Qui hauria dit, fa només uns anys, que el palau de San Telmo a Sevilla acolliria algun dia un govern del Partit Popular. L’Andalusia de l’anarquisme i la Mano Negra, de la lluita rural i Casas Viejas... i del socialisme de Felipe González i Susana Díaz. La història des de la Transició democràtica de la segona comunitat autònoma més gran i la primera més poblada és indestriable de la influència que hi ha exercit la filial andalusa del PSOE. Un vincle, però, que va conèixer el seu final ara fa quatre anys, quan els socialistes van registrar els seus pitjors resultats en la història a la regió i van cedir el relleu, sorprenentment, al Partit Popular.
Tampoc es pot dir que la formació conservadora s’hagués guanyat la presidència de la Junta. Com amb els socialistes, aquells comicis també van atorgar als populars el percentatge més baix de vot des que Alianza Popular es va convertir en el PP a principis dels anys noranta. Amb poc més d’una cinquena part dels suports totals, el candidat Juanma Moreno semblava destinat a la paperera de la història. Però no va ser així. Ciutadans, aleshores a la cresta dels seus èxits electorals abans d’iniciar el declivi que l’apropa ara a l’extinció, i Vox, que irrompia al Parlament andalús amb força per posar en marxa el seu espectacular ascens a Espanya, s’oferien per salvar el popular. El ‘trifachito’ sumava majoria absoluta. A canvi de regalar la presidència a Moreno, els taronges només demanaven un govern de coalició; la ultradreta, encara mínimament fidel a la seva paraula, s’oferia a facilitar la investidura a canvi de quasi res perquè no volia entrar a una institució que exigia tancar.
Ara bé, malgrat els pocs suports que van rebre els conversadors fa quatre anys, el Partit Popular a Andalusia viu un moment especial. Totes les enquestes situen Juanma Moreno com el favorit a guanyar les eleccions aquest pròxim diumenge. No només això, sinó que s’apropa a l’anhelada majoria absoluta que el permetria governar en solitari sense la tutela de Vox. Macarena Olona ja ha advertit en nombroses ocasions que els ultres exigiran entrar a l’executiu. Com ha aconseguit Moreno acabar definitivament amb l’hegemonia del PSOE i estar a punt de, en les seves paraules, “consolidar el canvi” a Andalusia?
Via lliure del PSOE i Cs
Entre els motius que expliquen el creixement del PP a aquesta comunitat autònoma, hi ha la situació en què es troben la resta de partits, començant amb els socialistes. Així ho constata el director d’Opinió Pública i Estudis Polítics al centre investigador Ipsos España, José Pablo Ferrándiz, en una entrevista a ElNacional.cat. “El govern socialista estava fortament desgastat per culpa de portar tants anys al govern, de diversos casos de corrupció, i també degut a uns serveis públics degradats”, assenyala. Des del 2018, el PSOE no ha sabut reorganitzar-se. A tot això, cal afegir-hi la qüestió del seu candidat, Juan Espadas, que no és gaire conegut entre l’electorat. No sorprèn, doncs, que les enquestes no pronostiquin que els socialistes millorin els seus darrers resultats.
Pel que fa a Ciutadans, la situació és encara pitjor. Malgrat aquesta etapa a l’executiu andalús, els taronges no han sabut recollir-ne els fruits. Tots els estudis demoscòpics preveuen la seva pràctica desaparició. “Sovint passa que en governs de coalició el soci majoritari fagocita el minoritari, perquè la primera es presenta en l'opinió pública com la formació genuïnament responsable de l’acció del govern”, recorda el professor de Sociologia a la Universitat de Granada, Alejandro Romero, en una conversa amb aquest diari. “És un joc de percepcions que s’autoconfirmen, en què el PP pràcticament no ha de fer res per a mantenir-les, i res que faci Ciutadans serà suficient per revertir-les”.
Moderació sense escàndols
Però també hi ha mèrit del Partit Popular. I és que la seva arribada a San Telmo després de dècades de governs vermells preocupava a molts electors. La sensació era que el canvi de color polític havia de portar la regió a la catàstrofe. “Sempre existia la por que arribés la dreta i es carregués l’estat que han construït els socialistes a Andalusia”, explica Ferrándiz. Això no ha estat així i, enfront unes expectatives tan pessimistes, qualsevol gestió que no hagi aprofundit la comunitat autònoma en la pobresa s’ha vist amb bons ulls.
