A Juan Jesús Vivas li ho havia viscut gairebé tot en un quart de segle al capdavant de Ceuta, però mai un estiu com aquest. Als seus 73 anys, el president de la ciutat autònoma s'ha convertit en la figura que concentra la resistència d'un territori desbordat per la crisi migratòria, irritat amb Madrid i cada vegada més desconfiat de Rabat. Un veterà polític de formes discretes que, gairebé sense buscar-ho, ha acabat assumint el paper de l'home que es queda dret quan al seu voltant tot trontolla. A Vivas aquests dies li costa caminar per Ceuta sense que algú l'aturi. L'abracen, li fan petons, li agafen la mà, li donen les gràcies. Després de 25 a anys al poder, el president ceutí s'ha convertit en una mena d'heroi local inesperat. En una ciutat sacsejada per la crisi, enfadada amb Madrid i desconfiada de Rabat, Vivas projecta la imatge del vell protagonista d'un western: cansat, veterà, poc amic dels grans discursos, però encara dret quan sembla que tothom al seu voltant recula. La imatge li escau perquè Vivas mai no ha estat un polític de grans gesticulacions. El seu estil ha estat tradicionalment el contrari: moderació, administració, negociació i una idea repetida durant anys gairebé com un mantra, la de la lleialtat institucional. Precisament per això el seu duríssim enfrontament actual amb el govern espanyol resulta especialment significatiu.
Vivas ja té edat de viure una jubilació ben merescuda, però segueix al peu del canó. S’ha trobat aquest estiu interpretant aquest paper del veterà que coneix cada pam del territori i que, quan tot es complica, es queda a defensar-lo mentre mira de reüll cap a una capital que considera massa llunyana. Vivas projecta aquesta imatge molt més pròxima a Gary Cooper a Sol davant el perill. Però Juan Jesús Vivas no està sol al carrer. El seu poble està amb ell i l'aclamen al crit de "president, president". Vivas s'ha convertit en l'esperança i en la veu d'una Ceuta que se sent abandonada per un govern espanyol que ha reaccionat tard i malament, i un president poruc amb el Marroc que va preferir seguir de vacances que afrontar el problema de cara.
🇪🇸🇲🇦 | Apoyo multitudinario al presidente del PP Juan Jesús Vivas en Ceuta ante la invasión migratoria. pic.twitter.com/ssJ3aeZASP
— ʜᴇʀQʟᴇs (@herqles_es) August 31, 2026
Més que un baró del PP
I és que hi ha polítics que arriben al poder amb vocació de fer història i d’altres que hi arriben gairebé per accident. Juan Jesús Vivas pertany a la segona categoria. Quan el febrer del 2001 va assumir la presidència de Ceuta, ningú no podia imaginar que aquell funcionari municipal de perfil gris, economista i sense una trajectòria política especialment llarga, acabaria convertint-se en el dirigent territorial més longeu d’Espanya. Vint-i-cinc anys després, continua allà. I probablement mai no havia estat tan exposat com ara. La crisi d’aquest estiu l’ha convertit en alguna cosa més que un baró del PP: en la veu d’una Ceuta que s'ha vist desbordada per l'onada massiva de migrants que va travessar la frontera el 30 i 31 de juliol sense que ningú, a banda i banda de la frontera, fes res per evitar-ho.
Un president que havia de durar dos anys
Vivas no va arribar a la presidència després d'una victòria electoral. Ho va fer arran d'una moció de censura contra Antonio Sampietro, dirigent procedent del GIL de Jesús Gil. PP, PSOE i altres diputats buscaven una figura de consens per recuperar l'estabilitat institucional i van trobar aquell economista i funcionari que semblava tenir justament el perfil contrari al del polític professional. Ell mateix explicaria anys després que el que es buscava era "un perfil tècnic, un buròcrata 100%". La idea era que fos una solució transitòria fins a les eleccions del 2003. I la transició ha durat un quart de segle. Aquelles primeres eleccions van convertir l'accident en fenomen polític: el PP de Vivas va aconseguir 19 dels 25 diputats de l'Assemblea de Ceuta. Des d'aleshores ha guanyat sis eleccions consecutives, quatre amb majoria absoluta, i ha sabut conservar el poder també quan aquestes majories van desaparèixer.
El secret de la supervivència de Vivas no ha estat només electoral. Ha estat la seva capacitat per pactar. Quan ha necessitat vots, els ha buscat. Quan ha necessitat el PSOE, s'hi ha entès. Quan ha pogut governar sol, ho ha fet. I quan Vox va créixer a Ceuta, va evitar quedar-hi atrapat fins al punt d'acabar-hi trencant. Això explica que sigui un dels presidents del PP que fa més anys que governa i que sigui també un dels menys identificables amb la política de trinxeres del partit.
Ceuta abans que el PP
Per entendre Vivas cal entendre que la seva principal lleialtat política sempre ha tingut una particularitat: abans que Génova hi ha Ceuta. Aquesta manera d'entendre el càrrec es va veure amb especial claredat durant la crisi migratòria del maig del 2021. Quan unes 10.000 persones van entrar a la ciutat des del Marroc en poques hores, Vivas no va convertir Pedro Sánchez en l'enemic. Va fer exactament el contrari: va cooperar estretament amb la Moncloa i va reivindicar la coordinació entre administracions malgrat les incomoditats que aquesta actitud provocava en sectors del PP. Aquella crisi va donar-li projecció estatal. El president gairebé invisible de Ceuta es va convertir en un polític al qual se sentia parlar de sentit d'Estat quan aquesta expressió començava a escassejar en la política espanyola.
