L'històric dirigent etarra José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, ingressarà directament en una presó francesa per complir vuit anys de la condemna que se li va imposar el 2017 pel seu paper com a membre de l'aparell polític de la banda terrorista ETA, segons han informat fonts judicials franceses.

En haver estat condemnat llavors en un judici en rebel·lia —on no va ser present—, Josu Ternera, detingut avui als Alps francesos, podrà presentar un al·legat perquè el procés es repeteixi o bé acceptar la pena que li va ser imposada.

Per això Josu Ternera no serà presentat després de la seva detenció davant d'un jutge d'instrucció, sinó que ingressarà directament a la presó, han assenyalat les fonts, que han especificat que ara mateix Espanya no té oberta cap causa per reclamar el seu lliurament.

Amb tot, l'Audiència Nacional espanyola podria revisar si té elements acusatoris en contra seu per obrir una causa i sol·licitar eventualment un lliurament temporal a les autoritats franceses.

Jutjat en rebel·lia

El dirigent etarra va ser condemnat l'1 de juny de 2017 pel seu paper com a membre de l'aparell polític de la banda entre el 2011 i el 2013, que inclou el període en què es va estar a Noruega fins que va ser expulsat per aquest país.

El Tribunal Correccional de París el va considerar culpable del càrrec de terrorisme pel qual estava inculpat, com a integrant de l'aparell polític amb activitat a França i Noruega.

La fiscal, que en la seva requisitòria havia sol·licitat sis anys de presó, ho va descriure com a "membre de la direcció d'ETA" quan va estar a Oslo des de finals de 2011, després de l'anunci per la banda de l'abandonament de la lluita armada, fins que va ser expulsat d'allà el febrer de 2013 per les autoritats noruegues.

En la seva llarga vida en la clandestinitat, Josu Ternera havia "escapat per poc diverses vegades" al setge de la policia, segons va dir la fiscal en l'últim judici celebrat contra ell a França.

En particular, l'operació policial que es va organitzar contra ell el 16 de juliol de 2015 en una granja del Pirineu francesos del departament d'Ariège, sobre la base d'informacions rebudes de les forces de l'ordre espanyoles.

Encara que la vigília els investigadors havien cregut identificar-lo en aquesta explotació de la localitat de Durban-sud-Arize juntament amb la seva parella, Agnès Cerlo, i la filla dels dos, el cos d'operacions especials de la Gendarmeria (GIGN) només va trobar aquests dues últimes.

També anaven rere d'ell les forces de l'ordre franceses quan el 7 d'octubre de 2015 van localitzar a Saint Denis, ciutat al nord de París, el seu fill Egoitz, que també estava en crida i cerca per la seva pertinença a ETA i acumulava tres condemnes en rebel·lia.

A França, Urrutikoetxea havia estat condemnat en dues ocasions, la penúltima també en rebel·lia a set anys de presó el desembre de 2010.

La primera va ser després de la seva detenció a Baiona l'11 de gener de 1989 a deu anys de presó i, quan va complir la seva pena, va ser lliurat el 1996 a Espanya, que el reclamava en particular per l'atemptat de 1987 contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa que va causar onze morts.