L'economista Santiago Niño Becerra ha explicat per què els joves a Espanya tenen les pitjors perspectives econòmiques. Al seu entendre, és un problema que ve de lluny, perquè "Espanya no pot absorbir, ni en condicions idònies, tota la població activa, i la subocupa, la precaritza, la desocupa o l'expulsa, i en especial els i les joves perquè han estat els últims a arribar a l'oferta de treball".
Niño Becerra s'ha mostrat pessimista sobre la possibilitat que es pugui arranjar aquesta situació. "Com s'arregla això? No es pot. La taxa d'atur juvenil més baixa es va assolir quan hi havia l'España va bien [de José María Aznar], coincidint amb el boom immobiliari i el boom del turisme... i amb el pic del fracàs escolar. A Espanya hi sobra població activa, i especialment població activa jove; l'alternativa és una població activa jove subocupada, precaritzada, desocupada o expulsada", ha afegit. El problema seria doncs l'estructura desequilibrada de l'economia espanyola.
2/4. varias ocasiones: es un problema de modelo productivo y de oferta y demanda de trabajo: ESP no puede absorber, en condiciones idóneas, a toda su población activa y la subemplea, la precariza, la desemplea o la expulsa, y en especial las/los jóvenes porque
— Santiago Niño (@sninobecerra) November 24, 2022
3/4. han sido las/los últimas/os en llegar a la oferta de trabajo. ¿Cómo se arregla eso?. No se puede. La tasa de desempleo juvenil más baja se alcanzó cuando 'ESP fue bien', coincidiendo con el boom inmobiliario y el boom del turismo ... y con el pico del fracaso escolar.
— Santiago Niño (@sninobecerra) November 24, 2022
L'economista ha analitzat un estudi del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) i Oxfam Intermón, que estudia la situació socioeconòmica dels joves a Espanya l'any 2022, i que afirma que pateixen les pitjors perspectives econòmiques dels darrers 60 anys. La joventut és la gran perjudicada de la dualitat entre crisi i recuperació des de l'última dècada amb la Gran Recessió, la pandèmia de la covid-19 i l'actual crisi de preus. Un de cada tres joves d'entre 16 i 29 anys estava l'any 2021 en risc de pobresa i/o exclusió social. Des de 2009, la taxa de pobresa ha crescut entre la joventut gairebé quatre vegades més ràpid que entre la població en general.
Els joves han estat els grans perjudicats de les crisis econòmiques, ja que han estat un dels col·lectius més afectats en els mals moments i dels quals menys gaudeixen de la recuperació. "Ser jove avui significa afrontar una realitat de precarietat, inestabilitat i incertesa", ha assegurat la presidenta del CJE, Andrea González.
"Les persones joves, a les quals de vegades es culpabilitza de la seva situació de precarietat o la vulnerabilitat de les quals es normalitza, han crescut amb les pitjors perspectives econòmiques dels últims 60 anys", ha afirmat González. L'informe apunta que la renda per càpita de la generació Z és cada vegada menor a mesura que creixen, és a dir, als 20 anys, viuen un creixement econòmic un 40% inferior al que van gaudir les persones nascudes a la dècada dels 60 a la seva mateixa edat. Mentre que els mil·lennials, als 30 anys, ha viscut un creixement econòmic un 50% inferior al de la generació dels 60. Pel que fa a l'IPC, l'informe revela que ha crescut un 35% respecte al 2006, mentre que el salari nominal dels joves d'entre 25 i 34 anys ho ha fet un 25%, i el dels menors de 25 un 15%.