Del pactista al president que diu prou
Però el Vivas del 2026 és diferent. O potser és el mateix portat fins al límit. L'entrada massiva dels dies 30 i 31 de juliol ha trencat alguna cosa. La dimensió de la crisi, la pressió sobre una ciutat de dimensions reduïdes i, sobretot, les informacions que apunten al paper d'agents marroquins han fet que Vivas abandoni bona part del llenguatge diplomàtic que l'havia caracteritzat. En el discurs del Dia de Ceuta d'aquest 2 de setembre va assegurar que allò que havia passat ja no podia ser considerat simplement una crisi migratòria, sinó una qüestió de seguretat nacional i d'integritat territorial. I va pronunciar probablement una de les frases més contundents dels seus 25 anys de presidència: "Ceuta no aguanta més". També va dirigir el missatge directament a Rabat: "És necessari que diguem al Marroc, el conjunt dels espanyols, que ens han de respectar", i va advertir que la pressió migratòria no pot ser utilitzada amb finalitats polítiques. Aquell dia el veterà tecnòcrata va rebre un autèntic bany de masses. Entre els aplaudiments fins i tot es van sentir crits de "tu sí que vals". No és habitual en un home que durant dècades ha construït la seva carrera més sobre l'administració que sobre el carisma.
🔴 Ahora, Ceuta: El presidente Juan Jesús Vivas, en la calle junto a un grupo de vecinos alzando un cartel que dice “Ceuta es España” pic.twitter.com/OJ9Vm3hf7V
— operadordecamara.es (@camarabcn) September 1, 2026
El port, la línia vermella
El conflicte amb Madrid ha acabat d'empènyer-lo cap a aquest nou paper. La decisió del govern espanyol d'assumir el control d'espais del port de Ceuta per instal·lar-hi més d'un miler de migrants ha estat rebutjada frontalment pel govern ceutí, que inicialment va donar el seu consentiment, però es va fer enrere al·legant motius de seguretat, en considerar que es tracta d'una infraestructura crítica, i reclama que la prioritat sigui retornar al Marroc els qui van entrar durant l'episodi de finals de juliol. La Moncloa interpreta que el canvi d’actitud de Vivas en el bloqueig del port no respon només a criteris tècnics o locals, sinó que forma part d’una estratègia política del PP per desgastar Sánchez amb la crisi de Ceuta.
El president de la ciutat autònoma ha passat bona part de la seva carrera intentant que Ceuta no quedés atrapada entre Madrid i Rabat. Ara denuncia que precisament això és el que ha passat. D'una banda, acusa el Marroc d'haver deixat de comportar-se com un soci fiable. De l'altra, exigeix a l'Estat que protegeixi una ciutat que considera portada al límit. El polític que durant anys va predicar la cooperació amb la Moncloa és ara qui li planta cara.
L'home que va intentar marxar
La longevitat de Vivas té, a més, una ironia. Ja havia anunciat que plegaria. El 2021 va comunicar la seva intenció d'abandonar la política. Dos anys després, però, es va tornar a presentar. Va guanyar una vegada més i va iniciar un nou mandat. És difícil trobar una metàfora millor per explicar el personatge. Com el xèrif que se sacrifica perquè el poble el necessita. Vivas sempre sembla estar a punt d'anar-se'n, però sempre acaba quedant-se. Quan va arribar, havia de durar dos anys. En porta vint-i-cinc. Quan va perdre les majories absolutes, semblava començar el declivi. Va continuar governant. Quan va anunciar la retirada, va tornar a presentar-se. I quan la crisi més greu que recorda Ceuta ha posat la ciutat contra les cordes, el president septuagenari que semblava encaminat cap al final tranquil de la seva carrera ha acabat convertit en la principal figura política de la ciutat.
No té l'aspecte de Gary Cooper, de Clint Eastwood ni la retòrica d'un xèrif. És economista, funcionari de carrera i durant anys ha exhibit una moderació gairebé funcionarial. Però l'heroi dels westerns crepusculars no acostuma a ser el jove pistoler que arriba al poble. És l'home vell que ja ho ha vist gairebé tot, que coneix les regles del joc i que descobreix, quan les coses es torcen, que aquelles regles potser ja no serveixen. Vivas ha conegut Aznar, Zapatero, Rajoy i Sánchez a la Moncloa. Ha vist governs socialistes i populars, crisis diplomàtiques amb el Marroc, arribades migratòries, majories absolutes i governs en minoria. Ha governat Ceuta durant pràcticament una tercera part de la història democràtica espanyola. Però probablement mai no havia tingut una sensació tan clara d'estar sol davant del perill de Rabat...i de Madrid. I aquesta vegada ja no parla només el president del PP. Parla un home que ha governat Ceuta durant un quart de segle i que sembla haver decidit que, abans d'abandonar definitivament l'escena, que encara li queda un últim duel.