Les dades ho demostren. Segons unes enquestes d’El País, una àmplia majoria dels votants del PP, Vox i Ciutadans creuen que la situació política a Andalusia ha millorat, i només la meitat dels electors socialistes creu que ha empitjorat. Pel que fa a la valoració de Moreno, treu notables per a les tres dretes, i fins i tot els votants del PSOE l’aproven. A més, els enquestats reconeixen que la figura del candidat popular és la que millor representa una imatge de lideratge, inclosos els votants del PSOE, d’Adelante Andalucía y Por Andalucía.
Un altre estil de líder al Partit Popular en aquesta comunitat autònoma possiblement no aconseguiria recollir els èxits que se li presenten a Moreno. En el cas de ser de l’ala radical, amb un perfil més proper al de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, l’experiment possiblement no hauria arribat tan lluny. “Si quan hagués arribat de sobte intentés introduir uns canvis clarament de dretes, privatitzant i en general anant en contra del clima que vol la ciutadania andalusa, probablement li costaria molt més repetir”, argumenta Ferrándiz. La moderació no és un valor que exigeix tot l’electorat andalús, però el cert és que hi ha un gran gruix que s’hi sent atret, especialment aquell que en altres ocasions havia confiat en el PSOE.
Al cap i a la fi, l’administració dels conversadors no ha comportat maldecaps ni escàndols sonats. Malgrat algunes apostes com una reducció dels impostos per als rics i unes xifres d’ocupació que no són motiu de celebració, està satisfent al públic. “Ha engegat una transició tranquil·la i la gent està disposada a donar-li més temps al govern”, diu Ferrándiz. És una idea que comparteix el professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pablo de Olavide, Jean-Baptiste Harguindéguy, segons explica a ElNacional.cat. “Ha fet una gestió molt en la línia prèvia del PSOE. Gran part de la popularitat de Moreno és que no ha fet res estrany respecte a Susana Díaz”, detalla. "Sí una mica més a la dreta de forma simbòlica, però no hi ha hagut un big bang, que és el que no agrada a la gent”.
Un pilar per a Feijóo
I a tot això cal afegir-hi l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la presidència del Partit Popular. Moreno s’ha beneficiat enormement d’aquest canvi. Entre l’andalús i el gallec hi ha un vincle evident, que va més enllà de la moderació amb què s’identifiquen ambdós polítics. Ja a principis de març, quan l’aleshores president de la Xunta de Galícia anunciava la seva candidatura per a ocupar el principal càrrec del partit, Moreno compartia ràpidament el seu suport i aprofitava per a passar la mà per la cara de Pablo Casado. “Feijóo té un nivell d’experiència que evidentment no té Casado, i això fa que tinguin diferències notables en la seva manera d’entendre la política”, afirmava, acusant-lo també d’estar “més preocupat per controlar les estructures territorials que per guanyar les pròximes eleccions”. La traïció es consumaria aviat, amb Feijóo, Moreno i Ayuso aliant-se per expulsar Casado de la seu de Gènova.
“Hi ha una extraordinària relació i sintonia entre els dos perquè s’assemblen i tenen una manera de fer política similar”, argumenta el director de l’Escola d’Assumptes Públics i Govern IMF Smart Education, Julio César Herrero, a aquest diari. “A més, és molt complicat pretendre arribar al govern central sense comptar amb una comunitat tan important com l’andalusa”. Un exemple ho evidencia: la cessió d’Elías Bendodo a Madrid per convertir-se en el coordinador nacional de Feijóo, després d'anys ocupant càrrecs a Andalusia i essent la mà dreta de Moreno, amb un rol fonamental durant la primera legislatura andalusa del Partit Popular. “Quan un prescindeix dels que t’han ajudat a arribar a la presidència de la Junta, és que un aposta per la nova direcció i està disposat a contribuir”, manté César Herrero. Amb la mirada de Núñez Feijóo fixada en La Moncloa i les enquestes acompanyant-lo en aquesta quimera, a Juanma Moreno podria esperar-lo un futur molt més enllà d’Andalusia. Però, per ara, el primer repte serà establir el primer executiu netament popular a Andalusia.