El judici al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'ex secretari general d'Interior César Puig i l'ex director general de la policia Pere Soler es farà a l'Audiència Nacional, a la Sala Penal, i estarà presidit per la magistrada Concepción Espejel. Amb ella, Juan Ramon Sáez i Francisco Vieria conformen el tribunal.

La magistrada recusada del cas Gürtel per les seves amistats perilloses amb el PP i la que va condemnar Valtònyc, presideix ara el judici a la cúpula dels Mossos pels fets del 20-S i el referèndum de l'1-O. En contraposició hi ha el magistrat ponent, Juan Ramon Sáez, un dels jutges més escorats a l'esquerra del tribunal. De fet, alguns cercles el defineixen com "el jutge antisistema" de l'Audiència Nacional. El tercer membre del tribunal és Francisco Vieria, magistrat de caire conservador, que decanta la balança.

Concepción Espejel, la presidenta

Espejel estava cridada a jutjar el cas Gürtel però la van recusar per la seva proximitat i amistat amb dirigents del PP com María Dolores de Cospedal. Presideix la sala penal des de que Fernando Grande-Marlaska, que actualment continua com a ministre d'Interior, va deixar-la vacant. El nomenament d'Espejel va ser criticat pel sector progressista mentre que la nova presidenta va ser avalada amb els vots del president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, i dels vocals Ángeles Carmona, Nuria Díaz, Juan Manuel Fernández, Rafael Fernández Valverde, Fernando Grande-Marlaska, Carmen Llombart, José María Macías, Juan Martínez Moya, Gerardo Martínez Tristán y Wenceslao Olea.

Entre els casos que ha instruït hi ha el del cap provincial de la Falange de Guadalajara, que va apunyalar amb una navalla fins a tres cops un jove d'esquerres. Espejel el va condemnar a dos anys per lesions i en la sentència va argumentar que la intenció del falangista no era matar sinó lesionar "en especial si tenim en compte que la víctima és una persona prima, amb menor resistència per tant a la penetració, cosa que denota l'escassa contundència de l'impacte".

També va portar el cas Valtònyc. Va ser la presidenta del tribunal i ponent i el va condemnar a 3 anys i mig de presó per enaltiment de terrorisme, apologia a l'odi, incitació a la violència i injúries a la corona en la lletra de les seves cançons.

La magistrada va començar la seva carrera a Catalunya. El 21 de novembre de 1986 va agafar possessió del càrrec de jutge de primera instància i instrucció de Valls (Tarragona), en el qual va romandre fins a juny de 1987, en ser ascendida a la categoria de magistrat. Al juliol d'aquest mateix any va ser nomenada magistrada de l'Audiència Provincial de Tarragona i al setembre de 1990 va passar a ocupar la presidència de la Secció Segona de l'esmentada Audiència de Tarragona. De juliol de 1995 a desembre de 1999 va ser magistrada de l'Audiència Provincial de Segòvia, des d'on va passar a ocupar la presidència de l'Audiència Provincial de Guadalajara, càrrec per al qual va ser nomenada pel Ple de CGPJ el desembre de 1999.

Al setembre de 2008 va ser nomenada vocal de Consell General de Poder Judicial, càrrec que va deixar el desembre de 2013. Durant el seu mandat va formar part de les comissions de Qualificació i d'Estudis i Informes, on va ser vocal territorial per Castella-la Manxa i vocal delegada per als òrgans de Vigilància Penitenciària i per al Fòrum d'Immigració. Reincorporada al servei actiu al gener de 2014, Concepción Espejel va passar a ocupar la plaça de presidenta de la Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, destinació en el qual continua en l'actualitat.

Juan Ramon Sáez, el ponent

Juan Ramon Sáez ha estat el ponent del cas des que Carmen Lamela va tancar la instrucció. El món judicial el considera un jutge d'esquerres. Va ser vocal del Consell General de Poder Judicial a proposta d'Esquerra Unida (IU) i va ser el ponent de la resolució on es va absoldre els assaltants a Parlament en l'any 2011 al considerar el setge com a llibertat d'expressió.

Sáez s'ha dedicat molts anys a investigar sobre el dret processal penal, els drets humans, la justícia universal i els crims internacionals, els drets dels estrangers i de les víctimes, la justícia restaurativa i mediació. I ha escrit diversos articles sobre qüestions relacionades amb la memòria històrica i ha defensat la nul·litat de les sentències dels tribunals franquistes i l'aplicació de la legalitat internacional als crims de la dictadura.

Com a vocal del Consell General de Poder Judicial als anys 90, Sáez Valcárcel va dir que "l'ocupació d'habitatges no havia de ser delicte". Durant aquella època va ser també president de l'Associació Pro Drets Humans i va ser un dels magistrats defensors de Baltasar Garzón quan aquest va decidir investigar els crims de franquisme.

Si mirem els casos que va jutjar, hi ha el de l'excarceració del segrestador de José Antonio Lara, l'etarra Iosu Urribetxeberria Bolinada l'any 2012, per una malaltia terminal. També va ser el ponent de la sentència on es va absoldre el passat mes de juny a quaranta acusats de pertànyer a Segi, la coneguda com a pedrera dels cadells d'ETA. Ramón Sáez Valcárcel va ser el cinquè jutge amb la puntuació més alta de tot Espanya i el número u de l'Audiència Nacional en les avaluacions que va fer el CGPJ.

Juntament amb Concepción Espejel es va presentar a ocupar la vacant a la Sala Segona del Tribunal Suprem el desembre passat. Però cap dels dos van obtenir la plaça. 

Francisco Vieria, el botxí de Garzón i Carmena

Va accedir a la Sala Penal de l'Audiència Nacional després de 10 anys de presidir el Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Va ser elegit el 23 de desembre de 2008 president de Tribunal Superior de Madrid per 14 vots de 21, entre el gruix dels vocals proposats pel PP. Va competir amb Manuela Carmena, que només va aconseguir tres vots.

Durant la seva presidència al Tribunal Superior de Madrid, Vieira va assumir la ponència de les escoltes ordenades l'exjutge Baltasar Garzón als imputats del cas Gürtel quan s'entrevistaven a la presó amb els seus advocats. La resolució va avançar arguments després utilitzats pel Tribunal Suprem per inhabilitar Garzón. També va ser el magistrat que va fer la ponència que va apartar del cas de la caixa B del PP al jutge José Ricardo de Prada. El jutge més odiat pels populars que el consideraven progressista i a qui no va agradar gens la seva sentència sobre la primera època de la trama Gürtel de la qual va ser ponent.

De caire conservador, Vieira decanta el tribunal que ha jutjat Josep Lluís Trapero.