de la vista, quan denuncia que s'ha fet un "Frankenstein" amb una entrevista seva publicada a El Nacional arran de la presència al port de Barcelona dels vaixells Moby Dada ―"que es deien els piolines", puntualitza― i on vivien els agents del CNP que van acudir per l'1-O a Catalunya.

El pols entre Madrigal i Rull arriba a l'extrem que el president de la sala, Manuel Marchena, intervé en nombroses ocasions. "Senyor Rul no declarem la pertinència o no pertinència de la pregunta", l'emplaça.

El conseller nega que les acusacions de violència, carrega contra el TC i la utilització sistemàtica d'aquest òrgan per part de l'Estat, nega que s'utilitzés fons públics per pagar el referèndum, i assegura desconèixer d'on sortien paperetes i urnes. Això no obstant, proclama que la signatura de la convocatòria del referèndum va ser el moment més "transcendental i emotiu" de la seva carrera política.

Quan encara no ha acabat la fiscal, arriba el primer recés de la sessió. Familiars i companys s'acosten a la primera fila del públic per saludar els presos abans no marxin. Arriba el moment del veí del Lluçanès.

Primer és Rull qui passa per davant d'ell i el crida amb un discret pse! per felicitar la seva intervenció amb un "campió!" a mitja veu. Vist que ningú del servei d'ordre li crida l'atenció, va més enllà quan passa Jordi Turull al qual dedica un "Jordi, pit i collons!" ben audible. "I tant", li replica el conseller. I tercer, el vicepresident al qual crida amb un "Junqueras!", per saludar-lo tot seguit amb el puny enlaire i rebre un somriure com a resposta.

El veí del Lluçanès, que diu que és un ciutadà més i que està sorprès que no hi hagi més catalans que facin el mateix que ell ha fet, segueix el riu humà que abandona la sala i baixa fins a la màquina del cafè per buscar una beguda amb què refer-se després de tantes hores de cua i espera, i dues hores de sessió.

A les 12.30 es reprèn la vista. I de nou l'estira-i-arronsa amb la fiscal. I de nou els advertiments de Marchena. "No interrogui vostè la fiscal", reclama a Rull, que ha fet evident la seva profunda irritació amb el talla i enganxa que han fet amb les seves respostes a El Nacional. 

La fiscal acaba després de més de dues d'hores d'interrogatori i arriba el torn de preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane. En aquest cas no és Rull sinó el mateix president del tribunal qui fa els retrets, l'emplaça a no repetir preguntes, a evitar demanar raonaments jurídics a l'acusat... Sembla que no hi ha massa química. Als passadissos del Suprem corre un rum-rum que hi ha descontentament a l'Advocacia de l'Estat. Davant l'èxit, Seoane planteja tot just un grapat de qüestions.

Només començar la sessió, Rull havia advertit que no respondria l'acusació popular. Argumenta que no vol respondre preguntes d'un partit d'extrema dreta. El número dos de Vox, Javier Ortega, no ha amagat un somriure sarcàstic en sentir-ho.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat