La joventut és la gran perjudicada de la dualitat entre crisi i recuperació des de l'última dècada amb la Gran Recessió, la pandèmia de la covid-19 i l'actual crisi de preus. Un de cada tres joves d'entre 16 i 29 anys estava l'any 2021 en risc de pobresa i/o exclusió social. Des de 2009, la taxa de pobresa ha crescut entre la joventut gairebé quatre vegades més ràpid que entre la població en general. Així ho revela l'informe 'La maledicció de l'eterna joventut' del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) i Oxfam Intermón, que analitza la situació socioeconòmica dels joves a Espanya l'any 2022. Els joves han estat els grans perjudicats de les crisis econòmiques, ja que, han estat un dels col·lectius més afectats en els mals moments i dels quals menys gaudeixen de la recuperació. "Ser jove avui significa afrontar una realitat de precarietat, inestabilitat i incertesa", ha assegurat la presidenta del CJE, Andrea González. 

Pitjors perspectives econòmiques

"Les persones joves, a les quals de vegades es culpabilitza de la seva situació de precarietat o la vulnerabilitat de les quals es normalitza, han crescut amb les pitjors perspectives econòmiques dels últims 60 anys", ha afirmat González. L'informe apunta que la renda per càpita de la generació Z és cada vegada menor a mesura que creixen, és a dir, als 20 anys, viu un creixement econòmic un 40% inferior al que van gaudir les persones nascudes a la dècada dels 60 a la seva mateixa edat. Mentre que els milenials, als 30 anys, ha viscut un creixement econòmic un 50% inferior al de la generació dels 60. Pel que fa a l'IPC, l'informe revela que ha crescut un 35% respecte al 2006, mentre que el salari nominal dels joves d'entre 25 i 34 anys ho ha fet un 25%, i el dels menors de 25 un 15%. Per contra, el salari dels majors de 35 anys s'ha mantingut proper, o fins i tot ha pujat. La bretxa de gènere és visible des d'edats molt primerenques, ja que, l'informe mostra que la taxa més gran de parcialitat té com a conseqüència salaris inferiors. De mitjana, el salari dels joves és un 17% major que el de les joves.

Totes aquestes dades destapen que després de cada crisi, moltes persones joves es troben estancades, sense suficients oportunitats i impulsos que els permetin desenvolupar els projectes que corresponen a la seva etapa vital: És la maledicció de l'eterna joventut. La crisi derivada de la covid-19 també va ser especialment dura amb aquest col·lectiu, les persones amb menys de 35 anys ocupaven 6 de cada 10 ocupacions destruïts. Tot i la recuperació general de l'ocupació durant el darrer any, el 2022, la taxa d'atur del grup d'edats compreses entre els 20 i els 24 anys és del 24,10%, el doble de la mitjana estatal (12,48%). Els que tenen entre 16 i 19 anys es multiplica es quadruplica: 48,67% enfront del 12,48%. Amb aquestes xifres, l'estat espanyol se situa en els primers llocs de les llistes d'atur juvenil de la Unió Europea. 

Pèrdua de poder adquisitiu

Pel que fa als sous, des del 2008 entre la població han pujat més del doble del que ho han fet entre els joves de 24 a 35 anys i fins a vuit vegades més que el dels menors de 24. Això fa que hagin anat perdent poder adquisitiu i s'hagi intensificat la bretxa entre generacions. El 2008 la diferència entre la renda mitjana total i la renda mitjana de les persones d'entre 16 i 29 anys era de només 400 euros, avui s'ha triplicat. En desfermar-se l'espiral de preus, les persones joves ja havien perdut el seu poder adquisitiu. 

Tot plegat ha fet que aquesta generació s'enfronti al futur amb una riquesa acumulada molt inferior a la de les anteriors. Segons l'informe, el patrimoni net dels menors de 35 anys s'ha reduït un 50% en 15 anys, mentre que l'evolució per a la resta dels grups d'edats ha oscil·lat entre -39% i +25%, entre els majors de 75 anys. D'altra banda, els joves espanyols triguen ara tres anys més a emancipar-se que els seus veïns europeus (29,8 anys respecte a 26,5). La coordinadora del projecte de drets de la joventut d'Oxfam Intermón, Julia García, ho anomena "la maledicció de l'eterna joventut que va més enllà dels 30 anys". Les dues organitzacions alerten que amb un present "truncat", els joves d'avui seran un "feble suport" per a la societat del futur i per això han reclamat polítiques públiques innovadores i ambicioses que donin resposta a la situació de precarietat crònica.